Mor l'editora Diana Zaforteza als 44 anys

Barcelona"Publico llibres que em facin tremolar, que em toquin la fibra, que em facin exclamar: «Déu meu, quina meravella!». Però alhora també busco que tinguin una mínima sortida comercial: cal no oblidar que una editorial és una empresa", deia Diana Zaforteza Rodés, que ha mort a Barcelona, a conseqüència d'un càncer, als 44 anys.

Nascuda a Palma el 1978, es va estrenar com a editora el 2004 cofundant Alpha Decay juntament amb Enric Cucurella des de Barcelona (i amb la col·laboració de l'agent Carmen Balcells). La vocació li venia, en part, del seu pare, José Puco Zaforteza Delgado, membre d'una de les famílies de l'aristocràcia balear –era cosí bo dels germans March Delgado, propietaris de la Banca March–, conseller delegat d'Endesa i editor frustrat. Entre els autors que Zaforteza i Cucurella van reivindicar des d'Alpha Decay hi havia Saki –gràcies a una impecable edició dels contes complets–, Javier Tomeo, B. Traven i Francesc Serés. Alpha Decay va ser una de les editorials independents en llengua castellana pioneres de la fornada que, més endavant, inclouria Libros del Asteroide, Nórdica o Impedimenta.

De William Faulkner al premi Llibreter de David Vann

Quatre anys després d'aquesta primera fita, Diana Zaforteza va crear l'editorial Alfabia. Tenia tot just 30 anys, però la seva ambició li va permetre combinar la publicació de clàssics contemporanis (cas de Gertrude Stein, Hjalmar Söderberg, William Faulkner i Saul Bellow) amb experiments com El cuervo, de Lou Reed –il·lustrat per Lorenzo Mattotti–, autors de culte contemporanis –com ara Pierre Michon i Pierre Bergounioux– i també descobrir alguna nova veu. Va ser el cas de Sukkwan Island, de David Vann, l'estremidora història d'un pare i un fill adolescent que es quedaven atrapats en una petita illa a Alaska. Sukkwan Island va merèixer el premi Llibreter 2010. També van descobrir George Saunders, de qui van publicar diversos llibres de narracions, començant per Diez de diciembre.

"Publiquem deu títols l'any perquè ens interessa la fidelitat dels lectors –afirmava–. També tenim vocació de trobar algun llibre estrella. Qui s'hi negaria?". Durant una dècada, al catàleg d'Alfabia hi han conviscut premis Nobel com Wislawa Szymborska amb novel·les de Teru Miyamoto i Maeve Brennan, miniatures d'Enrique Vila-Matas i Cristina Fernández Cubas i la recuperació de l'edició castellana de Bearn, de Llorenç Villalonga. "És una de les obres mestres del segle XX, mai em cansaré de defensar-la", deia. La malaltia la va apartar prematurament de l'editorial i ha posat punt final a un catàleg per a lectors exigents i exquisits.