María Florencia Freijo: "Les dones sabem fer de tot al llit, menys demanar que es posin un preservatiu"

BarcelonaMaría Florencia Freijo té molt clar que la societat "no està preparada per a les dones que de veritat volen disputar el poder". Aquesta politòloga i activista feminista argentina –té 360.000 seguidors a les xarxes– va escriure Decididas. Amor, sexo y dinero (Temas de Hoy), on denuncia que les dones no tenen les regnes de la seva pròpia vida perquè estan sotmeses encara a uns mandats masclistes que les encotillen i els impedeixen ser lliures de veritat. Al llibre busseja en la desigualtat que amaren l'amor, el sexe i els diners i anima totes les dones a identificar els motius que les frenen a prendre decisions i començar a controlar la seva vida.

Dius que les dones estem molt limitades a l'hora de prendre decisions perquè el control està en unes altres mans, però a la vegada també tenim limitacions internes, oi?

— Sí. Actualment, la societat ens està enganyant amb el mite de la dona empoderada quan en realitat encara no hi ha igualtat, no hi ha una transferència de les responsabilitats que es consideren tradicionalment femenines, no hi ha una distribució igualitària dels usos del temps, de les cures, dels ingressos... El capital segueix en mans dels homes, les veus que escoltem són masculines. Així que no sé de quin empoderament parlen. Jo em pregunto: ¿les dones realment decidim? Tenim molt acotada la nostra capacitat de decisió i també patim per culpa de les famoses barreres subjectives, ja que les dones hem estat maleducades per creure que les tasques de cures ens pertanyen biològicament a nosaltres i que això no és una feina de veritat; que treballar és sortir fora de casa. Aquesta és una de les primeres creences subjectives que ens limiten i hem de trencar. Després hi ha la poca valoració social de les dones que ens frena, fa que no ens atrevim a fer el salt, a parlar, és el que activa la síndrome de la impostora.

Per què la societat no mira igual els homes que les dones?

— Aquesta reflexió la faig al llibre i sorgeix de molts nous estudis en el camp de la neurociència que ens diuen que el nostre cervell genera conceptes a través de mapes conceptuals que estan formats en una cultura sexista i, per tant, ens fan reproduir conductes sexistes. La manera com la societat mira els homes i les dones prové dels arquetips construïts sobre què significa ser home o ser dona i això es va formant des de molt petits a través de fets que semblen anecdòtics com les joguines o el món de l'entreteniment.

Com ho podem canviar?

— Cal una forta incidència en tot allò que educa, en l'educació, cal intervenir en els continguts, informar-nos molt i sobretot animar-nos a qüestionar-nos sempre. La fórmula seria l'educació, la consciència personal i la reflexió autocrítica.

¿L'educació encara està marcada pels estereotips?

— Sí, i això es dona perquè tot el que té a veure amb el mal anomenat univers femení està en una situació de desprestigi. Això comporta que les nenes d'avui per empoderar-se hagin de jugar amb cotxes, espases o pilotes... perquè tot això que pertany a un univers tradicionalment considerat masculí i és valuós no ens sembla ridícul ni caricaturesc. En canvi, si a un nen li regalem una nina o una cuineta o maquillatge, llavors sí que ens sembla ridícul. Les famílies no ho poden acceptar perquè el pitjor que pot passar a una família sexista és que un fill els surti gai. Moltes famílies prefereixen que el seu fill sigui un maltractador abans que gai. Així de profund és el problema. I és aquí on hem d'incidir, hem de canviar el valor d'allò que es considera femení. Hem de donar valor a les tasques de cures, a la maternitat, a la gestió de les emocions, a l'afecte, als oficis tradicionalment femenins com la docència o la infermeria que encara no tenen el prestigi que pot tenir una enginyeria, per exemple. Llavors començarem a entendre de què va la igualtat.

Un altre concepte del qual parles al llibre i que està molt arrelat en la desigualtat és la creença que les dones són intel·lectualment inferiors.

— Aquesta és una creença que ens fa molt de mal i ens limita molt. Les creences formen part de dimensions subjectives i són molt subtils, però alhora molt potents. Cal dir que no existeix el gènere al cervell, el que existeix és una educació segmentada que acaba transformant i potenciant certes habilitats que després disfressem de biològiques i naturals, però que no ho són. Així com jugar a nines potencia un desenvolupament més gran de l'empatia, jugar a videojocs genera un desenvolupament més gran de les habilitats visuoespacials, que després s'apliquen a les ciències exactes i dures. No és que els homes siguin més bons en aquests àmbits, és que amb 5 o 6 anys a les nenes ja els estan dient que no són prou bones per a les matemàtiques i això acaba repercutint en les seves decisions. Així, al llarg de la història, ens hem trobat amb aquesta creença com a justificació, per exemple, per negar-nos el dret de vot perquè deien que les dones érem inferiors intel·lectualment. El mateix passa a l'hora de conduir quan ens diuen que nosaltres no en sabem prou, i és que fins fa molt poc a les dones se'ns tractava com a ximples en molts àmbits. Però hi ha altres creences negatives com la que diu que som molt emocionals –i això té a veure amb el fet que tenim les emocions a flor de pell per la quantitat de violències que rebem des de petites–, o la creença que som dòcils, discretes i bones per naturalesa.

En relació amb això, em va semblar molt curiosa la reacció furibunda a la cançó de Shakira on es fica amb Gerard Piqué. ¿Va indignar tanta gent perquè trenca la idea de dona dòcil i discreta?

— Sí. Shakira va desafiar tots aquests mandats amb aquesta cançó, els va trencar en mil bocins i, esclar, la gent no ho pot suportar. A més, el missatge de reivindicar la seva autonomia financera –quan diu "Las mujeres no lloran, las mujeres facturan"– també està molt mal vist perquè durant molts segles se'ns ha dit que les dones que pensen i es preocupen pels diners són males dones.

Un altre mandat encara actiu és el que presenta les dones com a objectes de desig, no subjectes.

— Totalment. I torno al concepte de concentrar el poder, que en aquest àmbit també està concentrat en ells. Avui en dia perquè una dona sigui vista com una que disfruta amb el sexe ha de seguir l'educació sexual actual –que és el porno– i no té en compte el plaer femení. És un model sexista i no situa les dones com a subjectes. Però el problema és que, tot i que tenim molta informació sobre la sexualitat, no hem aconseguit posar límits a una masculinitat que és avassallant. Les dones hem d'incorporar el concepte d'autocura, també en el sexe, pensar primer en nosaltres. A mi em desespera veure que les coses no han canviat tant com pensem. Les dones sabem fer de tot al llit, però no sabem demanar al nostre company que es posi un preservatiu i moltes no han tingut mai un orgasme. Això no pot ser.