Mercedes-Benz Classe C, el príncep que es vol assemblar al rei
Ens posem al volant de la sisena generació de la berlina alemanya, que arriba al mercat amb una dotació tecnològica imbatible
Mercedes-Benz és una de les empreses d’automoció més importants del món, coneguda popularment per haver creat l’automòbil. Malgrat que aquesta afirmació pugui arribar a ser discutible, generalment es considera que el Benz Patent-Motorwagen de 1886 és el primer automòbil amb motor de combustió interna.
Però més enllà de les diverses connotacions històriques que aquesta efemèride pugui tenir, el cert és que amb més de 130 anys d’història la marca alemanya ha tingut temps de fabricar moltíssims vehicles. Malgrat tot, si actualment féssim una enquesta en què preguntéssim quin tipus de carrosseria li ve al cap a la gent quan pensa en Mercedes, estic gairebé convençut que la resposta seria una berlina.
És evident que aquesta mateixa pregunta a la població de l’any 1930 tindria una resposta molt diferent perquè els cotxes han canviat molt des d’aleshores, però el concepte de vehicle continuaria sent el mateix: un cotxe de luxe i de representació, que disposa de les màximes innovacions en matèria de seguretat, tecnologia, prestacions o confort.
El que no tinc tan clar és quin seria el model escollit. Podria ser el Classe S, el rei de les berlines de representació, que aglutina tots aquests conceptes que he enumerat. Però també podria ser el Classe C, el rei del seu segment i el príncep de la marca alemanya. De fet, és la berlina més venuda de Mercedes amb més de 10 milions d’unitats des de l’any 1982. I si la resposta ha sigut aquest darrer model, precisament és el que hem pogut provar en profunditat per tal de comprovar si continua reunint les condicions necessàries per mantenir el liderat dels models de representació de Mercedes-Benz.
Disseny exterior
Tot i que el Classe C sigui un dels models més exitosos de la gamma Mercedes (amb permís dels cada cop més habituals SUV), la marca de Stuttgart sap perfectament que el cotxe que més mirades atrau és el Classe S. I precisament per aquest motiu han decidit que la nova generació del Classe C (la sisena) havia de ser un Classe S a escala.
Doncs dit i fet, perquè pel que fa a l'estètica els trets principals de disseny de la nova berlina compacta són idèntics als del model de luxe alemany. La nostra unitat de proves disposa del paquet estètic AMG Line, que suma un extra d’esportivitat que la versió de sèrie Avantgarde no té. En qualsevol cas, en totes dues versions el més important és la gran presència del capó frontal i la caiguda progressiva del vidre posterior.
La part davantera del Mercedes-Benz Classe C destaca per lluir una graella de grans dimensions, que en la versió AMG Line està protagonitzada pel logotip de l’estrella de la marca i per un enreixat format per més de 200 estrelles petites. Un detall de disseny curiós que aporta un plus de personalitat en un model que, malgrat tot, destaca per ser força discret. A la part inferior hi trobem un para-xocs amb unes entrades d’aire de disseny esportiu però simulades –estan completament carenades–, i als laterals les protagonistes són les dues òptiques LED High Performance que, opcionalment, poden incloure la tecnologia Digital Light per projectar línies i referències a la mateixa carretera.
Com deia, a la vista lateral el que sobta és que el capó s’allargui tant, fent que el pilar A comenci en una posició força endarrerida. En la versió amb el paquet esportiu les llandes poden ser enormes (en la nostra unitat de proves són de 19 polzades) i els acabats dels retrovisors o els marcs de les finestres estan realitzats en color negre brillant. A més, també destaca la presència d’uns faldons laterals que aporten un toc d’agressivitat al conjunt.
Finalment ens ocupem de la vista posterior, que llueix uns pilots amb tecnologia LED i un para-xocs estèticament impecable però poc funcional, ja que disposa d’un difusor i de dues sortides d’escapament simulades. És el que dicta la moda actual, suposo.
Disseny interior
L’habitacle del Mercedes-Benz Classe C és absolutament impressionant. I no ho dic perquè la nostra unitat de proves tingui els seients i bona part dels entapissats acabats en color vermell, sinó perquè en línies generals impressiona la seva qualitat percebuda i l’elevadíssima càrrega tecnològica.
Com és cada cop més habitual en els automòbils moderns, el protagonisme principal se l’emporten dues grans pantalles, una que fa d’instrumentació digital i una altra que fa de monitor central. En aquest cas la primera és de 12,3 polzades (pot ser de 10,25) i prové directament del Classe S. Ofereix diversos modes de visualització en funció del mode de conducció o de les nostres preferències, i la qualitat dels gràfics és realment espectacular.
