Julio Basulto: “El consum d'alcohol més saludable és el consum zero. Ni una gota"

Julio Basulto, dietista-nutricionista, divulgador científic i professor de la Universitat de Vic, parla clar. I ho demostra amb llibres com Come mierda, publicat per Vergara, una obra divulgativa que té per objectiu “demostrar a la gent que hi ha una força que ens invita a totes hores a menjar merda”. I quina és aquesta força? “Doncs una indústria alimentària que té molt poder i que llança constantment missatges i ens invita a menjar merda a totes hores”, diu. I quan parla de merda es refereix sobretot a “productes ultraprocessats que tenen grans quantitats de sucre, sal, greixos...” Els exemples van des de la brioixeria industrial fins a les begudes ensucrades, passant pels embotits o els productes precuinats... Coses que omplen el nostre rebost i la nostra nevera de manera habitual.

Al llibre dius que menjar malament provoca més malalties que el tabac, però som més conscients dels mals que suposa fumar que no pas dels del menjar.

— El tabac mata 7 milions de persones cada any i la mala alimentació en mata 11. Això vol dir que no estem prestant prou atenció a la mala alimentació, no estem prenent mesures com es van prendre al seu dia contra el tabac.

Per què?

— Per diners. Perquè hi ha grans corporacions i grans lobis que no ho volen. La mateixa exdirectora de l’OMS ja va dir que els governants li reconeixien que les mesures contra l’obesitat són aturades per les grans corporacions, que ells tenen les mans lligades. Però podem ser optimistes: a Mèxic i a Xile, per exemple, s’acaben de posar segells negres als aliments, és una mesura que la indústria odia perquè funciona. Són instruccions sanitàries clares i inequívoques que t’adverteixen de continguts poc saludables i que ocupen bona part del paquet. Això permet decisions lliures. Tinc esperances que això arribi aquí.

Dius que cada persona ingereix a l’any entre 80 i 90 quilos de comestibles industrials, substàncies que fan mal al nostre organisme. Amb aquestes xifres a la mà, què és més important: ¿menjar aliments saludables o deixar de menjar-ne de dolents?

— Jo sempre pregunto què és millor: deixar de trencar o arreglar. Primer cal deixar de trencar i després ja arreglarem. Doncs és el mateix amb el menjar. Primer cal deixar de menjar malament i després ja menjarem millor. No es tracta d’afegir aliments saludables a la nostra dieta, es tracta de treure els poc saludables: aquí ens sobren aliments dolents. No és qüestió de sumar bròquil sinó de treure ultraprocessats i begudes ensucrades i ja haurem fet un gran pas.

Tu demanes polítiques públiques que afavoreixin menjar sa. Dius, per exemple, que caldria un impost a la carn processada. ¿No seria una mesura molt impopular?

— Sí, és molt impopular, però hauríem d’anar per aquí. A Catalunya, per exemple, va costar moltíssim tirar endavant l’impost a les begudes ensucrades, però és un impost que funciona i per això crec que el de la carn processada també s’hauria de posar. Si pensem en quants diners costa tractar un càncer o algunes patologies cròniques -quant ens costa el consum de carns processades-, llavors queda clar que hem de posar aquests impostos.

I també dispares contra l’alcohol, que està socialment acceptat però que tu dius que hem de desterrar completament de les taules.

— El consum d’alcohol més saludable és el consum 0. Ni una gota. Imaginem que prendre una copa de vi al dia fos bo per al cor, com s’havia dit durant molt temps -tot i que és mentida-. Igualment seguiria sent un producte que augmenta el risc de tot tipus de càncers, com per exemple el de mama per a les dones i el de còlon per als homes, que són molt freqüents. L’alcohol és una substància tòxica i addictiva. De fet, 2 de cada 10 persones que prenen alcohol amb moderació l’any següent presenten dependència alcohòlica. Per tant, fomentar el consum d’una substància així és una vergonya i una gran irresponsabilitat.

Al llibre inventes un concepte, el de ‘cunyadietistes’, que són gent que opina i dona consells sobre dietes sense tenir cap formació. Amb les xarxes socials estan proliferant molt, aquests personatges.

— Crec que amb aquests personatges és important ser escèptics però més important és ser crítics. Penso que un ha de ser crític amb tot el que sent o llegeix, però algú em va dir que era millor tenir criteri. I penso que la manera de lluitar contra els cunyats en general és buscar el teu propi criteri. A les xarxes ara proliferen molts discursos que poden ser perillosos però cal tenir criteri. Els nutricionistes fa temps que diem el mateix: més verdura i aliments d’origen vegetal, menys carns i deixar de menjar carns processades i productes superflus. És un missatge fàcil i cal recordar-lo sempre quan rebem aquests missatges de les xarxes.

En aquest país les etiquetes dels productes alimentaris generen confusió perquè moltes diuen que són saludables, baixos en greixos, en sal, etc., i en realitat no són bons per a la salut.

— Ara mateix tenim el sistema Nutriscore, que beneficia la salut econòmica dels venedors de productes malsans. Només dona resultats positius en certs comptes bancaris, i això no pot ser. Tenim cereals infantils amb un 25% de sucre amb un Nutriscore B, que és una nota positiva. No pot ser! És evident que la indústria vol vendre, és lògic, el problema és qui ho permet.

Els nens són els més perjudicats?

— Sí, i tant. Per primera vegada els nens viuran menys que nosaltres, amb una esperança de vida i qualitat de vida pitjor que la nostra a causa de la mala alimentació, sumada al sedentarisme i a l’alcohol i el tabac.

¿Però com podem anar al súper i aconseguir sortir-ne amb menjar saludable?

— No és fàcil, però jo sempre dic que cal anar al súper amb una llista tancada i no sucumbir a les temptacions. I si s’hi pot anar sense criatures, millor, perquè tots els estímuls estan pensats i col·locats estratègicament per atreure’ls.

El clàssic consell “S’ha de menjar de tot” tu dius que no és correcte, que no hem de menjar de tot. Llavors, què és menjar bé?

— Menjar bé és no menjar malament. No mengis millor, deixa de menjar malament. Tots els nutricionistes diem que s’ha de menjar més fruita i verdura però sobretot deixar de menjar productes que no són saludables. Perquè menjar de tot al final es tradueix en menjar de tot el que és dolent. El problema és que ens sobra menjar porqueria i ens falten aliments.

Tot això passa en un moment en què som més conscients que mai de què mengem, tenim més informació, hi ha més consciència i més preocupació.

— Jo crec que això que dius no és general. El panorama no està canviant. Només hi ha un reducte de gent que sí que està conscienciada i menja bé. Una enquesta recent diu que el 90% dels europeus pensen que una bona dieta millora la salut, però a la mateixa enquesta van preguntar si una mala dieta empitjora la salut i només un 10% pensen que sí que l’empitjora. Però la conclusió a què hem d’arribar és que la població és la víctima. No és que siguem beneits, és que hi ha tants missatges i tan confusos que és molt difícil.