"Va morir amb 33 anys al carrer; que fort, un menys que jo!"

BarcelonaEvan P. tenia 28 anys quan va morir l'11 de maig del 2024, András T. en tenia 35 el maig del 2022 i Borislava B., 33 l'1 de setembre del 2020. Els seus noms estan gravats en una de les 550 plaques amb què la Fundació Arrels recorda les persones sense llar que han mort a Barcelona. 550 en els últims nou anys. Una setantena dels quals els últims dotze mesos. Veient les edats, Anais Arizabalo fa números i s'estremeix. “És com si em morís jo, que en tinc 32, que fort”, exclama enmig del rebombori de les seves companyes del grau d'integració del Ceir Arco Villarroel. Aquest centre de formació torna a participar amb l'activitat que cada any s'organitza pels volts de Tots Sants penjant els cartells amb els noms, les edats i el lema #ningúdormintalcarrer en els punts en què les persones sense llar mortes feien vida.

El carrer mata, acostumen a repetir els responsables d'aquesta ONG, que estimen que l'esperança de vida es redueix en 25 anys per a aquest col·lectiu respecte a la població general. La falta d'un sostre digne fa que les persones desatenguin la salut mental o física per la pressió d'haver de sobreviure el dia a dia.

Prèviament a la penjada de plaques, les alumnes del grau havien fet la ruta dels invisibles, un passeig guiat per persones que han estat al carrer. La col·locació de les plaques és el colofó ideal per a una activitat que pretén “conscienciar” de la diversitat de la pobresa a aquestes futures integradores de Barcelona, explica el professor Joan Jornet. “Les persones sense llar són un col·lectiu vulnerable i invisibilitzat”, afirma.

Els estereotips i els prejudicis són comuns, com admet Melissa García, que abans de matricular-se al curs havia pensat que qui dormia al carrer en certa manera s'ho havia buscat per borratxo o gandul, però gràcies a les activitats d'Arrels li ha canviat la mirada. S'equivocava del tot, perquè parlava des de la ignorància. Ara, en canvi, afirma que no deixa passar cap mal comentari en contra de les persones del carrer i entén que qui hi arriba té una història que cal entendre i no jutjar. Com la del noi addicte de família rica que va conèixer i que li va relatar que va ser la troballa d'un cadell el que el va “salvar del pou” perquè s'havia adonat que “per fi algú el necessitava” i va trobar on aferrar-se. Es tracta, continua, de donar-li un rostre, d'humanitzar-los. “M'agradaria que la gent que passejant vegi les plaques fos més conscient dels drames que hi ha al darrere”, diu.

L'estima dels gossos

Alicia Nákir segueix la comitiva de les companyes. Viu al Poble-sec i, precisament, la cura dels gossos li ha permès entrar en contacte amb moltes de les persones sense llar del seu barri, que senten una debilitat molt gran pels seus animals fins al punt que rebutgen entrar a albergs o pensions perquè no els admeten. Nákir explica que s'ha quedat amb més d'un gos quan els seus amos no l'han pogut cuidar, els ha esterilitzat o els ha portat al veterinari.

Les classes de primer i segon grau s'han dividit en dos grups per sortir a penjar les plaques. En un d'ells, una desena de dones decideix el lloc més adient per col·locar-les, tenint en compte la visibilitat i també la bona adherència a la paret. Al carrer Muntaner, a la plaça Universitat, a Villarroel... El grup s'aplega al voltant de l'alumna que pren la iniciativa per grimpar per la façana i, d'un cop sec, deixar enganxat el cartell recordatori. Així fins a set. 

Una de les que s'anima és Carlota Reventós, que admet “l'impacte” que li va provocar l'any passat l'activitat del record de les persones sensellar. “És una manera perquè ens adonem que són persones que hi són, encara que la gent giri la cara per no mirar-los”, encerta. Per cada placa col·locada, un aplaudiment. Algun vianant s'apropa dissimuladament i mira les plaques sense preguntar res.

A Barcelona es calcula que 4.500 persones viuen en situació de carrer, sigui en infrahabitatges, naus o barraques. D'aquests, 1.300 s'estaven al carrer, segons l'últim recompte de les entitats de la Xarxa d'Atenció de Persones Sense Llar (XAPLL) i Arrels. Un terç dels sensellar morts ho fan en plena via pública, sovint davant dels ulls de milers de persones que ni s'adonen de la presència d'un cos sense vida.

Les entitats confien que en aquesta nova legislatura es reprengui la tramitació de la llei de sensellarisme que va quedar aturada per la convocatòria d'eleccions anticipades del mes de maig. Expliquen que l'objectiu d'aquesta norma és reconèixer els drets bàsics de les persones que viuen sense llar i una de les grans mesures és la creació d'un espai residencial digne que estigui obert les 24 hores.