Núria Casas: "Miro de reflectir el que molta gent pensa, però que no s’atreveix a dir"

Els seus vídeos d’humor exagerat, en què recrea personatges inspirats en diferents perfils de mares, pares, alumnat o docents davant d’una determinada situació, aconsegueixen milions de visualitzacions a les xarxes socials. És fàcil que a molts usuaris se’ls escapi un somriure o fins i tot que s’hi puguin sentir identificats. L’actriu i educadora infantil Núria Casas (31) fa un any que es dedica professionalment a crear contingut en plataformes com TikTok o Instagram. El que va començar de manera esporàdica durant la pandèmia és avui la seva principal activitat. Parlem amb ella sobre el perquè de l’èxit dels seus vídeos, els fantasmes de la seva ocupació i els seus principals projectes de futur.

De quedar-te sense feina durant la pandèmia a viure dels continguts que crees a les xarxes socials. Com t’ha canviat la vida en aquests darrers tres anys?

— No ho buscava. Vaig començar perquè m’avorria durant el confinament, però no era la meva intenció dedicar-m’hi. La vida m’ha canviat, sobretot el darrer any. Tinc llibertat per fer el que m’agrada. És una manera d’actuar.

Has aconseguit unir dues passions personals: la interpretació i l’educació.

— Aprofito la meva experiència com a mestra i la trasllado a les xarxes.

Vas ser educadora durant gaire temps?

— No, poc més d’un any. Prou per veure moltes coses!

Per què creus que alguns dels teus gags s’han fet virals i es continuen compartint i comentant?

— Miro de reflectir el que molta gent pensa, però que no s’atreveix a dir, i l’humor, en el fons, és l’excusa. Cal anar molt amb compte perquè les persones fàcilment es poden sentir ofeses.

Qui o què t’inspira a crear el contingut que publiques?

— Pot venir de familiars i amics propers, que són docents. Em truquen i em diuen: “M’ha passat això, necessito que facis un tiktok!” Tinc la sensació que ens trobem davant generacions molt sensibles, en què a vegades els alumnes s’ubiquen per damunt dels professors i els fills per damunt dels pares. És tan preocupant com graciós. ¿Com pot ser que hàgim arribat fins aquí?

Ets la segona de 7 germans. A casa teva devia ser difícil posicionar-se per sobre dels pares.

— Teníem els límits molt clars. Quan érem petits –ens portem molt poc temps entre nosaltres– abans de sortir de casa la mare ens deia: “Anem a comprar, no vull que ningú em demani res”. I quan algú demanava alguna cosa, tornàvem a casa, tal com ens havia advertit. No la recordo molt estricta, però sí que teníem claríssim què podíem fer i què no podíem fer. Jo ara amb el meu fill no faig el mateix... M’estovo fàcilment.

Una bona escola, allò!

— Era una casa de colònies. I érem una pinya. Els meus germans són el més important que tinc a la vida.

Com treballes en el teu dia a dia, et marques objectius setmanals?

— Ha arribat un punt que crec que ho he fet tot: moltes tipologies de mare, de professors... Puc estar dies sense gravar perquè no tinc idees i, de sobte, sortir al carrer i veure una situació que m’inspira i gravar un vídeo de seguida que arribo a casa. No tinc un horari fix, a vegades és força frustrant.

T’has plantejat fer conferències? Explicar la teva experiència?

— He estat en una escola bressol i en un institut amb alumnes de 4t d’ESO per parlar de les xarxes. Sembla molt bonic, però a vegades no ho és tant.

Què els expliques?

— Que darrere de tot això hi ha una feina, has de ser molt constant, tenir bones idees i saber que potser no et funcionaran. Has d’estar preparat perquè a les xarxes hi ha molts haters. No tot és rebre regals.

Què has après a no fer arran de la teva exposició pública?

— Els nois i noies que comencen no són conscients de la càrrega mental que comporta tot aquest món. He après que no agrades a tothom. Tot i que tinguis la sensació que el teu contingut és neutre i que pot fer gràcia, no és real. Hi ha gent que no et suporta i que t’ho fa saber i has de ser-ne conscient.

Aquest procés costa d’acceptar?

— L’humor, a les xarxes, té una línia molt fina. Vaig passar un temps enviant els vídeos a la meva família abans de penjar-los per si creien que podien ofendre algú. Al principi anava amb molt de compte, llegia qualsevol comentari, i vaig descobrir que hi ha fòrums només de haters cap a influencers. Al final has de parar perquè, si no, no pots sortir-ne. Amb el català també he rebut molta crítica. Has de saber portar-ho i ignorar-ho.

Creus que et podràs mantenir en aquesta professió durant gaire temps?

— Penso que això petarà en algun moment. No crec que pugui viure de les xarxes tota la vida, però si això em serveix per treballar d’actriu en algun projecte teatral o televisiu, doncs s’ha d’aprofitar.

I t’ha sortit alguna oportunitat?

Sí, estem assajant una comèdia que s’estrenarà el 2 de març a Barcelona.