Mor Mario Vargas Llosa, Nobel de literatura i referent del 'boom' llatinoamericà

BarcelonaMario Vargas Llosa ha mort aquest diumenge a Lima (Perú) als 89 anys. L’escriptor hispanoperuà premi Nobel de literatura ha mort "envoltat de la seva família i en pau", segons han confirmat els seus fills en un missatge a X. "El seu comiat entristirà els seus parents, amics i lectors d'arreu del món, però esperem que trobin consol, com nosaltres, en el fet que va gaudir d'una vida llarga, múltiple i fructífera, i que deixa una obra que el sobreviurà", han apuntat els fills del prolífic autor. També han informat que la cerimònia de comiat a Mario Vargas Llosa es farà en l'estricta intimitat, sense cap acte públic.

Amb una trajectòria llarga i consolidada com a novel·lista, Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 1936) va escriure també assaig i teatre, i va ser guardonat amb premis com el Cervantes, el Príncep d'Astúries, el PEN/Nabokov i el Grinzane Cavour. Va col·laborar com a periodista amb diversos mitjans, al Perú, França i Espanya –en mitjans com El País–. També va ser docent al Queen Mary College de Londres, va treballar com a traductor per a la Unesco al costat de Julio Cortázar, va ser president del PEN Club Internacional i membre de l'Acadèmia Peruana de la Llengua i de la Reial Acadèmia Espanyola.

Com a novel·lista va obtenir el premi Planeta per Lituma en los Andes (Planeta, 1993). Es va iniciar amb La ciudad y los perros (Seix Barral, 1963), premi Biblioteca Breve i premi de la Crítica, amb la qual va formar part de l'anomenat boom llatinoamericà juntament amb Cortázar, Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes, un fenomen d'èxit d'un seguit d'autors que trencaven amb les convencions literàries de l'època. La seva segona novel·la, La casa verde (Seix Barral, 1966), va rebre el premi de la Crítica i el Rómulo Gallegos. A partir de llavors, la seva obra és extensa: Conversación en La Catedral, La tía Julia y el escribidor, La guerra del fin del mundo, Historia de Mayta, ¿Quién mató a Palomino Molero?, La Fiesta del Chivo, El paraíso en la otra esquina, El héroe discreto i Tiempos recios són alguns dels títols més destacats.

"Vaig aprendre a llegir als 5 anys, a la classe del germà Justiniano. És el més important que m'ha passat mai", va dir quan va recollir el Nobel el 2010 en un tribut a la infància, durant la qual el van acompanyar les aventures del capità Nemo, de D'Artagnan i els tres mosqueters i del Jean Valjean de Victor Hugo. Va mencionar també com a referents Faulkner, Tolstoi, Dostoievski, Sartre i Joanot Martorell. Hi va haver paraules per al seu Perú natal, on va ambientar moltes de les seves històries. "És un país que no té una identitat perquè les té totes", va dir. També per a França, on va entrar en contacte amb els grans cercles intel·lectuals, i per a Barcelona, "una ciutat molt estimada, que va viure les oportunitats de la debilitació del règim franquista com cap altra".

"La ficció és imprescindible perquè la civilització segueixi existint", va dir Vargas Llosa, i és gràcies a la literatura que "la civilització és molt més lliure i justa que quan els primers narradors de contes van començar a amenitzar la nostra vida amb faules", va afegir.

Contra el català

El vessant ideològic de Vargas Llosa ha sigut polèmic, i són extensament conegudes les seves declaracions contra el català: des de lamentar que el Tirant lo Blanc estigués escrit en català a dir que el nacionalisme català és una ideologia tòxica que s’ha inoculat a l’educació. Els seus discursos i intervencions als mitjans van desprendre catalanofòbia especialment en els últims anys, i una mostra d'això va ser la redacció del pròleg del Viva Tabàrnia d’Albert Boadella i la seva intervenció a la manifestació contra la independència del 2017 convocada per Societat Civil Catalana, en la qual va dir perles com que el Procés era "una conjura colpista" que volia "fer retrocedir" Espanya a "un país del Tercer Món". O que "una Catalunya independent seria un païset molt menor, molt marginal, governat per fanàtics".

De fet, el Nobel ja havia flirtejat amb la política. Aprofitava qualsevol moment per renegar de la seva joventut comunista, i va fer un intent fracassat de fer política al Perú quan va fundar el dretà Movimiento Libertad, que no va convèncer l’electorat i va ser frustrat per la victòria d’Alberto Fujimori. Finalment, Vargas Llosa –després d'un breu apropament a Ciutadans– va acabar simpatitzant amb el Partit Popular i donant el seu suport públicament a Pablo Casado.

Divorciat i emparellat amb Isabel Presley durant vuit anys, va reaparèixer amb la seva exdona Patricia Llosa i els seus fills per acudir a l’acte d'ingrés a l’Acadèmia Francesa el febrer del 2023. L'acadèmia el va escollir com a membre, tot i no tenir cap obra publicada en francès, superar el topall d’edat estipulat i sentir-se insegur amb el seu nivell de francès, coses que van suscitar les crítiques d’alguns acadèmics.

La literatura: un somni que no acaba

Vargas Llosa, a l'Acadèmia francesa: "De Joan Carles I depèn gran part de la llibertat d'Espanya"