Música per millorar la parla

BadalonaGuitarra en mà i primers acords: "Hola Clàudia, hola Roc". La Clàudia i el Roc responen. El Roc ho fa amb la mà i la Clàudia amb la veu. L'Anna Menén, musicoterapeuta, i l'Andrea Jiménez, logopeda, comencen sempre les sessions de musicoteràpia infantil saludant els petits pacients. La musicoteràpia és l'ús de la música i els seus elements –el ritme, la melodia, l'harmonia...– amb una finalitat terapèutica, i a l'Institut Guttmann la utilitzen per a la rehabilitació de pacients neurològics, tant adults com pediàtrics. Es poden treballar tant aspectes cognitius, de la parla i psicomotors com emocionals o de sociabilització, entre d'altres. "La idea és agafar un objectiu que no és musical i transformar-lo en música per treballar aquesta funció i que això reverteixi en la seva vida", explica Menén. I es pot usar com a eina rehabilitadora per a tota mena de pacients: amb afectació neurològica, persones amb demència, amb afàsia, amb trastorns del neurodesenvolupament, trastorns de consciència...

L'Anna Menén i l'Andrea Jiménez fa un any i mig que treballen juntes en sessions conjuntes de musicoteràpia i logopèdia amb pacients pediàtrics. "Són nens que tenen alguna dificultat de comunicació, ja sigui de llenguatge o de parla, i les causes poden ser diverses", explica Jiménez. "En rehabilitació, més que el diagnòstic mirem el tema funcional, o sigui els objectius a treballar. La intervenció no és tant per l'etiqueta diagnòstica com per les dificultats que presenta una persona en la vida quotidiana", afegeix Menén. A l'hora de configurar el grup ja es busquen perfils que siguin bastant homogenis o que es puguin complementar. "Potser un nen és més verbal i un altre és més gestual", explica Jiménez.

Mirar abans de parlar

Després de les salutacions, toca posar nom a les emocions i dir com ens sentim avui: tristos, alegres, cansats... "Treballem la interacció i les habilitats socials", expliquen les dues terapeutes. Una de les activitats consisteix a tirar un dau gran de cartró i anomenar l'objecte que surt. La Clàudia diu "mòbil" i el Roc s'endú la mà a l'orella per fer el gest del telèfon. Són dos perfils de pacients no verbals. La millora ha sigut substancial. "Ella abans sempre mirava al sostre. No mirava les persones directament als ulls. En la sessió d'avui hem treballat les emocions, el fet de mirar les cares dels altres per veure com estan, i per això jo no dic l'emoció que tinc perquè es fixi en la meva cara", explica Menén. "Per articular els sons necessitem primer aquesta mirada prèvia", afegeix Jiménez. L'objectiu ara és millorar l'articulació dels sons per millorar-ne la comprensió, ja que els coneguts els entenen, però la resta, no. Amb tots dos, l'objectiu és fer créixer el vocabulari i passar de paraules a fer frases simples per ampliar la capacitat comunicativa.

Les sessions no són iguals si els pacients són adults que infants. Amb un adult s'acostuma a fer rehabilitació d'una habilitat o funció afectada i en el cas dels nens a vegades també s'ha de donar suport a adquirir noves funcions i nous aprenentatges, expliquen aquestes professionals. "I en el cas dels nens també ho has de maquillar i fer-ho divertit", afegeix Menén. "Has de tenir els objectius clars i fer-ho atractiu a través del joc perquè els nens col·laborin en l'activitat i els interessi", diu Jiménez. I, a més, cal adaptar la sessió en funció de com es troba el nen aquell dia. I utilitzen els canvis d'activitat o de dinàmiques musicals perquè l'infant continuï connectat a l'activitat i no es distregui. És un treball en equip. Amb una mirada ja s'entenen i si veuen que una activitat no està funcionant, de seguida canvien a una altra. S'utilitzen des de tècniques més passives fins a altres més actives: cantar, ballar, tocar instruments, improvisar o crear cançons i contes musicalitzats. A mitja sessió s'adonen que perden l'atenció de la Clàudia i canvien l'exercici per un altre de més actiu on han de tocar la pandereta.

La comunicació és molt més que parlar

En les sessions no només es treballa el llenguatge sinó també l'atenció, la conducta o la memòria, per exemple. "Perquè quan hi ha una afectació neurològica no hi ha afectat només el llenguatge, normalment és un conjunt de coses", diu la musicoterapeuta. Es treballa de forma transversal. "Ens proposem treballar el vocabulari o el lèxic, però de forma transversal també estem treballant que puguin mantenir l'atenció tota l'activitat, que la comencin i l'acabin, que d'una sessió a una altra recordin les cançons o les activitats", explica la logopeda. "Més enllà del llenguatge, la comunicació és també seguir una conversa, esperar el torn, fer preguntes, escoltar quan l'altre parla... I hi ha moltes formes de comunicar, pots usar el lèxic, parlar, gestualitzar, assenyalar... La comunicació abraça molts aspectes", diu Menén. "Hi ha la comunicació verbal, que té un pes important, però també tot el que no és verbal, com l'entonació o les expressions facials. Hi ha nens molt afectats, però veient l'expressió o amb els pictogrames ja veus que t'està responent", afegeix Jiménez.

En les sessions de musicoteràpia pediàtrica de l'Institut Guttmann prioritzen els pacients amb dany cerebral adquirit, menors de sis anys i nens amb afectacions cognitives greus que no poden beneficiar-se del programa informàtic de rehabilitació i requereixen una atenció més individualitzada. "Es poden fer activitats i metodologies diferents en funció de la persona que tens davant i la necessitat que tingui", diu Menén. "Tenim en compte la persona que tenim al davant, els seus interessos, gustos i aficions, i veus l'evolució. Estem en un centre on els pacients tendeixen a evolucionar i això és gratificant", admet Jiménez.

Es treballen aspectes molt pràctics perquè puguin aplicar-los en el seu dia a dia. Per exemple, es treballa vocabulari que sigui familiar, conegut i útil. "Que puguin anar a l'escola i aplicar el que hem treballat a teràpia amb els companys o anar a casa i poder-ho explicar al pare o la mare, que no siguin coses que no poden aplicar fora d'aquí. Si no, la teràpia quedaria limitada a la sessió i el que busquem és que ho puguin fer servir", assegura Jiménez. Aquest treball conjunt entre la musicoteràpia i la logopèdia és una forma de treball pionera a Espanya, ja que es tendeix a treballar les dues disciplines per separat. La musicoteràpia és una disciplina regulada i reconeguda com a professió sanitària en molts països i forma part dels programes de neurorehabilitació d'hospitals internacionals. Aquí no està reconeguda. "Es veu com una activitat i no com una teràpia i no hi ha tants llocs on s'ofereixi en l'àmbit clínic", explica Menén. A l'Institut Guttmann fa anys que s'hi va apostar dins d'un equip multidisciplinari i es treballa des d'una perspectiva mèdica basada en l'evidència científica.