Mor l'escriptor David Lodge, mestre de l'humor anglès

BarcelonaL'escriptor britànic David Lodge ha mort aquest divendres als 89 anys. En un comunicat, el segell anglès Vintage Books de Penguin Random House n'ha lamentat la pèrdua i n'ha destacat "la contribució a la literatura, que va ser immensa". Doctorat en literatura anglesa, Lodge va exercir de professor a la Universitat de Birmingham durant gairebé tres dècades i va fer de la vida acadèmica el gran motor de les seves creacions literàries. L'escriptor va destacar sobretot per fer sàtira del dia a dia al campus i de les humanitats amb llibres com ara Intercanvis (Eumo, 1989), Pensamientos secretos (Anagrama, 2002) i El mundo es un pañuelo (Anagrama, 2006) —que més tard la BBC va convertir en una sèrie de televisió—. Amb aquesta darrera, que va publicar el 1984 i que narra l'enamorament boig entre un professor universitari i una noia misteriosa, va quedar finalista al premi Booker. Quatre anys més tard Lodge va tornar a ser candidat al premi amb ¡Buen trabajo! (Anagrama, 2006), però finalment no el va guanyar mai. Tot i això, la seva mirada irònica sobre la realitat el va convertir en un dels mestres de l'humor anglès al costat d'escriptors coetanis com ara Tom Sharpe.

Lodge va exercir de professor de llengua i literatura angleses entre el 1960 i el 1987. A finals dels anys 80 va decidir retirar-se de la docència —després d'esdevenir professor emèrit— per centrar-se en la seva carrera professional com a escriptor. En aquella època ja havia publicat alguns dels seus grans èxits, com ara La caída del Museo Británico (Anagrama, 2000), en què retratava amb una mirada punyent i divertida la relació d'una parella catòlica que no vol fer servir anticonceptius, i tres trilogies sobre la vida universitària que van fer forat especialment entre els lectors britànics. Bona part del seu èxit li va arribar gràcies a la traça construint personatges hilarants i alhora versemblants, que fan vida en escenaris ficticis, però clarament identificables com per exemple la ciutat de Rummidge i l'estat nord-americà d'Eufòria.

Desxifrar els clàssics amb humor i enginy

Més enllà de la seva obra de ficció, Lodge també va dedicar-se a escriure i reflexionar sobre el seu ofici en assaigs com ara L'art de la ficció (La Butxaca, 2010) i altres que no estan traduïts ni al català ni al castellà com per exemple The practice of writing (1997) i Consciousness and the novel (2003). Fortament compromès amb la literatura, Lodge hi analitza obres mestres universals per treure'n l'entrellat i posar en valor allò que les ha convertit en clàssics. Ho fa sense perdre el to amè i divertit que va caracteritzar sempre la seva escriptura i que la va acostar a milers de lectors.

Al llarg de la seva trajectòria literària, Lodge va rebre uns quants reconeixements. El 1997 va ser nomenat cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres del ministeri de Cultura francès i el 1998 el govern britànic va reconèixer-lo amb el títol de comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic. En l'últim tram de la carrera literària hi ha les novel·les ¡El autor, el autor! (Anagrama, 2005), que és una hagiografia de l'escriptor Henry James, i La vida en sordina (Anagrama, 2010), sobre un professor universitari que pateix sordesa i que s'inspira en la seva pròpia experiència. De fet, els tres darrers llibres de Lodge formen una trilogia autobiogràfica que no està traduïda ni al català ni al castellà. El darrer volum d'aquesta sèrie, titulat Varying degrees of success, es va publicar el 2020.

L'editora de Lodge, Liz Foley, ha recordat l'escriptor com un home "amable, modest i divertit" i ha subratllat que les seves novel·les "s'han convertit en clàssics gràcies a la seva mirada crítica, però també icònica, sobre la realitat". L'editor Geoff Mulligan, que va treballar amb Lodge durant dècades, ha explicat que les seves obres generaven "llargues discussions sobre les motivacions dels personatges" i ha destacat que "han aconseguit arribar a diverses generacions".