El mètode per aprendre matemàtiques a les escoles que desconcerta les famílies
No hi ha cap recerca feta, externa a l'empresa, que demostri que Innovamat millora o empitjora els resultats en aquesta matèria
Barcelona"És una manera molt diferent de com ens ensenyaven a nosaltres les matemàtiques, per tant, has d'assumir que pràcticament no pots ajudar els teus fills i has de posar tota la teva confiança en l'escola. Ara bé, tant el meu fill, que ara ja fa secundària, com la meva filla, que està a primària, s'han mostrat molt motivats a l'hora de fer matemàtiques amb aquest mètode, en part, per la gamificació de la seva apli. Personalment, com a aprenentatge crec que és molt millor que el que jo vaig rebre i pel que fa als resultats acadèmics en tots dos casos han estat bons", explica l'Anna, que és mare d'una nena que estudia 5è de primera i d'un noi que fa 4t d'ESO en un centre concertat de Barcelona.
"Em preocupa el mètode perquè allarguem l'aprenentatge d'operacions bàsiques i, de retruc, afavorim el baix nivell. Per als meus fills, que tenen força diversitat a l'aula, allargar els aprenentatges vol dir no arribar mai a acabar temaris i, per tant, no avançar al ritme que anys enrere s’anava. Alhora em frustra no ser capaç d'acompanyar en l’aprenentatge el meu fill a cursos tan elementals, haver d’estudiar jo de nou com es fa amb aquest mètode una resta, em sembla increïble. Soc partidària de la innovació a l'aula però tinc molts dubtes sobre aquest mètode, que, a més, inclou una aplicació de jocs dins i fora de classe, fet que suposa un primer pas als videojocs, a les pantalles i a la necessitat de gamificar-ho tot perquè sigui entretingut", argumenta la Laura, que també té un fill i una filla que, en aquest cas, estudien en una escola pública de Barcelona.
Les dues mares tenen en comú que els seus fills aprenen matemàtiques amb Innovamat, un sistema que va començar a implantar-se en algunes escoles a partir del 2017 i que actualment ja s'aplica a 1.714 centres a tot Espanya i a 2.300 dels nou països on es comercialitza, entre els quals també hi ha Itàlia, Estats Units, Mèxic o Brasil. "Vam veure amb l'ajuda d'investigadors que la recerca en didàctica en matemàtiques tenia molt poc a veure amb les matemàtiques que s'explicaven a l'escola, que en general eren de pensar poc. Volíem que l'alumnat entengués els procediments i tingués l'habilitat per resoldre problemes en diferents situacions", explica Jordi Delcor, responsable de l’equip didàctic d’Innovamat. "El que portem a l'aula no és res que hàgim creat nosaltres, sabem que funciona gràcies a la recerca en didàctica de matemàtiques feta a nivell mundial, des de la Universitat de Cambridge fins a la National Council of Teachers of Mathematics, no estem fent experiments amb els fills de les famílies", deixa clar.
Innovamat ha estat aquests últims dies protagonista a la xarxa X per un vídeo que s'ha viralitzat en què s'ensenyava part de com es fa una resta [el mètode inclou tres passos previs abans d’encarar directament l’operació de càlcul com es feia abans]. L'explicació en qüestió es va donar en una de les jornades informatives que fa periòdicament l'empresa per explicar a les famílies com aprenen matemàtiques els seus fills i la pregunta que més es va repetir en el mur de participació va ser: aquest sistema millora els resultats en matemàtiques dels nostres fills?
Tot i que des d'Innovamat sí que es realitzen informes que avalen els resultats del mètode i que han estat revisats per experts externs a l'empresa, com el publicat a la revista Social Sciences, el cert és que actualment no existeix cap recerca, externa a l'empresa, en la qual s'hagi fet un seguiment de l'alumnat català o espanyol que estudiï amb Innovamat durant diversos cursos. "No es pot dir que sigui un mètode que doni ni millors ni pitjors resultats perquè, com que no hi ha cap recerca, senzillament no se sap", apunta la catedràtica de didàctica de la matemàtica i de les ciències experimentals de la UAB, Núria Planas, una afirmació que corrobora Berta Barquero, professora de didàctica de la matemàtica de la Universitat de Barcelona: "Per opinar si uns canvis són efectius o no, es necessita temps, dades i més distància", afegeix Barquero.
