Modgi recomana l'última novel·la d'Edgar Cantero: "Divertida sense caure en el cinisme"

BarcelonaEl guionista i humorista Magí Garcia (Modgi) recomana llegir Ràdio Free Camaco (Empúries), el retorn al català del dibuixant d'El Jueves i escriptor Edgar Cantero. "Als Estats Units és un bestseller amb altres novel·les però aquí és, en la meva opinió, injustament poc reconegut", diu. I explica la novel·la com "una història que combina el gènere negre, comèdia i tocs de fantàstic, que ell treballa molt bé": "Divertida sense caure en el cinisme".

Ràdio Free Camacova tenir una crítica entusiasta a l'Ara Llegim. Marina Espasa deia que és "un retrat de la Catalunya d’avui mateix ocurrent, divertidíssim, emocionant i que té molt mala llet". Però Modgi hi va arribar directament, perquè és un dels autors que segueix des que va escriure la primera novel·la, Dormir amb Winona Ryder, quan era un adolescent. "També he llegit Meddling kids, una mena d’història juvenil de detectius amb elements lovecraftians, que va vendre molt als Estats Units –explica– però només estava editada en anglès i em costa llegir coses en anglès que tinguin subtext. Així i tot, la recomano. Molt. Perquè vivim una època en què no cal haver vist o llegit alguna cosa per recomanar-la".

Modgi sol evitar consumir comèdia quan veu pel·lícules o llegeix novel·les. Com tria les lectures? "Intento estar al dia d’això que en diuen fenòmens literaris, però la veritat és que no acostumo a seguir crítiques ni recomanacions –diu–. De manera que això que estic fent ara mateix és una estafa. No m’obsessiono gens amb llegir coses noves. De fet, la majoria dels autors que llegeixo estan morts. És una postura còmoda perquè així no els poden cancel·lar. Ja els ha cancel·lat la vida. Normalment em guio per si em ve de gust llegir un cert gènere o per si conec l’autor. Per exemple, sempre que Les Males Herbes treuen alguna traducció nova al català de Kurt Vonnegut, intento llegir-la. També procuro llegir còmics sovint. Per exemple, tot el que editin de Daniel Clowes o Charles Burns, que comencen a estar desfasats però em segueixen agradant, o de gent que s’hi assembli. Als estius intento barallar-me amb un totxo clàssic però no sempre me’n surto".