Les mil identitats de l'espia que va inspirar James Bond

BarcelonaIan Fleming, l’escriptor que va treballar al servei d’intel·ligència britànic i va crear el personatge de James Bond, sempre li preguntaven en quin espia de veritat s’havia inspirat. I ell deia que ho havia somiat; es feia el despistat. Els que el coneixien, però, sempre explicarien que Fleming va inspirar-se en el relat del seu amic Robert Bruce Lockhart, que havia fet d’espia a Rússia, i li va parlar de les aventures de Sidney Reilly, un dels espies britànics més misteriosos.

De Reilly sabem com va acabar, però no sabem gaire d’on va sorgir. Hi ha qui diu que havia nascut amb el nom de Zigmund Markovich Rozenblum el 1874 a la ciutat ucraïnesa d’Odessa, en una família jueva. Aquesta sembla la teoria més lògica, tot i que alguns investigadors diuen que hauria estat el fill d’una relació extramatrimonial del cosí del seu pare, motiu pel qual l'hauria criat la mateixa família. Qui sap. Durant la seva vida, ell mateix donaria moltes versions diferents de les seves arrels. Uns cops era fill d’un mariner irlandès i d’altres d’un aristòcrata rus proper al tsar Alexandre III. El seu nom apareix en documents de la policia tsarista, la temible Okhrana, que el detindrà el 1892 per estar involucrat en grups d’esquerres contraris a la monarquia. Va ser detingut, però no va ser condemnat, fet que podria indicar que, realment, ja era un agent infiltrat en cercles revolucionaris. És a dir, treballava per l’Okhrana. Poc després, però, abandona Odessa. Sembla que, quan va descobrir que el seu pare no era el seu pare de debò, decideix trencar amb la família. Al cap de poc hauria fingit la seva mort fent veure que s'ofegava al port de la ciutat, quan realment es va amagar en un vaixell britànic.

Així va arribar al Brasil, on adoptaria el nom de Pedro, i on faria tota mena de feines, una d’elles en una plantació de plàtans. En aquest país s'enrolaria en un vaixell britànic que sortia a fer una expedició per l’interior de l’Amazones, on serien atacats per indígenes. I seria en Pedro, és a dir, en Zigmund, qui foragitaria els atacants demostrant el seu valor. La sort li va somriure, ja que en aquella expedició hi anava un espia britànic que buscava aconseguir informació sobre els recursos naturals del Brasil. Aquest el recomanaria als seus superiors i així, a finals del segle XIX, arribaria a Londres amb un passaport britànic i un nou nom: Sidney Rosenblum. ¿Quina història, oi? Per descomptat, hi ha qui diu que se la va inventar i que en realitat va arribar a Londres el 1895 provinent de França i acompanyat d’un amic polonès, Yan Voitek, amb una gran suma de diners a les butxaques. Segons aquesta teoria, ells haurien assassinat dos anarquistes italians, als quals haurien robat els diners que tenien per organitzar atemptats. Per acabar-ho d'adobar, l’anglesa Ethel Lilian Boole, que llavors vivia a París, escriuria un llibre el 1897 explicant la història d’un jove jueu d’Odessa que fingeix la seva mort i que viatja al Brasil, on viu aventures, i acaba a París... on assassina dos anarquistes. Lilian Boole havia estat amant de Reilly, tal com va quedar documentat amb unes cartes que es van trobar en un arxiu el 2006.

Fos com fos, per fi el tenim a Londres, on es casarà amb la vídua d’un home ric, Hugh Tomas; hi ha qui diu, que després d’enverinar-lo. A Anglaterra, en Sidney tenia una empresa de medicaments, però amb el canvi de segle coneix el cap de Scotland Yard, William Melville, que el recluta oficialment com a espia. Els britànics necessitaven bons espies a Rússia, així que li donen una nova identitat: per primer cop s’anomena oficialment Sidney Reilly i marxa a Sant Petersburg, ciutat en la qual entra a formar part de cercles aristocràtics i coneix militars, just abans de la guerra entre l’Imperi Rus i els japonesos. I de fet, el general japonès Akashi Motogiron el capta i passa a ser espia a dues bandes: per als britànics i els japonesos, i aconsegueix els plans de la fortalesa de Port Arthur, a l’Extrem Orient, que seran claus per donar als nipons un triomf sonat el 1904. Reilly va anar a viure a Manxúria durant uns anys abans de la guerra. Allà es va fer passar per un industrial de la fusta, i va esdevenir una peça clau de la intel·ligència nipona. Ell, que segurament havia començat com a agent dels russos, ara era un enemic. Havia descobert la vida d’espia i valent com era. Ja no podia parar.

Apareix a Pèrsia i aconsegueix informació clau perquè els britànics es quedin els primers pous de petroli de la zona o roba els plans dels primers avions de guerra alemanys dels Krupp durant una fira a Frankfurt. El món ha esclatat amb la Primera Guerra Mundial i gent com ell té un gran valor, per descomptat, tot i que un informe dels britànics de l’època el defineix com a "perillós". "Li agraden massa els diners i el poder, no és fiable". És a dir, sospitaven que pogués canviar de bàndol en funció de la xifra que li paguessin. Però en plena guerra mundial, homes com ell fan l’agost. El trobarem vivint a Nova York, on cobra comissions comprant i venent armes als alemanys. És a dir, als enemics dels britànics. Després d'aquesta transacció, informava Londres del que havia venut i quina ruta seguiria la comanda en qüestió. A més, es casa amb una actriu, Nelly Louis Burton, que dalt dels escenaris es feia dir Pepita Bobadilla. Milers de persones morien al front, mentre ell era a festes als Estats Units amb una de les quatre dones amb les quals es va casar. El 1916, però, torna a ser a Europa, on arriba a conèixer Winston Churchill, que el recomanarà per tornar a l’acció. Com que parlava alemany, comença a fer operacions darrere de les línies enemigues. I el 1917 esclata la Revolució Russa, i torna a Rússia, i no queda clar si hi va per iniciativa pròpia o si l'hi envien. Sabem que esdevindrà el flagell dels bolxevics, als quals odia, i arriba a falsificar documents com una suposada carta de Zinoviev, un dels líders comunistes, en què parla de provocar un cop d’estat al Regne Unit. És l'època en què treballa amb Robert Bruce Lockhart i amb el famós terrorista rus Boris Savinkov, que va deixar unes memòries en què explica com passa d'atemptar contra el tsar a ser contrari als bolxevics. Reilly ajudarà a aconseguir armes als exèrcits blancs contraris als rojos, falsifica moneda i idea atacs. De fet, s’obsessiona amb assassinar ell mateix Lenin, però no se’n sortirà. Hi ha qui diu estava darrere de l’atemptat que va cometre Fanny Kaplan contra Lenin, al qual va aconseguir disparar. Però no n'hi ha proves. Després d’entrar i sortir de Rússia uns quants cops, el 1925 els bolxevics finalment l’enxampen travessant la frontera de Finlàndia. Després de ser interrogat i torturat, serà executat el 1925 per ordres de Stalin.