De la monogàmia a l’anarquia relacional: quin tipus de relació tens?

Ja fa temps que la tradicional parella monògama basada en “l’amor per sempre” conviu amb altres models de relació més oberts i adaptats als nous temps. Parlem amb la psicòloga i sexòloga Núria Jorba, autora del llibre Parejas imperfectas y felices (Arpa), sobre les noves formes de relacionar-nos sexoafectivament que imperen avui en dia. Una varietat d’esquemes adaptat a les diferents persones i necessitats que aquesta experta ha reduït a set grans categories, tot i que deixa clar que la galàxia de relacions en realitat és més gran i molt oberta i accepta combinacions de tot tipus en funció de cada persona.

Monogàmia

L’amor per sempre o per a una temporada

La psicòloga Núria Jorba ens explica que aquest és el format clàssic de parella, molt basat en el “t’estimo per sempre”, i es divideix en dos grans subtipus: la total i la successiva (que és la que avui dia impera). La parella total és la dels nostres avis, un model molt basat en l’amor romàntic que preveu que tindràs la mateixa parella tota la vida. La parella successiva, en canvi, és la que domina avui en dia, i segons estudis sociològics és el fet de tenir unes 6 o 7 parelles estables al llarg de tota la vida, de manera successiva i amb una durada mitjana de 10 anys. “És una manera de seguir amb el concepte d’amor seriós però amb la idea que hi ha una parella per a cada etapa de la vida, perquè nosaltres anem canviant al llarg del temps i busquem parelles que s’adaptin als canvis en lloc de parelles per sempre”.

Relacions obertes

Estic amb tu però me’n vaig al llit amb altres

“Aquesta va ser la primera fórmula que va aparèixer sobre la taula com a alternativa a les parelles monògames”, explica Jorba. I per què va aparèixer? Doncs perquè “hi havia moltes infidelitats i per això hi va haver persones que van decidir obrir la part sexual”. Així, en aquest tipus de parelles hi ha una persona amb qui es comparteix la vida, els projectes i un cert sentit de lleialtat, però es poden tenir relacions sexuals amb altres. “Però només sexuals, el vincle de parella només es preveu amb una persona”, diu la psicòloga, que recorda que els defensors d’aquest model creuen que l’espècie humana no som monògams i necessitem aquesta part de seducció, desig i novetat sexual. Consideren que “la monogàmia és una cosa imposada per la religió i per la societat i avui ja no té sentit, en una societat tan estimulant com l’actual no funciona”. Segons l’experiència de Jorba, el problema d’aquestes parelles és que sovint la decisió d’obrir-se a noves relacions sexuals “neix d’una carència com pot ser la falta de desig o la poca química, quan en realitat s’hauria d’obrir com un al·licient més”.

Poliamor

Puc estimar dues o tres o més persones

Aquest és un model que va una mica més enllà de les parelles obertes. Es tracta de parelles que no només s’obren a relacions sexuals amb altres, sinó que s’obren a tenir relacions en tots els seus aspectes amb altres persones. Hi pot haver sexe, amor, sentiments... “Són persones que defensen que es pot estimar igual dues persones o tres o les que siguin, perquè asseguren que una sola persona no pot aportar-te tots els factors d’una relació i per tant reclamen aquesta llibertat de tria i diuen que així les relacions son més saludables”. L’especialista ens diu que d’aquest model n’hi ha molts formats i “es pot arribar a embolicar molt”, però l’important és que cada parella estableixi els seus termes. “És molt important que en les relacions poliamoroses, i també en les obertes, hi hagi acords i una bona gestió emocional”, diu Jorba.

Hibridisme

Cadascú fa el que vol i necessita

Aquest model de relació és molt minoritari avui en dia. En les parelles híbrides cada membre d’una parella reconeix que té unes necessitats diferents, les escolta i actua en conseqüència amb total llibertat. Així, per exemple, ens podem trobar amb parelles en què un membre es considera poliamorós i l’altre monògam. Jorba reconeix que és un model “difícil” però que “és la fórmula més realista, perquè tots som diferents i a més passem per necessitats i etapes vitals diferents”. Tot i això, diu que no n’hi ha gaires perquè és una unió complexa en què hi poden entrar sentiments com la competició o la comparació, que poden dificultar-la.

Afinitat

Separats amb fills i altres separats amb fills

Aquestes són les parelles que neixen de dues persones separades i amb fills de relacions anteriors. Antigament se’n deien reconstituïdes. “Cada cop són més comunes perquè hi ha moltes separacions i divorcis que venen derivats de la monogàmia successiva”, diu Núria Jorba. L’especialista destaca que hi ha molta varietat en aquest model de relació: poden ser dues persones amb fills, que els fills només siguin d’un, poden viure junts o separats… “La part més complexa d’aquest model és el factor fills, i establir, per exemple, quin paper tenim en l’educació dels fills dels altres o quina relació tenen els fills entre ells”, diu Jorba.

‘Living apart together’ (LAT)

Junts però no sota el mateix sostre

Aquest tipus de relació preveu la possibilitat d’estar junts però sense conviure. És un dels models que més estan creixent, i segons Núria Jorba “és el que més funciona”. Permet una certa llibertat i independència als dos membres de la parella, perquè cadascú manté el seu espai. La psicòloga destaca que “és l'opció més triada quan una de les parts té fills, però també hi ha parelles sense fills que la trien, tot i que és menys comú i es dona sobretot en persones més grans”. És un model en què no hi ha convivència ni totes les situacions que se’n deriven, com la rutina, les discussions per temes domèstics o econòmics... La idea és separar l’oci i els moments de diversió de la rutina del dia a dia.

Anarquia relacional

Sense normes ni etiquetes

Es tracta d’un model de parella sense normes en què el més important és la responsabilitat afectiva. Proposa establir vincles sense jerarquies i sense imposicions però amb la base de cuidar-se emocionalment. Per a aquest model de relació és molt important fugir de les etiquetes que tot sovint es deriven de les normes socials, de manera que aquí no es parla de “parella” ni d’“amistat” perquè s’entén que això porta implícites unes determinades regles de comportament.

Font: Parejas imperfectas i felices (Arpa) i elaboració pròpia