Miquel del Roig: "A la mar el peix podia ser un o altre, però el vi no fallava mai"

Acostuma a tocar en festivals i festes populars. En aquests espais qui guanya la partida, el vi o la cervesa?

— Ara no ho sé, però el que sí que és cert és que fins que no vaig començar a cantar en tavernes jo no em vaig començar a relacionar amb el vi de forma conscient. Abans o després d'actuar picava alguna cosa i va ser llavors quan em vaig adonar que en aquest ambient el més comú és el vi, com a mínim llavors. Un vi qualsevol, res especial. Moltes vegades aquest àpat era la moneda de canvi per tocar, perquè si ara es cobra poc, abans ni tan sols es cobrava per aquest tipus d'actuacions.

Ara que el panorama ha canviat, ha deixat de rebre vi després de les actuacions?

— Ara te'n donen com a obsequi del territori. En alguna actuació recordo que m'han regalat alguna ampolla de vi o de cava, alguns de boníssims! Aquestes són les que guardem durant més temps abans d'obrir-les perquè probablement és un vi més bo que el que comprem normalment.

Com és aquest vi que compra?

— Jo sempre triaria vi negre. Però la veritat és que bec poquet i només en prenc durant els àpats. En canvi, la meva dona sí que n'és tota una experta i és ella qui tria el vi a casa. A més, suposo que aquest costum de beure en locals també deu haver influït en el fet que begui només quan estic amb gent. És un element que facilita la comunicació i sempre està present quan es comparteixen menjades.

Té un record especial d'algun d'aquests àpats?

— Recordo especialment sortir amb la barca a la mar. Allà es feien els millors ranxos del món, amb vi inclòs. A l'Ametlla de Mar hi ha molta tradició de fer suquet de peix o mariscades, perquè molta gent del poble sortia amb la barca a pescar un determinat peix segons l'època de l'any que fos. Acabava les jornades molt afamat, però per sort els pescadors ja s'ocupaven de guardar una part del peix pescat per preparar un bon menjar per a quan acabessin la pesca. A la mar el peix podia ser un o altre, però el vi no fallava mai. Abans de pujar a la barca, que sortia a la matinada, sempre es preguntava "ja tens el vi?" De fet, la figura del pescador s'associava força a una persona bevedora i sempre amb el porró. Em penso que ara això ja està prohibit.

Abans es bevia més?

— Abans el vi era més sa, a part de molt més barat, com que no era una beguda tan refinada se servia tal com sortia de la bota, sense sulfits ni additius. Per exemple als dinars amb els meus avis mai faltava el vi a taula. Recordo que quan era petit hi havia joves, tant homes com dones, que anaven a França a fer la verema per guanyar uns diners i quan acabava el setembre tornaven al poble. És un dels primers records que tinc, quan encara no havia begut ni una gota de vi. Jo no hi vaig anar mai i tampoc he veremat mai perquè a la meva zona no hi ha cultiu de vinya, som més d'olivera o ametllers.