“És molt més eficaç llegir els mites clàssics que un llibre d’autoajuda”

Barcelona¿I si l’essència de la humanitat està condensada dins dels mites clàssics? ¿I si la mitologia no és res més que el resum de tota la història de l’ànima humana? Potser és hora d’observar aquestes narracions que ens arriben a través del temps com una bona picada d’ullet dels savis antics. Almenys això és el que pensa el doctor en filosofia de la UB Carlos Goñi, autor del llibre Mitoterapia. El poder curativo de los mitos.

Però, abans de tot, què és un mite? "Són històries anònimes, transmeses de generació en generació i en elles batega la saviesa i excepcionalitat de les societats humanes", explica Goñi. Els mites ens transmeten veritats essencials sobre qui som, el nostre origen i el nostre destí, els nostres somnis i les nostres pors. I el millor de tot és que, segons l’autor, aquesta mitologia clàssica ens proporciona un saber arcà que podem actualitzar. "És qüestió d’afinar l’oïda i escoltar el que ens revela Apol·lo sobre l’autoconeixement, Atenea sobre la intimitat, Hera sobre el plaer, Narcís sobre les aparences, Antígona sobre la consciència, Aquil·les sobre l’egoisme o Polifem sobre la intel·ligència", resumeix.

Per a Goñi és molt més eficaç llegir un mite que un llibre d’autoajuda. "Els mites no jutgen sinó que presenten models a seguir o a evitar. No et diuen que siguis tu mateix o que t’hagis d’esforçar per donar el que la societat espera de tu, sinó que t’exposen al que els éssers humans han estat, amb les seves misèries i grandeses", reflexiona. Per això, en el llibre no es dedica a "receptar" mites, sinó que intenta que, a través d’ells, el lector pugui conèixer més sobre l’ànima humana. "La mitoterapia ens cura de la ignorància del que som", continua.

En altres paraules, la mitologia vindria a ser "com un laboratori clandestí on es barregen sentiments, situacions i emocions que fan que els humans siguem com som", remarca Goñi. I no sempre són històries dignes de ser imitades, sinó tot el contrari. "No crec que ningú vulgui imitar el cas d’Edip, que compleix el seu destí i mata el pare per casar-se amb la seva mare", diu d’exemple.

Aprendre sobre la vida

En canvi, hi ha altres mites, com el d’Aconci, dels quals sí que es pot extreure alguna bona lliçó. La història parla d’un jove que s’enamora de Cidipe. Com que la vol aconseguir sigui com sigui, aprofita que la noia està fent un sacrifici al temple d’Àrtemis per agafar un codony i escriure amb un ganivet: "Juro pel temple d'Àrtemis que em casaré amb Aconci". Aleshores llança el fruit cap on està Cidipe i ella llegeix la inscripció en veu alta. Sense voler, acaba de fer un jurament davant de la deessa. "Les paraules pronunciades en un temple tenen un valor sagrat i s’han de complir. És com una paraula d’honor, i en els mites les paraules tenen una força especial. Ara, en canvi, estem en una època en què les paraules no tenen cap valor i de seguida se les endú el vent", compara Goñi.

Un altre mite que considera que toca un tema de molta actualitat és el de Cronos, que intenta enganyar el temps. "Estem permanentment intentant fer coses i mantenir-nos ocupats, quan el temps és com un corrent d’aigua que mai podrem aturar", diu Goñi. Per això, considera que el mite ens explica que és impossible guanyar la partida al temps, i que mantenir-nos sempre ocupats i evitar l’avorriment no és cap solució. "Has d’aprendre a avorrir-te i a convertir els moments de tedi en creativitat; només així podràs enganyar el temps", matisa.

Acceptar la nostra humanitat

El mite d’Eos i l’eterna joventut, en canvi, ens explica la història de la deessa Eos, que s’enamora del mortal Titó i demana a Zeus que el faci immortal, però s’oblida de demanar-li que es mantingui sempre igual de jove. "No hem de lluitar contra l’edat que tenim ni pretendre viure una etapa vital que no toca. La societat ens intenta convèncer que només podem ser feliços si som relativament joves, però la mitologia ens ensenya que ens hem d’acceptar tal com som i adaptar-nos a l’edat que tenim", reflexiona Goñi.

Finalment, l’autor també considera que, en moments d’estrès i de vida frenètica, hauríem de fer cas al mite de Dionís, el déu del vi. "T.S. Eliot deia que el cor humà no suporta massa realitat, i és veritat. De vegades necessitem descansar una mica, desconnectar i fugir una estona de les formalitats socials i de la monotonia", conclou Goñi.

De mites n’hi ha molts i de temàtiques molt diverses. El cert, però, és que, segons deia el poeta i escriptor William Butler Yeats, és possible que existeixi un mite pensat especialment per a cada ésser humà.