Com les famílies, també hi ha centres escolars partidaris d'Innovamat i d'altres que no perquè no els ha funcionat. L'escola Tecnos de Terrassa va ser de les primeres a aplicar el mètode l'any 2017. "Volíem fer un canvi de metodologia veient el que demanava el departament d'Educació perquè fins llavors fèiem unes matemàtiques molt descriptives i poc manipulatives. Ens va agradar que el treball que plantejaven fos competencial, que l'alumne pogués entendre els procediments i connectar, argumentar i representar", explica la cap d'estudis de primària Mariona Argemí, que afegeix que en tot moment la companyia els va donar suport, cosa que no sempre havia passat amb editorials. Pel que fa als resultats, la directora assegura que, tot i que s'ha millorat en les proves de competències bàsiques de primària, la gran millora l'han notat els docents de 5è i 6è quan l'alumnat puja de curs. "Tenen una competència de connectar i raonar que abans era impensable", explica.
La Marta és directora d'una escola de la demarcació de Lleida, de la qual prefereix no dir el nom. El centre, que en una mateixa aula té alumnes de dos cursos diferents, per exemple, cinquè i sisè, va començar a utilitzar Innovamat el 2020, en plena pandèmia. "Volíem fer un canvi perquè portàvem massa temps amb la mateixa editorial i ens va semblar una bona opció perquè era una metodologia diferent i, a més, comptava amb molts recursos", explica. El segon any de la seva aplicació van començar a sorgir els problemes sobretot a cicle superior. "Cinquè i sisè són cursos en què augmenta l'exigència. També hi ha les proves de competències bàsiques i les mestres veien que als alumnes els faltava nivell". El mateix professorat va anar introduint alternatives a Innovamat a la classe. "Era difícil treballar amb aquest mètode amb dos grups de diferents nivells a l'aula. A més li faltava profunditat i l'aprenentatge de les operacions, per exemple, és molt més lent. També ens vam trobar que xocava amb la manera amb la qual després es treballaven les matemàtiques a l'ESO, que era de forma tradicional", explica la mestra de matemàtiques de l'escola.
A diferència de l'escola de Terrassa on l'adaptació va ser molt bona, a Lleida també van notar el desconcert d'una part de les famílies amb el nou mètode. "Venien i ens deien que no entenien res", recorda la directora. El centre va optar perquè les mateixes mestres resolguessin els dubtes dels familiars. Com que la situació no es reconduïa i cada cop més es deixava de banda el mètode a l'aula, aquest curs l'escola ha optat per abandonar Innovamat i fer matemàtiques amb els llibres d'una editorial.
El responsable de l’equip didàctic d’Innovamat reconeix que aquesta forma d'ensenyar representa un gran canvi respecte a les matemàtiques que van aprendre les famílies i que no tots els pares tenen temps per consultar les càpsules de la seva pàgina web per entendre com aprenen matemàtiques els seus fills. "La majoria de familiars van patir les matemàtiques i nosaltres no volem això per als nens i nenes, les famílies han de confiar en l'escola i en les decisions que pren amb professionalitat", apunta Delcor.
La polèmica apli
Un dels recursos que Innovamat fa servir és una apli perquè els alumnes de forma autònoma puguin practicar els continguts a través de jocs tant a l'aula com a casa. Que es fomenti l'ús de les pantalles, tal com destaca a l'inici d'aquest reportatge la Laura, la mare dels dos alumnes que estudien a una escola pública de Barcelona, és una de les crítiques recurrents per part de les famílies i més tenint en compte la pressió que s'ha fet l'últim any per endarrerir l'ús del mòbil fins als setze anys. Totes les escoles i els docents consultats, però, li treuen ferro aquestes queixes argumentant que és un treball de 45 minuts un cop per setmana. Precisament l'apli és l'únic recurs d'Innovamat que fa servir des de fa quatre anys l'escola de la demarcació de Girona on treballa el Blas. "Les matemàtiques les treballem en racons amb una altra metodologia que ens funciona, però en un d'aquests racons utilitzem l'apli que permet fer exercicis barrejant continguts (càlcul, geometria, etc.) i triant el nivell sense que l'alumne sigui conscient si està fent uns exercicis més difícils o més fàcils del que li pertoquen", explica el mestre, que no comparteix la postura de prohibir pantalles fins que siguin grans. "Després poden tenir problemes d'addiccions, de bullying, d'estafes perquè no els hem ensenyat a utilitzar una pantalla en un entorn segur. No estic parlant que portin un mòbil a sobre des dels sis anys, però no té sentit prohibir-los treballar amb un recurs amb el qual creixeran, la tecnologia hi serà" , deixa clar.
"L'apli és una petita part del mètode", assegura el responsable de l’equip didàctic d’Innovamat, que detalla que es va optar per un recurs digital perquè permetia un treball individual i, per tant, que cada alumne avancés al seu ritme. També donava un feedback al moment a l'estudiant (sense haver d'esperar a la propera classe) i facilitava els treball d'àrees com la geometria [es poden veure exemples de figures tridimensionals].
