Un mestre del conte a casa nostra

Sense cap mena de dubte, aquesta ha estat una temporada fructífera per a l’escriptor Miquel Àngel Vidal Pons. El passat 27 d’abril es va saber que l’autor acabava de merèixer el premi Antoni Vidal Ferrando de narrativa amb la novel·la Vint-i-cinc dies d’agost i tres dies de setembre, que veurà la llum en la col·lecció 'Llimona verda' d’AdiA Edicions durant la pròxima tardor. I, com si fos un dels sorprenents punts de gir dels seus textos intensos, acaben de sortir publicats els seus dos nous llibres: el minuciós i bell retrat d’Antoni Vidal Ferrando –difós amb motiu del premi Jaume Fuster per a l’insigne lletraferit de Santanyí– i el volum de microrelats L’impacte dels meteorits a Disset Edició, editorial que l’any passat va treure Una lliura de carn, que vaig celebrar amb entusiasme. De fet, em costa trobar una altra ploma de les Illes Balears que hagi contribuït, amb tanta quantitat però també amb tantíssima qualitat, a totes i cadascuna de les varietats i possibilitats que ofereix la prosa breu. En aquest sentit, el treball de Miquel Àngel Vidal Pons dialoga perfectament amb altres figures creadores en llengua catalana que han desenvolupat notablement el gènere: Mercè Rodoreda, Jaume Cabré, Maria Barbal, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Manuel Baixauli, Tina Vallès o Damià Bardera.

L’impacte dels meteorits de Miquel Àngel Vidal coincideix en el temps, talment una sincronicitat junguiana, amb un altre títol que parla de la possibilitat d’una col·lisió entre un asteroide i la Terra: Viatge al fons del jardí de Josep M. Argemí a Lleonard Muntaner, Editor. En ambdós casos es nota la preocupació davant la certesa de col·lapse que viu el nostre planeta, però, pel que fa concretament a l’obra que ens ocupa, el títol també explicita una característica d’estil: el cop de puny amb què Vidal tanca sovint les seves explosives composicions. Ja deia Blai Bonet que un bon final és aquell que et fa guanyar el combat de boxa amb un KO. L’impacte dels meteorits són seixanta-tres hòsties contundents i perfectes que impressionen pel grau de concisió, per la multiplicitat de temes i escenaris, pels cops d’efecte definitius, escruixidors. Tot i que són peces condensadíssimes, no poden evitar desplegar-se amb els poderosos alens de novel·les encapsulades, sovint protagonitzades per lladres de tota mena, fins i tot dels que viatgen en el temps; amants impossibles que no poden evitar propiciar passions i traïcions; vaticinadors miops que no saben encarar-se al seu destí; víctimes dels seus actes o caçadors de somnis.

L’impacte dels meteorits és tota una escola d’escriptura comprimida, una formidable proposta literària que confirma Miquel Àngel Vidal Pons, de bell nou, com un narrador i prosista de raça, un mestre del conte a casa nostra.