Mor la catalana Maria Branyas, la persona més gran del món, als 117 anys

Barcelona / GironaAquest dilluns ha mort Maria Branyas Morera, la catalana que, fins avui, era la persona més vella del món, amb 117 anys. Després de passar més de dues dècades a la residència Santa Maria del Tura d'Olot, l'any passat va rebre el títol mundial de la persona viva més gran del planeta després que el Grup de Recerca Gerontològica, que depèn del grup Guinness World Records, verifiqués la dada. L'olotina, coneguda com "la superàvia catalana", fa pocs mesos també es va convertir en la vuitena persona més longeva de la història.

Branyas no patia cap malaltia greu, però, per la seva edat avançadíssima, com és lògic, des de fa mesos havia patit una forta davallada de salut, amb problemes de sordera, feblesa i dificultat per moure's, tal com va explicar la família. De fet, aquest mateix dilluns al matí, ja va publicar un missatge al seu perfil de X, on acumula més de 18.000 seguidors, que deixava entreveure un comiat, citant els versos del poeta bengalí Rabindranath Tagore. En aquest mateix compte, la família també ha volgut confirmar el traspàs aquest matí, i ha explicat que ha mort "mentre dormia, tranquil·la i sense dolor", en una piulada que també recorda les paraules de bondat i optimisme que tant caracteritzaven Branyas. Ara, el rànquing de les persones més velles del món l'encapçalarà la japonesa Tomiko Itooka, nascuda l'any 1908 a Osaka.

Una vida plena de peripècies: tres guerres i una pandèmia

Branyas, nascuda a San Francisco el 4 de març del 1907 en una família de mare catalana i pare pamplonès, va sobreviure a la mort d'un fill de 80 anys, tenia nets que superen els 50 anys i besnets amb edat de tenir fills. En plena Primera Guerra Mundial, la família va decidir marxar dels Estats Units i tornar a Catalunya a causa del delicat estat de salut del pare, que va morir de tuberculosi durant el viatge amb vaixell. Arribades a Catalunya, mare i filla van instal·lar-se a Barcelona, més endavant van mudar-se a Banyoles i, a la Costa Brava, va conèixer el metge de Llagostera Joan Moret, amb qui es va casar amb 24 anys al Santuari dels Àngels de Girona. Junts van viure a Girona i, després de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, Moret, com que era metge, va implicar-s'hi curant els ferits del bàndol republicà i Branyas va ajudar-lo fent d'infermera a segona línia, fins que, separadament, van decidir fugir amb els seus dos fills cap a la frontera. Però després de veure el drama dels camps de refugiats fronterers, van fer marxa enrere i van establir-se a Olot, per sobreviure a la postguerra mantenint-se en un segon pla.

Als 92 anys, Branyas, ja viuda, va entrar a la Residència Santa Maria del Tura d’Olot, on ha mort aquest dilluns. Durant els primers anys de la seva llarga estada, destacava sempre com una de les residents més actives: tocava el piano, feia gimnàstica i gaudia molt llegint. Amb el pas dels anys, però, va abaixar el ritme d'activitats, més limitada físicament, amb dificultats auditives, però perfectament lúcida. Durant les més d'onze dècades de vida, no ha patit mai cap malaltia greu, i, fins i tot, el 2020, amb 113 anys, va superar la covid de manera asimptomàtica, sense cap dolor, i es va convertir així en la persona més gran del món a fer front a la malaltia.

La seva salut privilegiada, que l'ha portat a fregar els 120 anys, ha despertat l'admiració i la curiositat de metges de tot el món. De fet, fa un any, el doctor Manel Esteller, director de l'Institut Josep Carreras, va començar un estudi sobre la seva genètica per tal d'intentar descobrir els secrets del seu envelliment tan longeu.

Missatges alegres i esperançadors a les xarxes

El 2019, per entretenir-se i adaptar-se a les noves tecnologies, Branyas va obrir el compte de Twitter Super Àvia Catalana –@MariaBranyas112– que, amb el temps ha guanyat molts seguidors. En el seu perfil, a través de la família, que li escrivia i penjava les publicacions, Branyas compartia en primera persona els seus sentiments i opinions sobre la vida i el pas de temps, sempre amb un to d'agraïment, emotiu i inspirador. Sovint recordava moments de la seva història, parlava de la felicitat que li provocava veure i acariciar la seva gossa, la Fada, i de les visites dels nets. També no es cansava de repetir la seva predilecció dels iogurts garrotxins de la Fageda, que menjava cada dia i, a parer seu, més que cap altra dieta miraculosa, eren un aliment clau pel bon funcionament del seu organisme.