Com ha de ser el primer mòbil?

BarcelonaEl 25% dels infants de 10 anys i el 70% dels de 12 anys utilitzen el mòbil de manera habitual. La dada és de l'estudi Impacte de la tecnologia en l’adolescència. Relacions, riscos i oportunitats (Unicef, 2021). Des de l'Unicef Comitè Catalunya, però, assenyalen que les tecnologies i els dispositius estan presents a la vida dels nens pràcticament des que neixen: “Ho estan a la societat, a les cases i a les escoles i, per tant, és normal que l’infant vulgui fer-ne servir un, tenint en compte que un telèfon mòbil és molt més que això.”

La decisió pot respondre a situacions diferents, si bé és cert, prossegueixen, que el pas a secundària, per exemple, “és un moment en què moltes famílies posen a l’abast dels nens un mòbil, perquè és un canvi d’etapa i les famílies tenen més inquietud de poder estar connectats en tot moment amb els seus fills, que a més sovint ja van sols a l’institut”. Aquesta és precisament la raó per la qual Sandra Jorro i la seva parella van decidir que la Júlia, que ara té 14 anys, tingués el seu primer mòbil als 12. “Començava l’ESO i havia de tornar sola a casa”, recorda Jorro, que, preguntada sobre si veien la seva filla prou madura per fer-ne un bon ús, respon que tots dos creien que sí. Un dispositiu, val a dir, “molt simple, que tres anys després continua sent el mateix i que, al principi, només servia per rebre i fer trucades i poc més”. Ara, de més gran, Jorro assenyala que li han habilitat alguna aplicació “que no només l’ajudarà a desenvolupar-se en el seu ambient social, sinó també en les seves tasques de l’institut”.

Ser conscients dels riscos

Davant d’aquest primer aparell, Jorro explica que van parlar seriosament amb la Júlia. “Sabia les conseqüències que es podien esdevenir si no en feia un bon ús”, recorda. Els pares de la jove van introduir-hi a poc a poc alguna aplicació que pogués ser útil tant en l’àmbit escolar com en el social. “Sempre sota la nostra supervisió. Aquesta era la nostra condició”, puntualitza. Jorro recorda com, sobretot al principi, pactaven amb la seva filla l’estona diària que podia fer un ús més lúdic del dispositiu. Ho feien, apunta, “per la novetat que representava i per la falta d’informació que pogués tenir”. Un control parental que avui dia encara hi és a través d’una aplicació en què els pares poden saber on és en tot moment.

Des de l'Unicef Comitè Catalunya recalquen que, abans que un mòbil entri a la vida d'un menor, els adults han de tenir present que no sempre seran capaços de reconèixer a quins riscos estan exposats i que necessiten el seu acompanyament. S’ha de preveure, expliquen, “una supervisió de continguts i l’establiment de normes i límits, buscant un equilibri per no tenir efectes contraproduents”. I és que un mòbil és la porta d’accés a un món ple de possibilitats amb molta informació a l’abast i amb canals de comunicació oberts a la xarxa, la qual cosa vol dir que “més enllà d’oportunitats també hi ha riscos”. Per aquesta raó, apunten una sèrie de consells a tenir en compte:

• És important que els nens sàpiguen quins són els perills amb els quals es poden trobar a internet i les xarxes, i cal estar atents, per exemple, a l’hora de configurar el seu perfil.
• Cal interessar-se pels seus jocs, que molts cops no són jocs en solitari sinó en connexió amb altres persones, i oferir-los els que siguin adequats a la seva edat.
• Se’ls ha d’ensenyar a no compartir informació ni fotografies amb desconeguts i a no donar mai dades que facilitin la seva la localització en la vida real.

A més, l’acompanyament adult ha de ser clau “per fomentar el seu esperit crític i les conseqüències que pot tenir la difusió d’informació falsa o malintencionada”. I una última recomanació: “Informar-los que els pares i mares són els responsables civils dels danys i perjudicis materials o morals que puguin causar, havent de respondre solidàriament de les multes per infraccions a la normativa de protecció de dades imposades als seus fills d’entre 14 i 18 anys”.

Normes d’ús bàsiques

A l’hora de plantejar-se quin primer dispositiu comprar als joves, el professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC Guillermo Bautista apunta que no cal un mòbil d’última generació ni tampoc un d’específic. Sobretot, assenyala, perquè “cal educar en l’ús del dispositiu tal com és, amb totes les seves possibilitats”. Així mateix, a parer seu el que també és necessari “és una supervisió per part dels adults, les famílies i les escoles, i especialment una atenció molt intensa en el bon ús del mòbil i la tecnologia”.

Bautista també fa èmfasi en la conveniència de fer servir unes normes d’ús bàsiques, normes que, destaca, “no tenen ni els adults”. I és que, apunta, l’ús del mòbil molts cops comporta “una afectació emocional i en les relacions molt important”, per la qual cosa “cal parlar d’aquests temes des d’una inicial alfabetització digital, així com educar en l’ús coherent de les xarxes socials i la missatgeria (implicacions, riscos, les coses bones que ens poden aportar, etc.)”. El professor de la UOC també parla de la importància de posar límits “i regular molt el temps d’ús”, a parer seu “l’element bàsic de l’educació en l’ús de la tecnologia”. Una dada més que recull l'estudi de l'Unicef és que 6 de cada 10 adolescents dormen amb el mòbil o la tauleta a l’habitació o duen el mòbil a classe cada dia o gairebé cada dia, o que 1 de cada 5 es connecta a internet amb el mòbil o la tauleta a partir de les 12 de la nit.

Eines i aplicacions a disposició dels progenitors

De l'informe de l'Unicef també es deriven altres dades preocupants, com que només el 29,1% dels pares posen normes a l’ús d’internet, només el 13,2% limiten el contingut al qual els nois i noies poden accedir i només el 23,9% en limiten les hores d’ús. Això, en paraules de l'Unicef Comitè Catalunya, “acredita que, per la raó que sigui, en certa manera moltes famílies mostren algun grau de dimissió en aquesta responsabilitat”. Per això, els pares i mares han de saber que tenen a l’abast aplicacions i eines de control parental que, en paraules de Guillermo Bautista, “si bé és cert que no poden substituir l’acció educativa, sí que poden ser complementàries”. De fet, alerta, “l’accés a continguts inapropiats a segons quines edats és molt complex d’evitar si no és amb aquest tipus d’ajudes”. Algunes d’aquestes aplicacions són Kids Place, Kaspersky SafeKids, YouTube Kids, Qustodio o Family Link, a les quals cal sumar les de les mateixes companyies telefòniques, Movistar Protege, Secure Net (Vodafone) o Kids Ready (Orange).