D’altra banda trobem la pantalla central, disposada en format vertical (com veiem en marques com Tesla o Ford) i que, malgrat que pot ser de 9,5 polzades en les versions d’accés, en aquest cas és d’11,9. No està completament recta al quadre de comandaments, sinó lleugerament orientada cap al conductor per tal que pugui utilitzar-la més fàcilment. Però el cert és que és tan gran que els comandaments de la seva part inferior obliguen a desviar la mirada de la carretera per accionar-los.
Sigui com sigui, no és gens recomanable posar-se a conduir sense haver estudiat prèviament totes les seves funcions, o com a mínim les principals. I ho dic perquè la quantitat de possibilitats que ofereix el sistema multimèdia MBUX (redissenyat i que ara és un 50% més ràpid) és gairebé infinita.
Que tingui sistema de navegació, connectivitat amb el telèfon mitjançant Android Auto i Apple CarPlay, ràdio, menús que informen de l’estat del vehicle o fins i tot reconeixement per veu, no hauria de sorprendre ningú, perquè és més o menys el que trobem en qualsevol cotxe actual. Però el que realment sobta d’aquest Mercedes-Benz Classe C és que mitjançant una connexió online permanent pugui rebre actualitzacions de software, que permeti oferir un sistema de vehicle compartit amb altres usuaris i fins i tot que es puguin emmagatzemar perfils diferents per a més d’un conductor, que es poden activar mitjançant un reconeixement per empremta digital.
Evidentment totes les funcions d’aquesta pantalla són tàctils, com també ho són els comandaments del volant. Bé, aquests últims no del tot, perquè la marca ha fet servir uns botons que es poden prémer però que alhora també tenen resposta hàptica i s’accionen només passant els dits per sobre. Amb els que estan situats a la part esquerra del volant controlem els menús de la instrumentació, mentre que amb els de la dreta podem manipular els de la pantalla central.
Així doncs, de botons físics com a tals gairebé no n’hi ha... més enllà del botó d’arrencada i la línia de botons que es troba just a sota del monitor principal, que de la mateixa manera que passa en el volant es poden accionar de forma tàctil o pressionant-los. Això vol dir que, efectivament, tots els controls del sistema de climatització són tàctils. En aquest cas com a mínim Mercedes ha decidit mantenir-los fixos a la part inferior de la pantalla per no haver de buscar entre mil menús...
Habitabilitat
Com que el protagonisme de la digitalització en el Mercedes-Benz Classe C d’aquesta prova és tan gran, gairebé no he pogut parlar dels materials que ha fet servir la marca alemanya. I el cert és que, com s’espera d’un vehicle així, són d’una qualitat molt elevada. El panell principal del quadre de comandaments està acabat en fusta de color negre amb porus oberts, els seients, les portes i el volant estan entapissats en cuir, i malgrat que el plàstic estigui present a la part baixa del panell frontal i a les portes, és de bona qualitat.
Però no estem davant d’un habitacle perfecte, perquè justament al túnel central Mercedes ha fet servir el famós material Piano Black, que s’embruta i es ratlla només de mirar-lo. Ara bé, si el canviem per l’alumini o fins i tot per la fibra de carboni el problema es resol.
Si ens centrem en els seients davanters, la posició de conducció és fàcil de trobar i en ser de tall esportiu no només destaquen per aquest llampant color vermell –es poden escollir altres colors– sinó que també resulten més baixets que els normals. En línies generals, recullen bé el cos i a més poden disposar de calefacció, ventilació o fins i tot massatge.
Pel que fa a les places posteriors, aquí es nota clarament que aquest nou Classe C ha crescut en longitud més de sis centímetres i que ha ampliat la seva distància entre eixos. El model anterior no destacava especialment en aquest aspecte, però l’actual ofereix un espai més que suficient tant per a les cames com per al cap. Això sí, com acostuma a passar en aquests vehicles, el més recomanable és que hi viatgin com a molt quatre passatgers, ja que el seient central és força més dur i el túnel central és massa gran.
I si ens centrem en el maleter, el que ens hi trobem és una boca de càrrega acceptable (però no enorme, ja que aquest és el principal handicap de les berlines) i una capacitat de 455 litres ampliables a 1.480 si abatem els seients posteriors. Sens dubte aquest és el principal problema d’aquest tipus de models en comparació amb els SUV, que l’accés al fons del maleter és incòmode i que la superfície de càrrega acostuma a ser força baixa.
