El primer Nadal sense el pare
És habitual que els familiars que han perdut una persona estimada no vulguin celebrar aquestes festes el primer any
Barcelona"No vull celebrar aquestes festes de Nadal perquè encara hi ha moltes nits que les passo desperta". La Lourdes, que té un nen de 6 anys, va perdre al juliol el seu marit, de 39 anys i pare del seu fill, a causa d'un càncer de pàncrees. L'hi van detectar quan la criatura tenia pocs mesos, després d'un control rutinari a la feina, en què les analítiques van sortir alterades.
Els metges van ser molts clars des del primer moment, recorda la Lourdes: "Em van dir que el càncer del meu marit era molt agressiu i que no tenia cura". De seguida va ser derivat a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on va rebre diversos tractaments de quimioteràpia mentre seguia, tal com ell volia, treballant.
Sobretot el primer Nadal després que s'hagi mort algú proper és habitual desitjar arribar ben ràpid al 7 de gener, o bé marxar ben lluny aquests dies o passar-los sols, explica la psicooncòloga de l'Associació Espanyola Contra el Càncer Elisa Sanz. "No hi ha una manera millor que les altres de gestionar una pèrdua. Cadascú és diferent, mostra el dolor de manera diferent i ho gestiona amb els recursos que té", afegeix l'experta, que treballa amb persones que estan en la recta final de la seva vida i amb els seus familiars.
"No volia que es morís davant del nen"
Durant els diversos tractaments, la Lourdes va caure en una depressió, en part perquè no entenia que ell no verbalitzés que tenia una malaltia mortal, tot i que sí que n'era conscient, ja que quan va morir havia deixat tota la documentació arreglada. "Sempre em deia que el que tenia era diabetis, era com si volgués amagar la realitat per no fer-nos patir", recorda. La realitat, però, és que durant els sis anys que es va allargar el càncer la Lourdes marxava a treballar amb por quan deixava el seu marit i el seu fill a casa. "No volia que es morís davant del nen", diu.
Tenint en compte que el desenllaç era clar, el petit va començar a anar al psicòleg quan tenia poc més de 2 anys i des del primer moment va saber com acabaria el pare. "Mai li vam mentir. El seu comportament fluctuava en funció de com es trobava el pare: si estava bé, el nen també; però quan el meu marit tenia molt dolor, el meu fill tenia febrícula", recorda.
Des del 2021 i fins que va morir va ser derivat a cures pal·liatives perquè ja no es podia fer res més pel seu estat de salut, però tot i això ell volia dur una vida tan normal com fos possible i seguia anant a la feina. A mitjans de juliol, quan la família estava en un càmping de la costa del Maresme de vacances, va agafar el cotxe per anar a la feina. "Aquell dia es va girar per dir-nos que ens estimava molt", relata. La Lourdes no en va saber res durant hores i va trucar a un amic perquè anés a casa a veure si hi era. Se'l van trobar a terra mig inconscient i una ambulància se'l va emportar a l'hospital. Va aguantar dos dies, prou temps perquè el seu fill i la família se'n pogués acomiadar. "Recordo que per primer cop el nen li va dir «Mor tranquil, que et portaré al cor»".
Tocar fons
Després de sis anys de patiment, la Lourdes va pensar que el pitjor ja havia passat, però un cop enterrat el seu marit és quan li va arribar la "patacada". "Portàvem 19 anys junts i fins fa un mes sortia de casa i encara pensava que quan tornés me'l trobaria per dinar". Té clar que està sortint del pou gràcies al seu fill, amb qui comparteix com se senten, i fins i tot en alguna ocasió han plorat l'un davant de l'altre. "El fet de tenir nens a càrrec fa que tiris endavant, però també que el dol es faci més llarg, perquè l'endarrereixes", explica la psicooncòloga.
Amb l'arribada de les primeres festes de Nadal sense el pare, el nen ha volgut mantenir les mateixes tradicions que tenien amb ell: han anat al mercat medieval de Vic, a la fira de Santa Llúcia i faran tió, Pare Noel i Reis. "Sincerament, aquest Nadal m'és indiferent, però una cosa és com em sento jo i una altra que hi arrossegui el meu fill", diu la Lourdes. Poc després de la mort del pare, el petit tenia molts malsons i plorava molt, però amb l'ajuda dels psicòlegs ha anat acceptant la situació i té ganes de viure un Nadal normal. "El que sí que pregunta és per què a nosaltres. I jo sempre li dic que perquè així és la vida", explica.
