La motivació en l’estudi

Quan parlem de motivació ens referim al grau d’atracció i d’interès que una persona mostra davant d’una activitat. Diem que hi ha persones motivades o persones desmotivades segons com sigui l’esforç i la seva actitud davant l’aprenentatge, la feina, les aficions i la vida en general. 

El grau de motivació té molt a veure amb el fet d’haver crescut en un entorn familiar i escolar que l’hagi promogut i incentivat a través de l’estímul i l’exemple. En una família on els pares llegeixen i s’interessen per alguna cosa en concret, és probable que els fills s’impregnin d’aquest centre d’interès i el segueixin. El tarannà de l’escola o un professor que transmet amb entusiasme i credibilitat la seva matèria, que sap estimular, atreure, interessar... poden ser també elements que provoquin que alguns alumnes s’animin a seguir la seva especialitat. Quantes carreres han estat triades influenciats per l’admiració cap a un professor en concret i la seva assignatura!

La motivació en l’estudi pot ser deguda també a factors diversos, com ara tenir curiositat intel·lectual, desig per aprendre, ganes d'obtenir una acreditació acadèmica, aconseguir una promoció professional, etc. La persona que està motivada parla amb entusiasme d’allò que li interessa, llegeix amb avidesa llibres i revistes especialitzades, s’interessa fàcilment per qualsevol novetat que li aporti nous coneixements, assisteix i participa en xerrades i conferències, i es nota que un impuls interior la mou a aprendre.

Quan es té motivació per l’estudi es té la força de voluntat i la constància necessàries per superar les dificultats que en el dia a dia es puguin plantejar. En general aquesta motivació es pot trobar en el desig de progressar i de superar-se, en l’interès per una determinada parcel·la del coneixement, en el desig d'obtenir una compensació material o una bona qualificació, i també en les ganes de complaure les expectatives que els pares han posat en nosaltres, sovint, no sense sacrifici.

Alguns dels possibles recursos per aconseguir estar motivat, entre d’altres, poden ser proposar-se petites fites i esforçar-se per aconseguir-les, ser realistes pel que fa a l’equilibri entre resultats i capacitats, obtenir profit de les qualitats pròpies, avaluar periòdicament els progressos aconseguits, seguir un pla d’estudi personalitzat, ser metòdic i constant en el treball diari, etc.

Es dona per descomptat que la família i l’escola ajuden els seus fills i alumnes tant com poden; ara bé, hi ha una feina diària que ningú no pot fer per ells, i és per això que els hem de demanar actitud, esforç, responsabilitat i constància.

Jesús Blanquet és pedagog