La Mola, un puig boiet en una terra de llecor

PalmaQuan parlam de Son Macià no ens referim simplement al nucli de població, sinó a una extensa zona de domini territorial i cultural que l’habitant de la vall macianera, des d’abans de la creació del poble, ja tenia com a seu. Tot tindria el seu començament dia 21 de gener de 1919, quan Martí Mayol Gelabert, propietari de la possessió de Son Macià, rubricà escriptura de donació de tres quarterades a favor de l’Església catòlica de Mallorca, amb la condició que s’hi bastís un temple catòlic per a tots els fidels de la zona. El 20 de maig del mateix any 1919, l’Ajuntament aprovà el projecte d’una barriada de cases i església en aquests terrenys propietat del Sr. Bisbe. El Pla general el traçà el felanitxer Mn. Joan Capó, autor també del pla del temple i constructor de la creu en pedra de Santanyí que tenim a l’entrada del nucli urbà. Dia 5 de juliol es posava la primera pedra a l’església vella de Son Macià, que per problemes estructurals fou reconstruïda a la dècada dels anys 70. (Història de Son Macià. Tomàs Garau Febrer. Lleonard Muntaner Editor. Palma. 1995)

Una part de la caminada transcorre pel camí públic del Fangar, però una altra més important ens situa sobre la carena d’aquesta mola, part de les serres de Llevant, al sud del municipi de Manacor, a tocar amb el de Felanitx. Es tracta d’una ruta complexa, per la indefinició dels tiranys i la brutor acumulada per tempestes passades. Per tant, és indispensable una gran dosi d’orientació i de coneixement del terreny, a més de l’ús de mapes i aplicacions que ens permetin situar-nos clarament sobre el terreny. La línia 416 (Cales de Mallorca-Manacor) fa parada a Son Macià (consulteu-ne horaris i disponibilitat al web tib.org).

La ruta

[00 min] Des de la mateixa parada de bus, rere l’església parroquial del Sagrat Cor de Jesús, ens posam a caminar cap als afores del poble pel carrer del Fangar (sud). A partir d’una curiosa i naturalíssima rotonda, un petit bocí de terra on sobreviuen quatre figueres, el nostre camí gira a l’esquerra. A la dreta deixam el camí de Son Vell. Després d’una pujadeta, a la dreta queda Cas Ferrer i després el camí de Can Negre. Travessam un nou gual, una coma allargassada solcada pel torrent de Son Caules, tributari de na Borges. Just després arribam al Coll d’en Maibona (també dit Coll d’en Vallbona o, senzillament el Coll). [20 min]. 

A l’esquerra, el vial continua amb el nom del camí de la Mola (fins a desembocar a la Ma-4014). Continuam en línia recta i, immediatament, a l’inici de la davallada, es troben les barreres de la finca del Fangar, amb un portelló a l’esquerra per al pas de vianants. Aquesta barrereta representa el triomf del diàleg i del dret de pas per un camí que ha estat objecte de plets des de fa més de cinquanta anys. Després de la barrera, ja per dins el Fangar, anam per un camí de carro sense asfaltar, amb el puig de Sant Salvador de cara, cap a la banda de xaloc. Cinc minuts més endavant [25 min], a la dreta es troba un pou, amb una pica abeurador allargassada i una gran corriola de fusta amb maneta. Unes fletxes grogues de fusta ens van indicant les successives orientacions del camí públic. Travessam una gran plana, són els sementers del pla de l’Hort. Poc després passam per l’Hort Vell, mentre el camí serpenteja entre pins, ullastres, mates i llampúdol; mentrestant, a l’esquerra, trobam una pleta de bosc, abandonada, ocupada altre temps per porcs i truges. Són els paisatges de la contrada anomenada el Revellar. A la dreta, llunyanes, apareixen les cases del Fangar.

