Entre el miracle i el desastre és on vivim

Hi ha escriptures que es basteixen a partir de radiografies concretes i crues de la realitat, que és molt més estranya que la ficció, tal com ho va deixar escrit Edgar Allan Poe. Topam amb casos com el del creador total Pier Paolo Pasolini, que es va empastifar de la misèria de les barriades perifèriques de Roma per parir primigènies i impactants obres literàries i cinematogràfiques. Més a prop tenim Antònia Vicens, autora pionera en molts aspectes, sobretot en la representació literària de l’esclat turístic a Mallorca amb 39º a l’ombra, recuperada per Lleonard Muntaner, Editor. Ara bé, s’erra qui pensa que Vicens només és un retratadora, ja que una de les seves moltes virtuts és agafar aquests materials brutals i filtrar-los pel sedàs d’una pupil·la poètica i d’una veu que lliga amb els fluxos de consciència de Woolf, McCullers, Rodoreda, Faulkner o Joyce. El resultat acaba essent hiperrealista perquè aconsegueix fusionar moltes perspectives i possibilitats en un mateix doll que ens obliga a (re)mirar el que ens envolta amb ulls nous i sensibilitats més conscients.

Aquest procés de conciliació de diferents fronts i de múltiples fonts estilístiques també travessa i caracteritza el volum El meu psiquiatra i altres cossos estranys de Xisca Xala, la primera obra narrativa d’una lletraferida que fins ara s’havia consagrat a la poesia, ja que, sota aquest pseudònim, Francesca Morro Salom ha guanyat diversos guardons i ha publicat reculls lírics. El salt d’un gènere a l’altre ajuda a entendre algunes de les virtuts del seu primer lliurament narratològic, perquè Xala demostra minuciositat pel detall, passió per les coincidències, penetrant capacitat descriptiva i una precisió plena de cada mot. Constata una manera poètica de ser en el món i de relacionar-se, i posseeix un do clínic per crear foscos xocs còmics que col·lisionen amb instants d’un dramatisme eficient i paradoxal. A més a més, el llibre es pot llegir com un conjunt de relats breus, però també com una novel·la fragmentada que mostra, talment un collage o una esquinçada tela d’arte povera, diferents punts de vista que es tanquen en un clímax aglutinador i entendridor alhora. Per l’estructura fa pensar en el recent 'Cleveland' de Miquel Bezares a AdiA Edicions.

Amb El meu psiquiatra i altres cossos estranys Xisca Xala posa el focus en les malalties mentals i en situacions de perill d’exclusió social tot escrivint des de la feridora experiència viva sense caure en l’autoficció. Després d’absorbir situacions autèntiques que ha experimentat en primera persona ha extret, com una alquimista en un laboratori vivent, materials primordials per configurar una proposta literària atrevida i fresca que es mou entre la crítica i l’esperpent, entre la paròdia i el crit de socors, entre la catàstrofe i l’esperança.