Abús infantil

“És més fàcil per als nens detectar una situació d’abús si els han explicat què és”

Parlem sobre abús sexual infantil i consentiment amb la pediatra i divulgadora Mar López

3 min
Una nena caminant

BarcelonaHi ha un monstre a qui li encanta fer abraçades, sobretot a una amiga seva. A ella, però, no sempre li agrada que l’estigui amanyagant tota l’estona. ¿Com pot dir-li que pari sense sentir-se malament? Aquest és l’argument del conte El monstruo de los abrazos (Beascoa, 2024), un àlbum il·lustrat de la pediatra i divulgadora Mar López, coneguda a les xarxes sota el perfil de @marlopez_pediatra.

La història, explicada d’una manera clara i senzilla, intenta fer entendre què és el consentiment als més petits. "Intentava buscar històries per prevenir l’abús sexual infantil a la meva filla, però tots els contes eren per a nens de sis anys cap amunt. Jo volia actuar abans", explica López, que ha dissenyat el conte per ser entès a partir dels quatre anys.

Sovint la innocència i el desconeixement dels nens els impedeixen detectar situacions d’abús i de falta de consentiment. És vital, doncs, ensenyar-los des de petits que el seu cos és seu i que hi ha parts més privades que ningú pot tocar sense el seu permís. Aprendre a dir "no" quan no se senten còmodes és una ensenyança indispensable per evitar situacions d’abús sexual a la infància, que es calcula que a l’Estat espanyol ha afectat entre el 10% i el 25% de la població.

El primer pas per a evitar-ho, segons López, és proporcionar una bona educació sexual als infants des que neixen. Com? Per començar, és important dir cada part del cos pel seu nom real: penis, vulva, anus, natges, glutis, pits, mugrons. "Si posem noms estranys o infantilitzats a aquestes parts del cos, sembla que ens facin vergonya", diu López, que aclareix "Al teu fill mai li sonaran malament paraules com penis i vulva si sempre les ha sentit de forma natural a casa". De la mateixa manera, també s’ha de parlar de la sexualitat sense tabús, amb informació real però adaptada a la seva edat. "No se’ls ha d’enganyar amb històries de cigonyes, perquè al final és més fàcil per als nens detectar una situació d’abús si els han explicat què és i si veuen que a casa en poden parlar", considera.

El monstruo de los abrazos

Espai lliure de secrets

D’altra banda, segons la pediatra, és bo ser conscient que els nens, des de ben petits, tenen molt clar si els ve de gust abraçar o fer un petó a una altra persona. "Si no espatllem aquesta naturalitat i els respectem quan no volen fer una cosa amb el seu cos, ja els ensenyem que tenen dret a dir que no i a ser respectats", explica López.

També se’ls ha d’animar a compartir els secrets amb els pares, sobretot fins als nou o deu anys. "És evident que a l’adolescència tindran els seus secrets, però abans s’han de poder sentir còmodes explicant les coses que els passen", continua la pediatra. Una bona manera de fomentar la transparència és que els mateixos adults siguin oberts amb els seus problemes: "S’ha de promoure un ambient d’intimitat i, sempre adaptant la conversa segons l’edat, explicar-los quines coses ens fan sentir vulnerables, mostrar que també tenim dies bons i dolents, que a la feina hem tingut algun problema o ens hem enfadat amb algun amic".

Una de les preocupacions de molts pares és com saber detectar si el seu fill està patint una situació d’abús sexual. Per a López, hi ha diferents maneres de saber-ho: "De vegades ells mateixos ho expliquen, o diuen que no volen anar amb una persona en concret. Poden tenir malsons, pors i fer regressions, com tornar a necessitar ajudar per menjar o vestir-se, o es fan pipí al llit quan abans no se’n feien. També poden tenir infeccions als genitals, ferides o conèixer coses sobre el sexe que no corresponen amb la seva edat", enumera la pediatra. Així mateix, és important que, si el nen mostra alguna reticència a anar amb algú, els pares no donin per fet que s’ha enfadat per una ximpleria. Cal investigar una mica més per veure què passa.

¿I què fem si ens adonem que el nostre fill ha patit un abús? "Primer de tot, intentar escoltar-lo sense escandalitzar-nos ni posar el crit al cel o posar-nos a plorar", alerta López. Encara que sigui difícil, és important deixar que l’infant pugui explicar-se i poder fer-li preguntes. "Si reaccionem malament només farem que el nen se senti pitjor i no ens expliqui res més per protegir-nos", matisa la pediatra. A banda d’escoltar-lo i mantenir la calma, és important gravar-lo perquè no ho hagi d’explicar més vegades. "A partir d’aquí, hem de donar-li les gràcies per haver-ho explicat i dir-li que buscareu ajuda i el protegireu perquè no li torni a passar mai més", conclou López.

stats