Innovamat, que té la seva seu social a Sant Cugat del Vallès, va néixer el 2017. Va ser un any després que comencés a caminar el programa Escola Nova 21, promogut per la Fundació Bofill, Unesco, Diputació de Barcelona, la UOC i EduCaixa i que es va allargar fins al 2019, amb l'objectiu de transformar la qualitat de l'educació amb l'ajuda d'escoles punteres que ja aplicaven metodologies innovadores i que havien canviat les seves estructures organitzatives.
Des d'un inici Innovamat, que té com a president Andreu Dotti, va comptar amb la col·laboració de docents universitaris que tenien una bona sintonia amb el departament d'Educació, tot i que des del departament deixen clar que no mantenen "cap contacte amb Innovamat" i que és cada centre qui decideix quins mètodes d'aprenentatge utilitza.
Segons les últimes dades de l'empresa fetes públiques a Informa, l'exercici del 2022 el va tancar amb unes pèrdues de 6,3 milions d'euros, tot i que les vendes van créixer un 36% respecte al 2021, any en què va tancar amb uns beneficis de prop de 350.000 euros. El motiu d'aquests més de sis milions de pèrdues, segons la companyia, va ser la forta inversió que es va fer amb la internacionalització del negoci, obrint mercat al continent americà, en el desenvolupament del producte i en més recursos en recerca.
Diversos experts consultats del món educatiu, que prefereixen mantenir l'anonimat, els genera "molts dubtes" que la transformació de l'ensenyament de les matemàtiques d'un sistema més tradicional a un més innovador aplicant tota la part de recerca, l'hagi capitanejat una empresa privada per tots els interessos econòmics que això comporta. Altres, en canvi, defensen l'aposta per l'especialització i la recerca en didàctica en matemàtica que fa la companyia.
Deures pendents
Gairebé tots els experts consultats del sector educatiu coincideixen en el fet que Innovamat, com la resta de mètodes, té punts forts però també en té de febles. A més dels que ja s'han explicat, entre els forts coincideixen en destacar que es promou un treball vivencial i manipulatiu. "Faciliten la participació dels alumnes i que estiguin motivats gràcies, en part, a la gamificació", explica la catedràtica de didàctica de la matemàtica i de les ciències experimentals de la UAB. Ara bé, també cal potenciar més –afegeix– la conversa matemàtica a classe guiada per al docent: "Es posa massa èmfasi en els procediments per comprensió i hi ha poc temps per aprendre matemàtiques d'una manera raonada, per explicar els altres significats de sumar i restar", apunta. "En una classe de primer de primària –posa com a exemple Planas– els podem ensenyar els processos per comprensió per fer una suma, però no n'hi ha prou. I és que si en aquest grup els hi preguntem quants caramels queden en una bossa que n'hi hem tret tres i després n'hi hem posat tres, segurament més d'un infant preguntarà si els caramels que hem tret són els mateixos que hem posat o quants caramels hi ha a la bossa, quan l'important en aquest cas és que dedueixin que a dins hi haurà els mateixos dolços sigui el número que sigui".
Un altre punt a millorar, coincideixen part dels experts consultats, és que és un mètode pensat per "alumnes estàndards". De fet, des d'Innovamat també reconeixen que cal oferir més recursos per atendre la diversitat, a part de potenciar formació. Tot i aquests deures pendents, el responsable de l’equip didàctic d’Innovamat està convençut que els resultats de PISA milloraran amb mètodes com Innovamat. El temps dirà si té raó o no.
Segons la desena de fonts consultades del sector educatiu aquests serien els punts forts i febles d'Innovamat:
Forts:
-Els alumnes aprenen els procediments de forma vivencial i manipulativa.
-L'aprenentatge és motivacional gràcies, en part, a la gamificació.
-Hi ha molta diversitat de recursos que fa que escoles que no utilitzin Innovamat també recorrin a algun dels seus materials per complementar l'aprenentatge a l'aula, com per exemple l'apli.
-S'acompanya el professorat i l'escola en tot el procés.
Febles:
-Els procediments, per exemple, en l'aprenentatge d'operacions de càlcul, són més lents que amb el mètode tradicional.
-Es destina molt temps als procediments i poc per aprendre matemàtiques d'una manera raonada per entendre tots els significats per exemple de sumar, restar o dividir.
-Les famílies no poden ajudar els seus fills perquè no entenen el mètode.
-Falten recursos per atendre la diversitat a l'aula, és un model pensat per un alumne estàndard.
Assignatura pendent del sistema educatiu:
-El mètode xoca amb les matemàtiques que s'ensenyen actualment a secundària, que continuen basant-se en un aprenentatge tradicional.