Com motivar els adolescents perquè no abandonin l'esport?

BarcelonaEl sedentarisme és un problema de salut pública cada cop més apressant, segons institucions i professionals del sector. Malgrat que la tendència és generalitzada, hi ha un segment de la població que preocupa especialment: els adolescents. Un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), publicat a la revista científica The Lancet l’any 2019, ja advertia que el 80% de les persones entre els 11 i els 17 anys no realitzaven ni 60 minuts d’activitat física al dia, el nivell diari mínim recomanat per a l’organisme.

El sedentarisme s’associa a un risc més elevat de patologies com l’obesitat, la diabetis, malalties cardiovasculars o respiratòries, que van en augment en la població adulta i també entre infants i joves. Que els menors es mantinguin actius els permet crear hàbits i fer salut.

Quins són els beneficis de fer esport?

En el cas específic dels adolescents, Eva Ferrer Vidal-Barraquer, especialista de la unitat de medicina de l’esport de l'Hospital Sant Joan de Déu, assenyala que els beneficis més importants de l’exercici estan relacionats amb la reducció del risc d’obesitat i amb la salut mental, perquè l’activitat física ajuda a millorar l’autoestima i l’autonomia en un moment complex pels canvis tant físics com en l’entorn dels infants.

Més enllà del present, la pràctica d’exercici els permetrà sumar salut per al futur. La doctora admet que és complicat fer entendre als adolescents, que viuen molt centrats en el present, que l’activitat física que facin ara els ajudarà a omplir la seva "guardiola" de salut i acumular beneficis que els acompanyaran a mesura que creixin. Però subratlla la importància que les famílies siguin capaces de transmetre-ho i de donar-los exemple.

Per què les noies són les que més en deixen de fer?

Són molts els menors –especialment les noies– que, després d’haver practicat alguna mena d’esport durant la seva infantesa, l’abandonen quan arriben a l’adolescència. En el cas de les noies, molts cops hi ha factors socials al darrere de la decisió. No troben iguals les activitats que feien abans o no troben espais on se sentin segures i còmodes. Per això, apunta Ferrer, la societat ha de facilitar aquests llocs on puguin seguir amb la pràctica esportiva.

Com es pot revertir?

Un altre dels motius de l’abandonament és la càrrega curricular que els infants suporten en aquestes edats. Però, com a contrapunt, Ferrer remarca que fer activitat física té beneficis cognitius i, per tant, també pot ajudar els adolescents en aquest àmbit. "En aquestes edats apareixen nous interessos, volen explorar noves coses", explica. La manca de temps els obliga a establir prioritats i sovint l’activitat física cau posicions. "Els hem de fer entendre que potser no cal fer un esport competitiu, que poden trobar altres formes de mantenir-se actius", comenta la metgessa. Caminar, ballar o patinar amb amics són maneres també vàlides de fer activitat física i potser a alguns adolescents els encaixen més. En aquest sentit, Ferrer assegura que el més important és escoltar els infants i donar-los autonomia a l’hora d’escollir quina activitat els motiva. Cal deixar-los que provin i, fins i tot, que s’equivoquin.

Com pot ajudar la família?

Però, segons Ferrer, el més important per motivar-los a mantenir-se actius és la implicació de la família. I ho diu en dos sentits. D'una banda, aconsella practicar algun esport tots junts, que l’activitat física formi part de l’oci familiar. De vegades no és fàcil trobar una activitat que agradi a tots, però cal trobar consensos. Això els motivarà i, a més, permetrà als pares i mares trobar moments de connexió amb els adolescents. També és important mirar alguna mena d’esport tots junts, perquè els infants troben referents en els esportistes. De l'altra, la metgessa deixa clar que els progenitors són miralls per als seus fills. Per tant, el primer que pot fer un pare o una mare perquè el seu fill adolescent es mantingui actiu és fer-ho també.