Muladar o la bellesa de l’excés

Divendres 23 de setembre del 2022 es va celebrar, després de dos anys d’interrupció pandèmica, l’orgiàstica Festa d’AdiA Edicions en el seu novè aniversari. Fa Tres Trilogies que va néixer una de les editorials més lliures, atrevides, arriscades, maleïdes, tel·lúriques, independents i de País Català del nostre fecund panorama literari. Va eclosionar com a homenatge a Damià Huguet i Andreu Vidal, i tot gràcies a l’esforç d’un autèntic traficant cultural, dinamitzador inquiet, editor i poeta cabdal com Pau Vadell i Vallbona, que ha publicat poesia, narrativa, teatre, recuperacions històriques (Llorenç Villalonga, Antònia Vicens, Guillem d’Efak, Blai Bonet…) o volums híbrids a Foramida, col·lecció on trobam dos llibres d’artista fonamentals de les darreres dècades: Agropower i Muladar d'Albert Pinya, un dels pintors actuals amb més trajectòria i projecció. De fet, Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma acull, fins dia 9 d’octubre, la seva col·laboració amb el ceramista Català Roig, titulada Cambra de combustió i comissariada per Mercedes Estarellas.

Si Agropower és un cant a la verdor i va sorgir a partir de l’explosiva col·laboració, en forma de mural i xou performàntic, amb la xef Maria Solivellas de l’emblemàtic restaurant Ca Na Toneta, el cas de Muladar és encara més rellevant, ja que es gaudeix com un llibre de llibres, com una enciclopèdia concentrada o com un museu portàtil que custodia els darrers treballs de Pinya, aquells que constaten la seva necessitat de treballar amb altres veus creadores, la seva envejable capacitat de fer feina i la seva inquietud incomparable a l’hora d’encarar diferents reptes i diferents narratives pictòriques, i sense oblidar mai la poesia, ja que Albert Pinya sempre ha tret suc del diàleg amb poetes d’ara: des d’Àngel Terron fins a Lucia Pietrelli, passant per Jaume Munar, Emili Sánchez-Rubio, Laia Malo o Agustín Fernández Mallo. 

Té raó Enrique Juncosa, un dels màxims experts en l’obra de Miquel Barceló, quan explica que Pinya és rabiosament pop o que no ha defugit els llenguatges de masses com el còmic, l’anime japonès, els videojocs, el cinema o les sèries televisives. També hauria pogut afegir que en el seu gest incandescent, volcànic, temerari, divertidíssim i apassionant, Pinya no ha fet altra cosa que perseguir la innocència alhora irònica i intel·ligent que Joan Miró o William Blake cercaven en les seves lluminoses obres: aquella que ens retorna a una mirada primordial capaç d’aprofundir en l’impacte de la provocació o en l’exuberància entesa com a forma de bellesa. Muladar és un ambiciós volum, un dels més destacats d’AdiA Edicions, ideal per repassar el treball d’un artista imparable que es projecta cap al futur amb una força tremebunda.