Cinc minuts abans de travessar el camí de Son Brau –per on tornarem–, [45 min] passam una zona molt afectada per les darreres tempestes, amb nombrosos arbres caiguts. En topar amb un pi tombat a mitjan altura sobre el mateix camí, uns metres abans d’un portell romput, a l’esquerra d’un revolt, ens hem d’aturar. Aquest és el punt per on hem d’abandonar el camí principal i iniciar l’ascens al puig de la Bandera. La fita és el pi tombat. Sortim per l’esquerra amb els ulls ben oberts per intentar seguir un tirany gairebé imperceptible que passa entre les branques dels arbres caiguts. A la dreta, tenim una paret mitgera. Uns minuts després, topam un portell de fusta. El passam i seguim el sender que travessa una garriga molt castigada pels embats del temps. De tot d’una ens orientam cap a llevant, poc després a tramuntana i, finalment, després d’un gir brusc cap a ponent, el viarany enfila el coster en direcció nord. 

[1 h 15 min] Assolim la carena, en forma d’esquena d’ase, ampla i còncava. Avançam cap a gregal i aviat albiram un portell sense barrera a l’esquerra, el passam i tot d’una giram a la dreta, per continuar paral·lels a la paret seca; tot i que el sender se n’allunya i s’hi acosta, serpentejant pel coster. Finalment, topam amb un nou portell, amb una barrereta de fusta. Tot seguit, el tirany s’enfila esponerós cap a les proximitats del cim de la Bandera, a la nostra dreta. Avançam paral·lels a una paret seca amb tanca de filferro, seguint les primeres fites de la ruta, fins a assolir la cota 289 m. Moment ideal per prendre alè i obtenir les primeres perspectives de l’entorn de Son Macià i de les terres de la Mola. Un poc més endavant, topam amb un encreuament de parets, una de les quals és la que ens ha acompanyat fins aquí dalt. Botam la que ens arriba perpendicular a l’anteriorment descrita i continuam per la carena cap a migjorn. [1 h 40 min] Ens ajuntam amb un tirany, que ens arriba per l’esquerra, part final del camí que puja de les cases de la Mola. Deixam a la dreta el puig de la Bandera (298 m), situat a l’altre costat de la paret. Poc després, un portellet de ferro ens obre el pas cap al cim del puig de la Mola (304 m) [1 h 50 min]. L’identificam per una barraqueta mig esbucada, a la dreta del puig.

Coll del Vent

Precisament, de la barraqueta abans esmentada neix el sender que hem de prendre (sud-est), en clar descens, fins a assolir el coll que ens separa del Picot (292 m). [2 h 00 min] Topam amb una paret seca amb tanca de filferro que hem de botar. Sense baixar gaire, ens hem de desplaçar cap a la nostra dreta per anar a trobar un altre coll que s’obre a la dreta dels penyals que tenim davant (sud), rere els quals s’amaga el coll del Vent (296 m). Un cop hi arribam, botam la paret mitgera a prop del penyalar i cercam un tirany que entre una espessa vegetació ens ha de conduir fins a un camí més clar i fitat [2 h 20 min], és el pujador a la Mola del Fangar, que deixam per a una altra ocasió. Giram a la dreta, coster a baix fins a una propera pista de terra, que seguirem fins a una segona desviació a la dreta. A la següent bifurcació, prenem a la dreta del forn de calç que marca la divisió de camins. Aquest tram ens permet connectar amb una variant del camí públic del Fangar [2 h 40 min], una mena de drecera per les terres de Son Brau.

Sortim al camí públic del Fangar, voltam a la dreta i cinc minuts després tancam circuit. A partir d’aquí, es tracta de desfer part del camí d’anada [3 h 05 min]. En tenir Son Macià a la vista, el camí asfaltat gira a l’esquerra i, tot dret, un camí de terra ens acosta al CEIP Mestre Pere Garau, inaugurat el 2017, a poca distància de la plaça de l’Església [3 h 50 min].

@Fita_a_Fita