“M’escrivia com si ho fes per a tots els joves”

Joan Francesc March (Santa Margalida, 1927) conegué Joan Mascaró quan tenia 18 anys. Fou al port de Palma quan el jove anà a esperar el seu oncle, Joan March Ordines, que era el director de la Trasmediterránea i venia d’un viatge a Madrid amb Mascaró, que li feia de traductor. No obstant això, March ja sabia de l’existència de Mascaró, amb qui tenia intenció de mantenir correspondència per la seva relació de margalidans.

“Record Mascaró sol, separat de la resta, dels militars i de Joan March. Jo n’havia sentit a parlar perquè havia sortit a un programa de la BBC de Londres. Allà va parlar sobre la poesia a Mallorca i esmentà escriptors com Costa i Llobera i Maria Antònia Salvà, entre altres”.

“Mascaró em va començar a parlar del port de Ciutat, de la catedral. Llavors Palma no era com ara”, explica el missioner dels Sagrats Cors del monestir de la Real. El professor “era una persona que no s’enfadava mai, tranquil·la”, recalca.

Després d’aquella trobada, s’encetà la relació epistolar entre Joan Francesc March i Joan Mascaró, que durà un bon grapat d’anys. “Malgrat que Mascaró tenia molta feina d’escriure a grans personalitats, mai em deixà de respondre les cartes”. Aquells relats que em va escriure valen molt, per a mi. No per jo, que era un simple jove de Sant Margalida, sinó perquè aquelles cartes anaven dirigides a tots els joves de Mallorca. Mascaró em deia a mi allò que volia dir a tots els joves de l’illa”, explica el missioner. Llavors, quan “Mascaró viatjava a Mallorca, solia venir-me a veure al monestir de la Real”, afegeix.

Joan Francesc March recorda el pare de Mascaró com una persona alta, corpulenta i, en canvi, Mascaró va sortir més aviat petitet i extremadament intel·ligent. De ben petit, els seus pares hagueren d’exiliar-se a l’Alger. El petit Mascaró, però, quedà a Santa Margalida amb el seu oncle. Gràcies a això Joan Mascaró va poder estudiar “comerç, que eren els estudis que llavors es podien estudiar a la Mallorca rural de l’època. A banda d’això, però, ell es formà pel seu compte i va aprendre idiomes: català, castellà, anglès, francès, alemany italià i esperanto. Els dominava la mar de bé, i això li obrí camins, sobretot amb Joan March i Ordines, a qui feu d’intèrpret”. Però la relació amb don Joan March no va acabar aquí: Mascaró es va encarregar de l’educació del fill de March. “Varen partir a estudiar a una universitat alemanya i a recórrer Europa. Mascaró va convèncer Joan March, però, que el millor per al seu fill era que estudiàs a Cambridge, una de les universitats més prestigioses del món, i com que Mascaró ja hi havia fet una ullada, tutor i alumne partiren cap a Anglaterra. Mascaró, allà, va cultivar la llengua anglesa “d’una forma que semblava un nadiu”.

“Mascaró creia que les llengües eren música. De fet, quan va fer viatges a l’Índia escoltava els cantis sànscrits i els comparava amb els de les tonades del camp mallorquines. “La música en sànscrit li fou tan familiar com la mallorquina del batre” i, per demostrar-ho, Joan F. March ens canta una glosa.

El nebot de Joan March esmenta que el seu oncle i Joan Mascaró sempre varen mantenir relació i es pot dir que varen ser bons amics. Fou idea de Mascaró que March fundàs la Fundació Joan March i que la destinàs a beneficis socials i culturals. Mascaró també volia que la fundació donàs més importància a la llengua i la cultura catalanes, però això a March “no li va anar tan bé”.

Com a anècdota, recorda que March demanava a Mascaró: “Com estàs?”. I el professor li responia: “Molt bé perquè no he fet mal a ningú”. “Mascaró sempre va estar bé amb déu, era un home místic i es dedicava a la meditació”.

Un dels aspectes més importants que destaca Joan Francesc March és que Mascaró “és un pont entre orient i occident. A diferència de Ramon Llull, que es va obstinar que orient conegués la cultura cristiana i Jesucrist, Mascaró va treballar perquè occident conegués la cultura de l’Índia”. El missioner també recalca la importància que va tenir per a Mascaró la lectura del llibre sagrat, el Bhagavad-gītā, quan just tenia 16 anys. El va impressionar tant que es va dedicar seguir aquell camí. Mascaró deia: “si som res, som el Bhagavad-gītā”.

Altres aspectes destacables de l’estudiós foren la seva relació amb Moll, a qui va ajudar a redactar el Diccionari català-valencià-balear, i allò que el va acostar al poble i el va fer conegut a Mallorca, que va ser la seva intervenció al programa de televisió La Clave.

“Mascaró és una figura importantíssima, d’ell s’han fet ja més obres que de Ramon Llull. Pots anar una llibreria de Londres i de ben segur que coneixen Joan Mascaró”, conclou el missioner, que ha escrit un llibre sobre la relació epistolar que mantingué amb Mascaró, titulat Cartes d’un mestre a un amic.