Milan: les mítiques gomes catalanes tornen a estar de moda a l'escola

La Salut té 87 anys. Quan anava a l'escola, dins l'estoig sempre hi duia una goma d'esborrar de la marca Milan. La seva filla, que acaba de complir els 61 anys, també n'utilitzava una a la facultat. Avui la Queralt, que n'ha fet 22, no només va a classe amb una goma Milan, també té una motxilla, una ampolla metàl·lica i una carmanyola amb el logotip de la mítica marca catalana del sector de la papereria. No és un cas aïllat: més de 100 anys després de la seva fundació, Milan torna a ser trendy a les aules. La generació Z ha abraçat amb entusiasme la col·lecció de productes d'organització que l'empresa ha llançat amb motiu del seu centenari: des de fundes per a portàtils fins a bosses isotèrmiques i recipients per dinar fora de casa. Tot, amb els colors tintats amb el corall, verd i blau fosc que han acompanyat la marca des del 1918. Però d'on va sortir Milan i qui va ser-ne el fundador? 

La història de les mítiques gomes d'esborrar comença a Palafrugell, al Baix Empordà. A la dècada de 1910, Santiago Marcó entrava i sortia dia sí i dia també de les indústries sureres de la zona. Comercialitzava accessoris per a fabricants de taps de suro. La feina va fer-lo coincidir amb Ralph Summers, un químic anglès que va revelar-li les fórmules per produir coles d'enganxar, tintes i gomes d'esborrar. Marcó hi va veure oportunitats de negoci. El 1918, a l'antic carrer del Sol de la població empordanesa, va muntar-hi la seva primera fàbrica de gomes d'esborrar. Al cap de dos anys va associar-se amb Milan, un majorista barceloní que, amb seu a l'Eixample Dreta, abastia el país d'articles de papereria. L'acord preveia que Marcó es convertiria en el fabricant de les gomes, que es vendrien sota el nom comercial de Milan. Van ser un èxit total. El 1930, de Palafrugell cada dia sortien camions carregats de gomes cap arreu d'Espanya. 

De Palafrugell al món

El 1940 Josep Marcó, el fill del fundador, va traslladar la producció de les gomes a una fàbrica més moderna, situada al mateix municipi. L'objectiu del moviment era incrementar la capacitat de fabricació per fer el salt al mercat internacional. Als anys 50 les gomes Milan van arribar a les papereries de Veneçuela, Colòmbia i Xile. "Les vaig utilitzar a primària, a batxillerat i a la universitat", rememora Carolina Luis-Bassa, veneçolana i directora del màster de màrqueting de la UPF-Barcelona School of Management. "Als meus fills també els hi vaig comprar: encara recordem amb nostàlgia l'olor que feien les gomes a principis de curs", confessa. El 1956 les gomes també van irrompre als mercats belga, congolès i turc. 

A la dècada dels 60, quan la tercera generació dels Marcó va entrar a l'empresa, la producció va fer un pas endavant més: la maquinària es va automatitzar, es va obrir el mercat italià i es va estrenar la gamma de gomes Nata, envoltades per una característica cel·lofana vermellosa. A través de la participació en les fires internacionals del sector, Milan es va popularitzar arreu d'Europa i d'Amèrica. "El primer punt fort dels productes Milan és la confiança que ha generat en els consumidors per la seva qualitat i durabilitat", analitza Luis-Bassa. Per a l'experta, valors com la lleialtat i la nostàlgia són dos dels pals de paller sobre els quals la companyia ha construït la marca. Sabent la capacitat que té per connectar emocionalment amb els consumidors, la companyia ha llançat productes de marxandatge com samarretes i gorres sota el nom 1918, per recordar el seu centenari. 

Una marca diversificada

Aquesta col·lecció especial del centenari no ha sobtat els consumidors habituals de la marca: des de fa 20 anys, Milan ven altres productes. El 2003 va estrenar-se en el camp dels estoigs; el 2005, en el de les calculadores; el 2008, en el de les tisores arrodonides; el 2009, en el de les màquines de fer punta; el 2010, en el dels bolígrafs; el 2011, en el dels llapis de colors... Avui ofereixen un catàleg amb més de 3.000 referències de papereria. "S'ha diversificat de forma coherent, amb productes d'escriptura, de dibuix i escolars", diu l'experta. L'estratègia els ha funcionat. "Vivim a l'era de la nostàlgia: l'escriptura a mà torna a ser tendència", conclou.