La meva filla es toca, per què ho fa?

GironaAl sofà de casa, al seient del darrere del cotxe, amagat sota una manta al llit... Si veus que el teu fill, d’entre quatre i cinc anys, s’està tocant els genitals de manera rítmica probablement es pot pensar que el que està fent és masturbar-se com els adults ho coneixem. Doncs no. El que l’ha portat a acostar-se les mans a la vulva o el penis és, simplement, el plaer, les ganes de descobrir... Els éssers humans són curiosos per naturalesa, una qualitat innata que tenim des de petits. Millor fugir dels alarmismes, no obsessionar-se i mantenir la calma, perquè s’està coneixent i explorant el propi cos. Elena Crespi, psicòloga i sexòloga, afirma que a aquesta edat, a més, no es fa com un "acte conscient d'«em donaré plaer genital amb finalitat orgànica»", sinó que l'infant nota que fer-se aquests tocaments li provoca unes "pessigolles agradables". En definitiva, és una conducta "natural i saludable".

A qui incomoda realment?

Encara que es toqui envoltat de gent a casa o al cotxe, aquest és un cercle d’intimitat per a la criatura. I, en realitat, si ho fa allà és que s’hi sent molt còmode, fins al punt que no veu diferent tocar-se els genitals a tocar-se altres parts del cos com ara l’orella o la panxa. A qui realment sorprèn aquesta conducta és a l’adult. "En primer lloc, ens podem plantejar per què ens violenta tant. I, després, valorar si val la pena dir-li alguna cosa", proposa aquesta experta. "Ara bé, si ho fa durant el dinar de Nadal, això ja ens incomodarà més...", admet. En aquest cas, Crespi recomana establir "certes normes", pel fet de viure en societat, similars a d’altres com les de "no ens aixecarem de la taula mentre mengem, farem servir coberts a l’hora dels àpats...". "També podem proposar-li que ho faci en un espai més íntim. Així es concentrarà millor". Però, tot plegat, amb cordialitat. "Bon to, amor i amabilitat. Animo l’adult a veure-ho i a dir-ho amb naturalitat perquè aquest és el missatge que li enviarem a la criatura".

A cada edat, un tocament

Hi ha diferents tipus de tocaments, depenent de l’edat: el de saber com soc, el de com funciono, el de benestar, el de plaer i, finalment, el de masturbació, que es dona en l’adolescència. Els infants solen tocar-se quan estan avorrits, a l’hora d’anar a dormir o en èpoques de més estrès. Des de molt petits ja s’estimulen amb joguines, peluixos o altres objectes; cap als dos anys i mig o més fan servir la seva pròpia mà per tocar-se i és a partir dels 5-6 anys que sol disminuir la freqüència (després, si ho fan, serà en la intimitat de l’habitació o al lavabo). Renyar l’infant, reprimir-lo, sancionar-lo, procurar eliminar la conducta, fer comentaris despectius o enfadar-se no portarà enlloc. Tampoc dir-li que són coses lletges ni brutes. "Tot plegat contribueix a fer que visquem malament la situació i, de retruc, la sexualitat", subratlla Crespi, autora, entre altres llibres, de Parlem de sexe a casa (Eumo Editorial). En casos de nens amb tocaments compulsius, podria ser senyal d’ansietat o angoixa i caldrà esbrinar què li pot estar passant.

Si el renyem, com l'afectarà?

Una mala gestió pot comportar complicacions sexuals en l’infant quan sigui adult: no conèixer-se el cos o sentir molta vergonya de la pròpia sexualitat en són algunes. Així ho assegura Crespi. "En un moment de descobriment del propi cos, si algú et diu que no, el teu cervell es bloqueja i el primer que pensa és «Però si jo m’ho passava bé...» i «Si em miren amb mala cara, és que hi ha alguna cosa de dolent». El que aporta plaer, socialment, se’ns diu que està malfet". En el cas de les nenes, a més, segons aquesta experta, hi ha un greuge encara més evident. "El penis és més visible anatòmicament i tocar-se’l no està tan censurat. La vulva, en canvi, queda més amagada que el penis i poca gent parla de la masturbació femenina".