La mercantilització del temps de migdia a les escoles

BarcelonaEl temps de migdia és un moment educatiu de primera magnitud. Això qui millor ho sap són les companyes que treballen amb els infants de 0 a 3 anys i els equips de monitoratge de migdia de les escoles d’infantil i primària. A l’escola bressol el temps de migdia, amb el dinar i el repòs, és un dels moments educatius més importants i que s’acull amb més cura per part dels equips de mestres. Per això fa molt mal a l’ànima veure que cada vegada hi ha més ajuntaments que opten per diferenciar aquesta franja de temps, traient-la de l’horari dels equips de mestres per oferir-la a empreses que la gestionen com a “temps de lleure”, amb l’única intenció d’abaratir-ne els costos. Aquesta mercantilització que es fa a l’escola pública ens hauria de revoltar.

Aquest model, en canvi, està del tot normalitzat. A les escoles, aquestes dues hores i mitja del migdia estan sota la responsabilitat d’una cruïlla d’interlocutors: AFA, escola, ajuntaments, Generalitat i també consells comarcals. Aquesta cruïlla sovint s’aprofita com a pretext per espolsar-se les responsabilitats davant de situacions molt concretes: l’acollida dels infants amb drets específics, amb necessitats especials, que en el temps de migdia molt sovint no disposen dels suports als quals tenen dret, n’és l’exponent més clar.

Les orientacions dietètiques que es donen des del departament de Salut amb recomanacions tan interessants com la reducció de proteïna d’origen animal o l’ús dels productes de proximitat i ecològics, combinades amb fixar un topall màxim en els preus que es cobren a les famílies (7,25 euros pel curs 24-25), fan una pinça que resulta difícil de quadrar. Això acaba revertint en els equips de monitoratge, que treballen amb condicions molt difícils, fruit d’aquests ajustaments: ràtios d’infants deplorables, poc temps (o gens) per a coordinació ni entre l’equip de migdia ni amb el de mestres de l’escola... Un despropòsit. Hi ha digníssimes excepcions on les AFA resisteixen, i amb molt sacrifici d’energia mantenen la gestió del servei, però a la majoria d’escoles del país el temps del migdia es troba en mans d’empreses externes. Per als caçadors que van a la recerca de l’entrada del pensament neoliberal a les escoles, sapigueu que ja tenim l’empresa privada a l’escola pública des de fa temps.

Recuperar el seu potencial educador

En uns moments en què es torna a parlar de la sisena hora, no deixa de ser sorprenent que no es vegi ni es consideri recuperar el potencial educador d’aquesta franja horària, fent-la universal, més econòmica i més vinculada al quotidià que està sota la responsabilitat dels equips de mestres.

Convé rellegir les persones que fa temps que defensen aquesta idea. Les recerques de persones com la doctora Àngels Geis, amb el llibre Els menjadors del parvulari. Instruments per a l’avaluació de la qualitat educativa (Pagès editors), o els amics de la Toscana Penny Ritscher i Gianfranco Staccioli, amb Viure l’escola. Temes d’infància 54 (Rosa Sensat), poden ser tota una redescoberta que ens pot il·luminar en aquests moments en què sembla que la prioritat educativa sigui redreçar els resultats de les proves PISA.

Somnio una escola on el temps del migdia sigui considerat realment com a temps educatiu, amb la dignitat que els infants es mereixen.