Mor Mary Quant, la dissenyadora feminista que va crear la minifaldilla
La britànica va revolucionar la moda dels anys seixanta i va omplir de llibertat els armaris femenins
LondresSe n'ha anat el símbol de tota una època. La dissenyadora britànica Mary Quant, coneguda per ser la creadora de la minifaldilla, la gran deessa de l'esperit londinenc dels Swinging Sixties (els vibrants seixanta), ha mort aquest dijous a casa seva a Surrey, als afores de Londres, als 93 anys. N'ha informat la família a través d'un comunicat. Quant i els Beatles, part de la cultura de l'alliberament dels seixanta, van ajudar a travessar els límits d'una societat llavors encara reprimida i repressora, sobretot de portes enfora. Els carrers de Londres al voltant dels barris de Kensington i Chelsea es van convertir en les millors passarel·les de les seves creacions.
Quant va ser una de les dissenyadores de moda més reconegudes del segle XX, també a escala internacional, i se la coneix per ser una gran innovadora, no només en les formes, sinó també en els materials que va utilitzar. Va obrir la seva primera botiga a la famosa King's Road, a l'oest de Londres, el 1955, després de passar uns anys com a aprenent en una botiga de barrets. Tal com ha destacat la família, "el seu talent creatiu i la seva visió de futur van fer una contribució única a la moda britànica".
Al número 138 de King’s Road, “un carrer llarg i concorregut, ple de botigues precioses i restaurants sofisticats”, com la descrivia Terenci Moix al tercer volum de les seves memòries El pes de la palla 3: Estrany al paradís, el novembre de l'esmentat 1955 va obrir la botiga Bazaar, sota la direcció de la llavors desconeguda Mary Quant, de 25 anys. L’establiment, elegant i diferent per als estàndards de l’època, va esdevenir un dels epicentres del moviment que desembocaria en l’explosió dels Swinging Sixties. I també el lloc des del qual la jove Quant va desenvolupar un nou concepte per vestir la dona de les illes britàniques.
Stephanie Wood, comissària d'una exposició sobre la seva obra que va presentar el Museu Victòria i Albert el 2019, va comentar aleshores a aquest cronista quin va ser el paper fonamental que va tenir la dissenyadora: “Mary Quant va revolucionar completament la manera de vestir de la dona. Abans que ella s’hi posés, les dones passaven de vestir-se com nenes a vestir-se com les seves mares. Ella trenca amb tot això i inspira una nova generació que no vol conformar-se amb la tradició i que vol sentir la seva pròpia llibertat i definir el seu propi estil”.
L'impacte de les seves propostes en un Regne Unit que aleshores encara sortia molt lentament de la grisor, la misèria i la destrucció de la Segona Guerra Mundial, i que tot just feia tres anys que tenia una nova reina, Elisabet II, s'entén molt millor quan es dona un cop d'ull a la premsa d'aquells anys i es té notícia que a la porta de Bazaar uns estereotípics gentlemen de la City, amb bombí i paraigües, van colpejar els vitralls de l'aparador i van cridar invectives com "Immoral!" i "Fastigós!" el dia de l'obertura.
Que el país, sobretot la joventut del país, necessitava el que ella els va donar va quedar ben palès perquè en el termini d'una setmana havia venut tantes peces que les prestatgeries s'havien pràcticament buidat.
Un negoci multimilionari
Des d'aleshores, el nom de Mary Quant i la roba que dissenyava es van convertir en un negoci de milions de lliures, i va provocar una veritable revolució en la indumentària de les dones. "Volia fer roba amb la qual et poguessis moure, faldilles amb les quals poguessis córrer i ballar", va justificar Quant, que n el seu moment va haver de disputar el títol de creadora de la minifaldilla amb el dissenyador André Courrèges. Avui en dia, però, ningú no dubta de qui és l'autoria de la peça.
I tant la minifaldilla com la resta dels seus dissenys van contribuir a crear una de les imatges més característiques del Swinging London o Swinging Sixties, el període de revolució cultural, estètica i sexual i amb una gran base hedonista que va viure el Regne Unit en aquella dècada i que va tenir un dels grans epicentres a la llavors molt vibrant Sloane Square. Una revolució que és també empoderament i feminisme, perquè Quant vesteix la dona amb peces d’home i li posa pantalons, un element que fins llavors semblava que només podia dur de manera informal i a casa, i fa del prêt-à-porter un motiu fresc, lleuger, colorista, que mereix ser dissenyat amb cura i ser produït en massa per a tothom.
El local, Bazaar, es va convertir en sinònim de Sixties cool. John Lennon i Brigitte Bardot van ser ben aviat algunes de les estrelles que el van visitar, i George Harrison i Pattie Boyd fins i tot es van casar amb algunes de les seves creacions de pell. John Osborne i els Rolling Stones també van ser habituals de la botiga. "La vida [al local] es va convertir en una festa contínua", recordava Quant a la seva autobiografia.
En especial quan als baixos de l'establiment van obrir un restaurant, anomenat Alexander's, que durant uns quants anys va ser el més de moda de Londres. Quant ha recordat nombroses vegades al llarg de la seva vida quan Grace Kelly hi menjava tallarines amb el príncep Rainier. "Algú de la revista Vogue i Audrey Hepburn van estar en una altra taula". Fins i tot el personal del Palau de Buckingham hi va arribar en massa amb tiares per a una festa de Cap d'Any. Quant va ser el focus que va il·luminar una nova classe privilegiada.
Però a banda de la minifaldilla, la dissenyadora també és coneguda per haver democratitzat la moda, ja que les seves creacions es van convertir en productes assequibles per a totes les butxaques i una alternativa a l'alta costura. Els grans noms de la moda de París l'acusaven de vulgar, però ella se'n reia. Fins al punt que ha arribat a ser tan clàssica com alguns dels seus grans crítics.
Alexandra Shulman, antiga editora en cap de l'edició britànica de Vogue, ha dit que Mary Quant va ser "una líder de la moda però també de l'emprenedoria en femení, una visionària". A través del seu compte de Twitter, el Museu Victòria i Albert de Londres ha dit que "va representar l'alegre llibertat de la moda de la dècada dels seixanta i va brindar un nou model a seguir per a les dones joves. La moda actual deu molt a la seva visió pionera".
Mary Quant va ser la inventora de la minifaldilla? Possiblement només en part. Però mentre ens perdem en la resposta d’aquesta pregunta, que ens donaria un titular molt lluït, estarem obviant la seva vertadera contribució. Aquesta està en el fet d’haver entès a la perfecció la dècada dels 60, amb el despertar d'una joventut gens disposada a doblegar-se al sistema establert i que trobarà en la moda la llibertat i la rebel·lia desitjades. Vestits amb perfils trapezoidals, amples i còmodes, en comptes de la silueta de rellotge de sorra que les seves mares obtenien amb les incòmodes cotilles. En comptes del luxe ostentós del 'new look', proposarà una moda molt més senzilla, ràpida i funcional, amb la incorporació de materials tan innovadors com el plàstic. I, contrària a l’elitista de l’alta costura, apostarà per democratitzar l’accés a la moda amb el 'prêt-à-porter'. Mary Quant va ser una de les pedres angulars del Swinging Sixties i va ser fonamental per fer de Londres el centre de la roba més trencadora i revolucionària del moment.
Sílvia Rosés Castellsaguer és historiadora de la moda