Menys plaent i menys freqüent: així impacten les xarxes en el sexe dels adolescents

BanyolesEl sexe té beneficis físics, mentals i emocionals però les disfuncions sexuals dels joves omplen, actualment, les consultes dels especialistes. La falta d'educació sexual, les xarxes socials i la pornografia estan configurant la sexualitat dels adolescents. Els sexòlegs alerten que els joves han pres com a referent la pornografia, i concretament la mainstream, la del model coitocentrista i la que erotitza la violència. Les xarxes socials propicien, també, un aïllament, que deriva en una disminució de la seva activitat sexual i, fins i tot, en tenir relacions sexuals menys plaents. D’on ve el problema? “Partim de la base que històricament la sexualitat sempre ha sigut un tema tabú. No es parla obertament de masturbar-se ni tocar-se, sobretot en l'àmbit femení”, lamenta la llevadora Sílvia Molina, directora d’Espai Mares. El primer pas, segons ella, és l’autoconeixement. “Si no conec bé la meva sexualitat, si no m’he tocat o no m’he mirat mai la vulva, quan començo una relació amb una altra persona sembla com si hagués d’arribar el príncep blau, que sap què i com m’agrada, quan un mateix no en té ni idea. Perquè una relació sexual rutlli un ha de saber com se sent i amb què gaudeix, si no creurem que tot ha de ser meravellós, com a les pel·lícules: que et toquen i ja tens l’orgasme, quan l’objectiu de la relació no hauria de ser únicament l’orgasme i tampoc ens hauríem de frustrar si no l’aconseguim o si triga a arribar”.

A l’escola o al nucli familiar, majoritàriament, l’educació sexual que s’explica està enfocada més en la part reproductiva i no tant en com obtenir plaer en la relació sexual. Maria González ha constatat com a responsable de l’àrea comunitària de l’associació de drets sexuals i reproductius del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats de Barcelona que “els joves tenen moltes ganes d’informar-se, conèixer alternatives i saber de quina manera practicar la sexualitat”. Durant el 2022 van fer-s’hi 7.658 visites presencials i 6.306 atencions no presencials. Un any en què, precisament, aquí van detectar que l’inici de relacions coitals se situava en els 16,7 anys, malgrat que els estudis parlen dels 13-14 anys, de mitjana. "Que els joves tinguin sexe a una edat més primerenca és un mite. Sovint detectem inseguretats i neguits en les primeres relacions fruit d’aquesta manca d'accés a la informació i al coneixement fiable, cosa que pot portar a l’endarreriment de l'edat en què comencen a tenir relacions sexuals”, assegura González.

La sexòloga i doctora en psicologia Emma Ribas aclareix que el que passa és que “les noves tecnologies generen una addicció i, consegüentment, un aïllament que fa que els adolescents no desenvolupin habilitats per connectar amb l’altre". A part de tenir "una percepció distorsionada del que és la sexualitat”, afegeix la també autora de Mindfulsex (Ed. Plataforma). Les diferències de gènere que es representen a la pornografia mainstream, de fet, són abismals: l’home és vist com a subjecte i la dona com a objecte. “La falta de desig i de consentiment de la dona és sexualment excitant. El seu no no té cap valor perquè, encara que digui que no al principi, després acaba accedint als desitjos de l’home i li acaba agradant. L’home pot tenir relacions sexuals amb una dona que sent repulsa, fàstic, indiferència i malestar emocional. La violència contra les dones, en forma d’humiliació, violència física i violència sexual, és vàlida per excitar-se i masturbar-se, encara que no sigui legal”, precisa Anna Sàlvia, psicòloga especialista en salut i educació sexual.

L’accés a la pornografia se situa, actualment, en la frontera dels dotze anys i, en ocasions, fins i tot als vuit, admet Ribas. Segons aquesta experta, avui dia la mitjana d’edat en què els adolescents comencen a tenir relacions sexuals és als 13-14 anys, més aviat del que van detectar al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats de Barcelona. Per tant, també existeix aquesta altra realitat: “S’ha avançat l’edat del primer contacte sexual en comparació amb fa un temps”.

Què pregunten els joves?

Els dubtes que plantegen els joves són “molt bàsics”, apunta Laia Sala, psicòloga especialitzada en infància i adolescència a Adolescents.cat. En el consultori d’aquest portal s’hi recullen preguntes sobre com aconseguir més plaer o donar-n’hi més a la parella però també d'altres de l’estil "Em poso de quatre potes i noto dolor", "Se’m cansa la vagina després de quinze minuts de penetració", "No m’entra tot el penis a dins de la boca" o "Com ho puc fer per tenir més saliva". “És aquí on veiem que el model de sexualitat que tenen prové de la pornografia que han vist”, admet Sala.

Davant d’això, donen orientació. “Els parlem, sobretot, de connectar amb el propi cos, de fer el que vols. En qualsevol moment pots dir no i canviar de pràctica sexual si no et fa sentir bé”, exemplifica. “La pornografia no té interès en el fet que sentis plaer, sinó que busca que la consumeixis. Conté estímuls visuals addictius cada vegada més agressius”, exposa. Una ficció que afecta la identitat sexual. “I l’autoimatge, perquè molts dels cossos són perfectes”, comenta Sala, que afegeix que “ara tot va amb un like, i quan veus una persona que t’agrada a la realitat t’adones que és molt diferent de la imatge que ha donat a les xarxes”.

Construint la sexualitat

És precisament en la joventut quan es desenvolupa la sexualitat, i molts adolescents proven experiències diferents per trobar el que més els satisfà. “És inherent a l’ésser humà buscar noves aventures, i està bé que passi, sempre que siguin consensuades i en un context de protecció de la salut. Quan un jove identifica què li agrada i què li genera benestar, aleshores allò queda assentat en l’adultesa i de més gran té menys problemes per arribar a l’orgasme o per sentir plaer i benestar”, afirma la doctora Jésica Obercie, ginecòloga de Dexeus Dona, que destaca que “el vincle sexoafectiu és la clau en una relació sexual”.

Aquesta especialista en ginecologia infantil-juvenil lamenta, però, que “massa sovint els adolescents acudeixen a la consulta mèdica només quan es troben malament”. I, en realitat, existeixen infeccions de risc de transmissió sexual que no donen senyals. Les que més es detecten entre la població jove són la clamídia, seguida de la gonorrea, i, en menor mesura, la sífilis. “Moltes són malalties silencioses, que no donen símptomes o que tenen símptomes inespecífics. Per aquest motiu és tan important fer-se revisions periòdiques”, detalla. El mateix silenci plana també sobre l’educació sexual i, cada vegada més, fa omplir les consultes d’especialistes de joves amb trastorns. “Desconeixen els seus cossos i volen reproduir models que no són saludables”, assevera Ribas. Aquesta sexòloga i doctora en psicologia proposa una nova perspectiva que revoluciona la sexualitat convencional: “De forma plena i conscient, estimant el teu cos, per poder gaudir així d’una manera autèntica i profunda del plaer de les relacions sexuals”.