Taktika Berri, la millor truita del món

Carmen Erdocia va arribar a Barcelona l’any 1995 amb una rauxa inusual i acompanyada de la seva filla María. El primer que va fer és anar a comprar al Mercat del Ninot. Al cap d’una estona ja era a la cuina i amb la barra plena. La Carmen és pur talent. No coneixia el negoci, però sabia cuinar el que li havia ensenyat la seva exigent sogra. Al cap de sis mesos van venir els homes de la casa, el Julián –el marit– i l’Iker –l’altre fill–. Van arribar per posar ordre als papers d’un restaurant que anava com la seda i omplia cada dia. La Carmen i la María van parir un restaurant exitós que perdura des de fa vint-i-set anys.

L’entorn era futboler, el propietari del local era d’un amic dels Gonzalvo del Barça. El nom, Taktika Berri, surt de la paraula tàctica referida al futbol. És, en tots els sentits, un dels referents de la cuina basca a Barcelona. La carta és curta, la canta la María mentre dona servei a totes les taules. És l’ànima de la sala i el contrapunt ideal i pausat de la mare. Per començar ens recomana la truita de patates amb ceba. Li fem cas. Extraordinària! Leopoldo Pomés, el gran fotògraf, publicista i un dels creadors del Flash Flash, la va catalogar com la millor truita del món.

Seguim amb unes cloïsses amb un sofregit molt gustós per sucar-hi pa. De segon triem dos clàssics per compartir: el tronc de lluç i l’entrecot. Dos plats històrics que venen precedits d’una bona compra i d’una adient preparació del producte. A la cuina hi ha el David Ortega, convertit en la persona de confiança de la Carmen quan per edat li ha tocat delegar.

Sortim de l’habitual hàbit de demanar un vi català per assaborir uns dels millors en qualitat preu dels que ara sovintegen a les cartes dels restaurants del nostre país. S’anomena La Montesa i és un garnatxa que Álvaro Palacios elabora a Alfaro (la Rioja). Per acabar, hem deixat un petit forat per tastar un flam de mató casolà molt recomanable.

La vida de la Carmen, la María, l’Iker, el Taktika Berri i la de molta gent ja no és la mateixa des del traspàs del patriarca Julián, al mes de febrer. Era una persona molt estimada i això les seves persones més properes ho saben i ho perceben per les innumerables mostres de suport i d’amor que reben des d’aleshores d’amics, coneguts i clients.

Seiem amb la Carmen. Ella demana un zurito de cervesa, nosaltres patxaran. Ens comença a explicar la seva arribada a Barcelona i la seva experiència de tots aquests anys. “A la cuina anava amb espardenyes i davantal i quan sortia a saludar els clients ho feia amb uns talons i una minifaldilla que impressionaven. Una cosa és la feina de dins la cuina i una altra quan surts a saludar”. No té filtre, no el necessita, diu el que sent. Ella és molt xula, tot i que ara està una mica apagada per l’absència del seu home, però encara desprèn una vitalitat envejable. Ens repeteix diverses vegades que el gran èxit del Taktika Berri és gràcies a la seva filla María, que des dels setze anys és al peu del canó.

El Taktika Berri és la demostració que les dones amb força, determinació i talent són invencibles. Això és fàcil de dir ara, però fa vint-i-set anys, quan la Carmen va venir amb la seva filla a Barcelona, va ser una heroïcitat.