‘Míster Evasió’ al final de l’escapada

Club Editor recupera una de les novel·les més importants de Blai Bonet: Míster Evasió. L’edició ha anat a càrrec de Nicolau Dols –que ja va publicar Judes i la primavera i la Poesia completa, aquesta amb Gabriel de la S.T. Sampol–, que ha restaurat els fragments que havien estat censurats, i que fins ara no s’havien recuperat, malgrat les quatre edicions i reedicions anteriors en diferents editorials. És una feliç notícia perquè l’obra de l’il·lustre santanyiner torna a ser disponible gràcies a Edicions de 1984, Club Editor i AdiA Edicions, que fa poc va reeditar el darrer artefacte narratològic de l’autor, Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria, un punt de frontera amb els sensacionals dietaris de després, arreplegats en dos volums per Pau Vadell i Vallbona a El Gall Editor. Ara cal llegir i rellegir Blai Bonet i escalfar motors pel centenari del seu naixement l’any 2026.

Qui mai no ha deixat de rellegir-lo és Albert Roig, que amb Posseït a L’Altra Editorial proposa un estudi de les variacions textuals d’alguns dels poemes del responsable de Nova York o El jove. És un film barroc i sensual dedicat a un dels nostres escriptors que més ha treballat una lírica desencaixada del desig. A l’altre costat de la balança, Jordi Amat va treure, fa pocs dies, un extens article sobre Míster Evasió. Tot i que ofereix interessants dades contextuals, el plantejament d’Amat em sembla errat, primer perquè presenta un Bonet anticatalanista, tot i que en Blai en efecte estava en contra de la catalanor però no pas contra la catalanitat. L’article també suggereix que l’autor d’El mar hauria imitat els plantejaments d’una obra de Goytisolo. I, per acabar de rematar-ho, Amat considera que els fragments més experimentals són fallits.

M’interessa més l’anàlisi de Margalida Pons quan, al seu canònic assaig Blai Bonet: Maneres del color, assegura que Míster Evasió és “una renovació més profunda, que arriba al cor mateix del procés de l’escriptura”. Blai Bonet fusiona diferents materials textuals en un llibertari doll que beu de fonts joycianes, i ho fa perquè no imita cap realitat, n’inventa de noves. Tals reinvencions experimentals, provocatives i energètiques comencen en la mateixa llengua: viva, híbrida, pancatalana, insòlita. L’escenari és eminentment urbà i ens mostra el bildungsroman d’un personatge que trobarà, en la fugida perpètua i en una escriptura visceral, una forma de vida, gairebé com en un film de Pasolini o de Godard, talment la reacció primitiva davant del desastre de la misèria i la necessitat d’escapar de tota casta de formes de repressió (familiar, educativa o nacional). Míster Evasió de Blai Bonet és una novel·la tan vibrant, sorprenent, pionera i astoradora com quan va sortir fa 53 anys. Aquesta edició restaurada no fa altra cosa que confirmar-ho amb plenitud.