Motor
Mentre no arribin les versions esportives signades per AMG, la gamma de motors del Mercedes-Benz Classe C està formada per propulsors dièsel i gasolina amb potències d’entre 170 i 313 CV i microhibridació, fet que facilita que tota la gamma disposi d’etiqueta ECO. La nostra unitat de proves, que correspon a la versió C 200, munta sota el capó un motor gasolina de quatre cilindres i 1,5 litres que desenvolupa una potència de 204 CV i un parell màxim de 300 Nm.
Pel que fa a les prestacions, la marca declara una acceleració de 0 a 100 km/h en 7,3 segons i una velocitat punta de 246 km/h. A més, el consum homologat segons el cicle WLTP és de 6,4 litres cada 100 quilòmetres, i el cert és que aquesta xifra és fàcil d’aconseguir si viatgem relaxadament i a velocitats legals. En aquest sentit, hi ajuda molt la gestió del canvi automàtic de convertidor de parell 9G-Tronic, amb 9 relacions i de sèrie a tota la gamma.
El millor d’aquest canvi no és la seva rapidesa de funcionament (tot i que es pugui accionar amb les lleves que es troben situades darrere del volant), sinó que aconsegueix extreure el màxim rendiment del cotxe sense augmentar en excés els consums. Si bé és cert que circulant a bon ritme la xifra de consum pot pujar per sobre dels 8 litres, la xifra total es va situar en poc més de 6,5 litres.
Dinamisme
Les autobahn alemanyes són conegudes mundialment per ser de les poques autopistes al món que disposen de trams sense límit de velocitat. Més enllà d’aquesta anècdota, el cert és que sembla que totes les marques alemanyes posin a punt els seus cotxes per oferir el màxim nivell de comoditat circulant a més de 200 km/h... i el Classe C que avui ens ocupa n’és un bon exemple.
Bé, no hem pogut provar quines són les sensacions a 200 km/h perquè els límits aquí són molt inferiors, però rodant per autopista a la velocitat màxima legal el nivell de comoditat és elevadíssim. Es nota molt que la marca de Stuttgart ha posat a punt la seva berlina per oferir un confort i un silenci de marxa molt elevats en qualsevol circumstància, però especialment a les vies ràpides.
La suspensió és còmoda i filtra molt bé les irregularitats de la carretera, i fins i tot m’atreviria a dir que resulta confortable en qualsevol dels quatre modes de conducció que equipa (Eco, Comfort, Sport i Sport +). A més, estem davant d’un cotxe molt ben equipat en matèria de seguretat. Frenada d’emergència; conducció semiautònoma amb assistent de canvi involuntari de carril i control de creuer adaptatiu; llums llargs automàtics; càmeres 360º; detector de vianants; detector d’angle mort; reconeixement de fatiga... Tot plegat un arsenal de tecnologies que ens fan la conducció més segura.
En qüestió de dinàmica no estem davant del Classe C més esportiu, però tampoc ho pretén en cap cas. Es pot rodar a bon ritme per carreteres revirades, però la carrosseria acusa alguns balancejos i la direcció no és gaire comunicativa. Malgrat tot, el motor té potència suficient i el sistema de 48 volts ofereix un extra de potència puntual quan és necessari. I parlant d’aquest sistema, el seu funcionament fa que la conducció sigui encara més relaxada, especialment a l’hora de moure’ns per entorns urbans.
Conclusió
Pot ser que el Classe C sigui el príncep de la gamma Mercedes i el Classe S continuï sent el rei, però el que ha quedat clar és que on la nova berlina compacta de la marca pot regnar còmodament és en el seu segment. Els BMW Sèrie 3 i Audi A4 han de lluitar amb un model que, en essència, és un Classe S a escala. El disseny és elegant i atractiu, tecnològicament és tot un referent i pel que fa a la comoditat és gairebé imbatible. Com sempre, el principal problema d’aquests vehicles és el preu, ja que les versions d’accés a la gamma tenen un preu de partida superior als 40.000 euros. Però si els diners no són un problema, el Mercedes Classe C és una alternativa molt bona als ja habituals totcamins.
- Preu47.863 euros
- CombustibleGasolina
- Etiqueta ecològica ECO (verda i blava)
- MotorDavanter longitudinal, 4 cilindres en línia
- Potència 204 cavalls i 300 Nm de parell
- Tracció Posterior
- Mides i pes4.751mm llarg / 1.820 ample / 1.437 alt. 1.650 quilos
- Nota final8/10