Mor als 66 anys Àlex Susanna, figura clau en la renovació de la cultura catalana
A més de publicar una vintena de llibres, va fundar l'editorial Columna i va dirigir la Fundació Caixa Catalunya, l'Institut Ramon Llull i la Fundació Vila Casas
BarcelonaÀlex Susanna ha viscut tota la vida envoltat de cultura, dedicant-s'hi professionalment –com a editor, gestor cultural i autor– i defensant-la amb passió. Coincidint amb la recuperació de la democràcia i l'autogovern, ha estat una personalitat rellevant en la renovació i professionalització del món cultural català, en especial en el camp editorial, tant des del món privat com des del públic. Un càncer diagnosticat fa uns mesos ha acabat posant fi, als 66 anys, a una trajectòria fructífera, polièdrica i en plena d'activitat: a principis d'any publicava el seu últim dietari, La dansa dels dies (Proa), i al març encara inaugurava a la galeria Dina Vierny de París una exposició sobre la sensualitat en Aristides Maillol. Deixa acabats, a més, un nou dietari i un llibre de poemes que es publicaran pòstumament.
"En totes les feines que he tingut he procurat que la meva mirada fos oberta –explicava en una entrevista recent–. He volgut el màxim de llibertat i el mínim de prejudicis. És una pena que des de fa uns anys hagin crescut les posicions sectàries des d'un punt de vista estètic". Nascut a Barcelona el 12 de setembre de 1957, Àlex Susanna es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat de Barcelona quan ja era un poeta reconegut: amb Memòria del cos (La Gaia Ciència) havia guanyat el premi Miquel de Palol l'any 1980.
La petita revolució de Columna
En paral·lel a les classes que donava a la Universitat Rovira i Virgili, va impulsar el Festival Internacional de Poesia de Barcelona el 1984 i va fundar l'editorial Columna el 1985 juntament amb Miquel Alzueta, Alfred Sargatal i Ricard Badia. Durant la segona meitat dels 80 i la dècada dels 90, Columna, juntament amb altres projectes independents com l'Empúries de Xavier Folch i els Quaderns Crema de Jaume Vallcorba, va obrir nous horitzons als lectors catalans, combinant el bon olfacte per les traduccions (Tom Sharpe, Patricia Highsmith, David Leavitt...) amb èxits sonats com Amorrada al piló, de Maria Jaén, projectes faraònics com la primera versió íntegra d'A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, començada per Jaume Vidal Alcover i completada per Maria Aurèlia Capmany, i un extens i valuós catàleg de poesia, amb títols de Feliu Formosa, Màrius Sampere, Montserrat Abelló, Marta Pessarrodona, T.S. Eliot –de qui Susanna va traduir Quatre quartets– i Sylvia Plath. "Érem joves, teníem empenta i érem un equip molt creatiu –assegurava Susanna–. En aquells moments, l'edició catalana era a les mans de persones de certa edat i Columna vam representar, si se'm permet dir-ho, una petita revolució. Vam publicar-hi molta literatura contemporània amb la intenció de fer possible que el que trobaves en una llibreria de Londres, Berlín o Milà també fos a Barcelona".
Després que Columna passés a formar part de Planeta a finals del 1999, Susanna va ocupar-se de l'àrea de Cultura de l'Institut Ramon Llull (2002-2004) i va dirigir la Fundació Caixa Catalunya a la Pedrera (2004-2013), època durant la qual es van poder veure exposicions dedicades a Aristides Maillol, Georges Rouault, Kazimir Malèvitx i Marià Fortuny Madrazo. L'empremta com a editor d'Àlex Susanna no es va acabar amb l'adeu de Columna. El 2007 va ser un dels impulsors de la imprescindible col·lecció El cercle de Viena, que ha traduït al català clàssics del segle XX com Yasunari Kawabata, Joseph Roth, Virginia Woolf –molt abans del boom editorial actual–, Sherwood Anderson i Cynthia Ozick.
De Venècia a Viena
A més de la seva feina com a editor, gestor cultural i crític d'art, Susanna va aixecar una obra literària que va donar diversos llibres de poemes, entre els quals destaca Les anelles dels anys (premi Carles Riba 1990). També va destacar en el camp dels dietaris: va inaugurar el cicle amb Quadern venecià, distingit amb el premi Josep Pla el 1988, i el projecte ha tingut sis lliuraments més, l'últim dels quals ha estat La dansa dels dies i encara vindrà L'any més inesperat al setembre. "Vaig començar a escriure dietaris molt abans, a finals dels 70 –recordava l'autor–. Al principi eren quaderns de formació, escrits a mà. A partir de Quadern venecià vaig continuar fent-ne amb la consciència que els publicaria. Van passar de ser anotacions íntimes, només per a mi, a voler ser literatura. El dietari és una forma de no-ficció on cap pràcticament tot, des de notes de viatges, comentaris de lectures, música i art, la rememoració d'una trobada amb amics i impressions de la vida".
Durant l'última dècada, la trajectòria com a gestor cultural d'Àlex Susanna va arribar al seu cim: va ser director adjunt de l'Institut Ramon Llull (2013-2016), fent equip amb Vicenç Villatoro; es va ocupar de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural (2016-2017), i va ser director d'art de la Fundació Vila Casas, càrrec que va ocupar entre el 2020 i el maig del 2023, quan va ser rellevat per Bernat Puigdollers amb l'objectiu de dedicar-se més a la creació literària i al comissariat d'exposicions.
La mirada sovint entusiasta de Susanna en relació amb l'art no defugia una visió crítica del sistema cultural que tan bé ha conegut durant les últimes quatre dècades. Però davant dels reptes i problemes, triava arremangar-se. Fins als últims dies va mantenir l'esperit optimista i la fe en la cultura catalana: "Aquesta societat té un gran potencial i si hem d'aferrar-nos a alguna cosa és al que som, a la nostra cultura, a la llengua. Aquesta és la palanca que ens permetrà, amb més facilitat del que creiem, recuperar l’autoestima. Aquest país és una brasa encesa".