Miki Esparbé: "David Foster Wallace porta un ganivet entre les dents, no en deixa passar ni una"

BarcelonaEl 1996 la revista Harper va fer-li un encàrrec inusual a l'escriptor David Foster Wallace: embarcar-se en un creuer de luxe al Carib i escriure un reportatge a la revista sobre l'experiència. Amb una capacitat d'observació diabòlica, l'autor va estudiar el comportament dels passatgers, la professionalitat de la tripulació, les activitats d'esbarjo que s'oferien i com tot plegat el feia sentir cada dia més miserable. Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer és un dels treballs inclosos en l'antologia homònima d'assaigs de Wallace que l'actor Miki Esparbé recomana com a lectura ideal per a aquest estiu.

L'actor mateix el va llegir fa uns quants estius. "Recordo que em va cridar l'atenció per la ironia, l'acidesa, la lucidesa i perquè era estiu, era a casa amb el ventilador a un pam de la cara i era reconfortant saber que algú que havia estat en un creuer de luxe pel Carib ho havia passat regular i m'ho explicava amb una bona dosi de sarcasme", explica Esparbé, que fa uns mesos va estrenar amb èxit l'obra L'illa deserta a La Villarroel i també va ser elogiat pel seu paper al film Una vida no tan simple.

Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer va ser el primer llibre que Esparbé va llegir de David Foster Wallace, però no l'últim. L'actor és un admirador de la tensa escriptura del nord-americà, famós per la seva ploma analítica, humanista i banyada en sentit de l'humor. "És capaç de treure suc de detalls que per a molts altres passarien desapercebuts –comenta Esparbé–. És incisiu, ràpid, clarivident. Porta una ploma a la mà i un ganivet entre les dents, no en deixa passar ni una".

D'exemples en va ple el llibre, que comença parlant de la influència dels tornados i la trigonometria en el seu joc de tenis, i en un reportatge que va escriure per a Premiere analitza el cinema de David Lynch i tot el que observa durant una visita al rodatge de Carretera perduda: no hi ha cap declaració del director, però és un dels textos més incisius i originals que s'han escrit sobre el director de Twin Peaks.