Maria Lluïsa Ferrerós: "Hi ha molts problemes de salut mental que tenen l'origen en l'alimentació"

BarcelonaEl comportament d'un nen es pot millorar amb una bona alimentació. Ho assegura la psicòloga infantil Maria Lluïsa Ferrerós, que explica en el seu nou llibre Dime qué come y te diré cómo se porta (Planeta) com aconseguir-ho.

Quin comportament tindrà un nen que esmorzi cereals ensucrats cada dia?

— Estarà com si fos dins d'una muntanya russa d'hipo i hiperglucèmia que li provocarà ansietat, irritabilitat i, per tant, es portarà fatal.

Tant influeix el tipus d'alimentació en el comportament d'un infant?

— L'impacte de l'alimentació en una criatura és molt més gran que en un adult perquè està en un procés de construcció. El seu cervell no està madur perquè encara no estan fetes totes les connexions, també l'estómac està immadur... L'alimentació, doncs, és el fonament en què es basa aquesta construcció neurològica. Les proteïnes són com si fossin les rajoles que anem posant. Tenint en compte això, una alimentació deficitària pot tenir un doble impacte: per una banda, que hi hagi mancances en la construcció del sistema neurològic i hi hagi aplicacions al cervell que no es puguin instal·lar i, per una altra, que tots els neurotransmissors que s'agreguen a l'intestí i que són els responsables del benestar emocional i de la salut mental tampoc funcionin.

Llavors quins aliments s'han d'evitar?

— Es tracta de tots els ensucrats i ultramultiprocessats. El que fan és portar un excés d'energia, que fan que l'infant s'hiperactivi, vagi com una moto, però no construeixen, són només energia. A cada àpat del nen, sobretot l'esmorzar i el berenar, que és on els pares acostumen a ser més laxes, hi ha d'haver un terç de cada macronutrient: hidrats de carboni, proteïna i grasses saludables.

Pot posar un exemple d'un esmorzar i berenar saludable?

— Una truita a la francesa amb pa amb oli i tomàquet i una mica de pernil o un entrepà de tonyina amb oli d'oliva. Si es prefereix el dolç pot ser un iogurt grec no desnatat, perquè necessitem el greix, amb fruita com kiwi, plàtan o maduixa i ametlles o nous i xips de cacau, que porten molts nutrients.

Quines conseqüències pot tenir la prolongació durant anys d'aquest tipus d'alimentació? Es poden capgirar?

— Sempre es pot capgirar, tot i que és més costós i es triga més. Els primers cinc anys del nen és molt important una alimentació saludable, perquè si no tenim totes les peces fonamentals per construir el cervell i l'intestí, hi haurà mancances.

Aquestes mancances què poden provocar?

— Si compares el cervell amb un mòbil o un ordinador, saps que pots instal·lar-hi unes determinades aplicacions però que de vegades la memòria no et deixa instal·lar-les perquè no tens prou espai. El mateix els passa a les persones si no tens una xarxa neurològica prou àmplia perquè no has tingut els elements necessaris per construir-la: hi haurà coses que no s'hi podran instal·lar. Hem de pensar que fem servir només un 10% de la nostra capacitat del cervell i que, per tant, podem funcionar, però esclar, després trobem adolescents que no saben analitzar, sintetitzar o que no tenen prou memòria. El que passa és que hi ha aplicacions que no s'han pogut descarregar.

Diu que és reversible. Com s'aconsegueix?

— Si un nen no aprèn a parlar entre els dos i els quatre anys de vida, després pot aprendre a parlar de gran, però no parlarà mai com un que n'ha après de ben petit, perquè les estructures no són les mateixes. Es pot revertir, però l'esforç és molt gran, perquè has de fer un canvi molt important. Per fer-ho cal eliminar els ultraprocessats, els sucres afegits, tota la química que mengem, i menjar aliments reals.

Llavors, entenc que hi ha adults que tenen parts del cervell que no tenen ben construïdes pel tipus d'alimentació que han tingut al llarg de la vida...

— Esclar, hi ha molts problemes de salut mental que tenen l'origen en l'alimentació. També hi ha molts problemes de tiroides o molts problemes de bipolaritats que són fruit d'aquestes mancances.

Tenim un bloc de preguntes pràctiques. És bo que els infants consumeixin llet vegetal?

— S'ha de beure llet de vaca sencera perquè hi ha proteïnes, zinc i magnesi, que en les begudes vegetals no hi són. Si no prenem la llet de vaca, fins i tot els adults, podem tenir problemes de tiroides, que estan relacionades amb el mal humor o amb estar irritable.

I l'embotit?

— Si és artesà i no porta 3.000 additius i químics, es pot prendre un cop a la setmana un bon tros de pernil o de fuet.

Les dietes vegetarianes, veganes, etc. són bones per a les criatures?

— No està estudiat i, per tant, no sabem quin impacte pot tenir que un nen estigui tota la seva infància i adolescència sense menjar gens de proteïna animal. Té un risc molt elevat, perquè, esclar, a aquests nens se'ls donen moltes pastilles com a complements, i el problema d'aquestes pastilles és que són químics i no s'absorbeixen de la mateixa manera. Hem de pensar que l'ésser humà és omnívor des de sempre.

S'han d'evitar frases com "Què vols avui per sopar?"

— No s'han de dir perquè el nen el que et dirà és que vol patates fregides o pizza. Un infant ha d'aprendre a menjar per cobrir les seves necessitats alimentàries, i no podem deixar una responsabilitat tan important a criatures, per exemple, de 5 anys. Som nosaltres, els responsables de la seva salut mental, alimentària i física.

Tot el nucli familiar ha de menjar el mateix?

— Han de menjar el mateix, però no les mateixes quantitats. Els nens tenen unes necessitats calòriques molt més importants que les nostres. Han de menjar molt de tot, i nosaltres, una mica menys. Una bona fórmula és que a la taula hi hagi una safata amb amanida, una amb macarrons, una amb la carn... i que els pares reparteixin.

S'ha d'obligar a menjar un infant al qual li costa?

— No. En el moment que obligues, converteixes el menjar en una tortura. Als nens inapetents els va molt bé un plat combinat de colors i poca quantitat: quatre pèsols, tres trossets de truita, uns tomàquets, i tot servit en un plat gran perquè visualment sembli que n'hi ha menys. Amb els nens hem de tenir estratègies lúdiques, perquè el que hem d'aconseguir és que tingui una bona relació amb el menjar. També és molt important implicar-los en la preparació del menjar i no convertir els aliments en un xantatge emocional: "Si et portes bé, et donaré una xocolata". Estàs intoxicant la relació amb el menjar.

I si diu que no en vol més perquè és un plat que no li agrada, l'hem d'obligar a acabar-se'l?

— No, jo el que faria és dir-li que ho guardem per demà i l'endemà el tornem a treure. Ara bé, hem de mirar de posar racions que siguin lògiques d'acabar, perquè els nens tenen un estómac petit i mengen més vegades i amb més poca quantitat.

Mengen diferent, els fills únics?

— Els fills que són molts germans, tu els poses el plat i no et preocupis que, per norma general, tots se'ls ventilen ràpidament, perquè si no s'ho menja el del costat. En canvi, els fills únics, que tenen tothom pendent d'ells, són nens que es tornen una mica més capritxosos. És més fàcil caure en el xantatge emocional, i ells ho saben. Criar un fill sol sempre és més difícil que tenir-ne tres o quatre.