Es necessita resolució per perpetuar la festa

A final de l’any 2011 vaig compartir dos mesos a Romania i França amb Albert Serra, un dels cineastes més importants del planeta, i l’equip d’Andergraun Films. La meva missió era escriure un writing-of o diari de rodatge de la pel·lícula Història de la meva mort que es va acabar publicant amb el títol Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa a Comanegra. Durant aquells dies frenètics i inoblidables vaig descobrir a fons un artista perseguidor d’aures comparat merescudament amb figures internacionals com Pasolini, Fassbinder, Tarkovski o Tarr, però també un ésser humà posseïdor del do de desconcertar. Més d’un jorn em va sentenciar, profèticament, que el seu destí estava lligat a l’escriptura, a la qual s’acabaria consagrant. De fet, Serra sempre ha dit que els seus referents són literaris, no pas fílmics per “l’olímpic menyspreu” que sent “pel cinema com a forma artística”, i que els llibres han marcat la seva vida. Mentrestant va fent cinema per passar-s’ho bé, per continuar treballant amb la seva tropa i per guanyar diners, i és ver que els seus films deixen en ridícul la majoria de directors de cinema per la seva brutal i saludable ambició. 

Jo estava convençut que el seu lletrut bateig de foc tindria un deix proustià, o que ens brindaria una nova El sexe dels àngels de Terenci Moix tot desmantellant la cultura catalana amb mala bava i quilomètriques frases bernhardianes, però de bell nou Albert Serra ha perpetrat un cop d’efecte inspiradíssim, un punt de gir insòlit, i ens ha sorprès amb una proposta dionisíaca, 'n brindis per Sant Martirià, que aglutina, amb organicitat i cohesió, un pregó, dos textos breus que funcionen com a notes i una autoentrevista. Tot gràcies al segell H&O, que té una cama a Mallorca a partir de l’escriptor Nadal Suau. El resultat és una deliciosa carta d’amor a la seva gent, un portentós cant a la paraula viva, una breu autobiografia encoberta, una preclara oda a l’esperit que el caracteritza, una defensa a ultrança de l’ultralocal i un elogi de Banyoles, localitat catalana que amb Serra esdevé un macrocosmos totalitzador.

La d’Albert Serra és una escriptura plàstica bastida a partir de sincronicitats i coincidències inexplicables, però valuosíssimes, en un itinerari vital i creatiu a través d’un estil directe fet de passió i subversió, perquè sap que la provocació és higiènica, i dotat de gràcia. Un brindis per Sant Martirià és un text vibrant, emocionant i coherent amb la trajectòria i l’ànima de l’artista més insubornable del món, el darrer dels incorruptibles, i lliga amb els idearis d’Andy Warhol, Gilbert Keith Chesterton o Miquel Bauçà. El gran director de cine ens confirma, en efecte, que és un gran lector i un gran escriptor, i que molt probablement en aquest terreny de mots continuarà fent meravelles.