Segons Sanz, si alguna tradició sobrepassa l'adult, com comprar regals o portar el fill a la cavalcada de Reis, es pot delegar en algú de confiança. La psicooncòloga també recorda que els nens viuen el dol de diferent manera en funció de la seva edat. Fins als 5 anys el concepte de no tornar a veure algú no existeix, així que per evitar crear confusió és important parlar-los de la mort. Dels 6 als 9 anys poden tenir tendència a pensar que ells han fet alguna cosa perquè la persona estigui malalta. "És una etapa en què solen barrejar fantasia i realitat, per això cal explicar, en casos com aquest, que el pare estava malalt i que aquesta malaltia ha sigut tan forta que no s'ha pogut curar", apunta la psicooncòloga. Pel que fa als preadolescents i adolescents, a vegades es comporten amb indiferència o es tanquen. "És un moment de la vida en el qual volen pertànyer a un grup, i per fer-ho no volen ser diferents dels altres, i per això tendeixen a amagar-ho o a estar enfadats. Cal normalitzar la situació i deixar clar que estem disponibles per parlar-ne fent-los preguntes com «Que vols saber alguna cosa?»", exemplifica Sanz.
La Lourdes i el seu fill faran l'àpat del 25 de desembre tots dos a casa, tal com han fet sempre, tot i que hi ha molts coneguts que els han convidat. "El meu fill fins i tot m'ha preguntat quan aniré a comprar els ingredients per fer l'escudella… La veritat és que volia fer una altra cosa, però ja veig què és el que hauré de cuinar", explica mentre se li escapa un petit somriure. Ara mateix reconeix que és com una muntanya russa: "Em fa mandra quedar amb gent, no puc veure una ambulància ni anar a la Vall d'Hebron i he trigat tres mesos a agafar el cotxe", diu resignada. Segons Sanz està bé que els nens vegin que els adults es poden emocionar, perquè no deixen de ser els seus models. Ara bé, si hi ha un moment de desbordament recomana que es visqui en la intimitat. "El que sí que s'hauria d'evitar és prohibir parlar de la situació, aïllar el nen o no fer-lo partícip del dolor de la família". Si en el procés de dol el nen està irritable, té canvis de caràcter, problemes a l'escola, malsons, enrabiades o por a quedar-se sol, cal buscar assessorament expert, apunta la psicooncòloga.
- Planificar la celebració<p>Tenint clar que no hi ha una única manera de gestionar el dol, la psicooncòloga Elisa Sanz recomana que cada persona apliqui els consells amb els quals se senti més còmoda.</p><p>És important decidir què es vol fer i què no aquest Nadal, fer una reunió amb la família per deixar-ho clar i expressar quines són les teves expectatives. En definitiva, fer allò que et faci sentir còmode.</p>
- Buscar noves tradicions<p>Com ara fer els àpats en una altra casa, no obligar-te a participar en les activitats que no estiguis preparat o parlar amb els teus familiars sobre les noves decisions.</p>
- Evitar automedicar-se<p>Tot i que pot ser temptador perquè adorms les emocions, l'únic que aconseguiràs és aprofundir la teva tristesa.</p>
- Respectar i expressar les emocions<p>No et culpis ni per no voler celebrar el Nadal i per voler-ho fer i tingues clar que celebrar no és oblidar. Cal eliminar de la ment els "hauria de".</p>
- Acceptar i sol·licitar ajuda pràctica<p>Demana ajuda a un familiar i amic per fer les compres o organitza la celebració, si no tens forces no t'obliguis a fer aquestes tasques, no siguis exigent amb tu ni tampoc t'aïllis, però això no vol dir que no puguis passar temps sol.</p>
- Fes una pausa durant la reunió familiar<p>Quan el dolor et sembli angoixant busca un espai tranquil. Escull un còmplice, amb qui hagis parlat prèviament, que sàpiga què ha de fer si necessites un respir.</p>
- Simbolitza el seu ésser estimat<p>El pots homenatjar amb un detall, amb un brindis a l'inici del dinar per trencar la tensió o començant un nou ritual, com per exemple, posar una foto seva a la taula. També sentir que segueix en la família explicant anècdotes o mirant un àlbum de fotografies.</p>
- Alleugereix l'estrès durant els dies previs<p>Aquests dies poden aparèixer problemes de son, irritabilitat o ansietat. Fes esport, escolta música, busca un amic, en definitiva busca un temps per cuidar-te.</p>
- Reforça el teu sistema de creences<p>Per a alguns la religió pot ser un refugi, pots encendre una espelma en el seu nom o buscar una lectura inspiradora.</p>