Els 10 millors còmics del 2023
Clàssics, novel·la gràfica, manga, avantguarda i no-ficció: la tria de l'ARA
BarcelonaL'autora més brillant de la nova onada de còmic experimental. La maduresa del mestre del còmic independent nord-americà. Un manga inèdit del rei de l'animació japonesa. La millor edició possible del gran clàssic de la premsa nord-americana. La historieta viu un moment extraordinari i l'ARA en vol deixar constància triant les 10 millors obres de 2023 per regalar aquestes festes.
Max (Finestres, Salamandra)
L'Odissea homèrica es creua amb l'escola Bruguera en aquesta novel·la gràfica de Max, un viatge existencial a cavall del sentit de l'humor amb què el dibuixant s'enfronta a l'absurditat i la lletjor del món. Depuradíssima i amb un sac d'idees formals, Què és l'obra de maduresa d'un autor sempre jove.
Lorenzo Montatore (ECC Cómics)
Continuador de l'esperit audaç de Max en el còmic actual, Lorenzo Montatore firma la seva millor obra amb Aquí hay avería, que aborda l'experiència de les drogues: des de l'èxtasi de les primeres vegades al paisatge devastat de l'addicció. Un viatge lisèrgic al fons de l'ansietat i la depressió narrat amb colors primaris i banda sonora de LCD Soundsystem.
Antonio Altarriba, Sergio García i Lola Moral (Norma, trad. Pilar Garriga i Pilar Sala)
L'impressionant treball gràfic de Sergio García i Lola Moral empeny cap al territori del mite i el somni el viatge terrible d'un nen soldat del Congo fins a l'Europa del benestar. L'obra s'escapa dels límits del gènere social per erigir-se en un poema visual fascinant sobre la gran tragèdia del nostre temps.
Kate Beaton (Norma; trad. Gema Moraleda)
Monumental crònica en primera persona dels anys en què l'autora va treballar en les arenes petrolieres d'Alberta, al Canadà, per retornar el seu préstec universitari. Patos captura magistralment la rutina opressiva i la pressió insuportable d'un ambient laboral tan aclaparadorament masculí que deshumanitza les dones.
Hayao Miyazaki (Salamandra; trad. Marc Bernabé)
Un conte popular tibetà inspira aquesta fantasia inèdita del mestre de l'animeHayao Miyazaki, a mig camí entre el llenguatge del manga i la il·lustració. Com una versió més espiritual i melancòlica de Nausicaä, Miyazaki descobreix la bellesa terrible d'un món distòpic entre Raymond Briggs i Metal Hurlant.
Daniel Clowes (Finestres/Fulgencio Pimentel; trad. Montse Meneses)
En les nou historietes independents del fascinant nou còmic de Daniel Clowes de vegades seguim una dona en diversos moments vitals i de vegades la perdem de vista. Mònica és un retrat fractal que homenatja els gèneres clàssics i que s'obre a l'abisme del misteri i del terror d'una existència sense sentit.
La memòria de les víctimes de la repressió del franquisme concentrada en la història d'una fossa comuna del cementiri de Paterna, la 126. Paco Roca i Rodrigo Terrasa reobren les ferides del passat per tancar-les en un còmic dolorós, emocionant i, finalment, alliberador.
Lizzy Stewart (Errata Naturae; trad. Regina López Muñoz)
A través de la història d'una jove artista, Alison aborda els grans temes: el dolor de l'amor, la importància de triar un camí propi i la lluita constant per obrir-se camí quan s'és dona i de classe treballadora. I ho fa amb profunditat, però també amb lleugeresa i humor, barrejant il·lustracions, còmic i uns textos finíssims que canten a la vida i l'amistat.
María Medem (Blackie Books / Apa Apa)
La sevillana María Medem s'ha convertit amb només dues obres en un referent internacional de l'experimentació gràfica. A Por culpa de una flor prepara un còctel sinestèsic de formes i colors mutants que provoquen emocions inesperades en el lector, enlluernat pel desplegament expressiu de la dibuixant.
George Herriman (La Cúpula; trad. Rubén Lardín)
¿Unes historietes de fa un segle sobre l'inexplicable triangle amorós entre un ratolí malcarat, una somiadora gata (o gat) i un gos policia són el còmic de l'any? Per descomptat. Primer, perquè no hi ha encara un còmic més modern que Krazy Kat, amb el seu discurs queeravant la lettre i un dibuix que és pura avantguarda gràfica i que va fascinar Picasso. Però, sobretot, perquè aquesta edició de les pàgines dominicals del 1916 i el 1917 és un esdeveniment, un treball d'amor i de rigor que per primer cop fa justícia a l'obra amb una retolació fidel a Herriman i una traducció memorable de Rubén Lardín, que entoma el repte amb audàcia. Obra mestra imprescindible.