Nenes fortes, valentes, intel·ligents i protagonistes de les seves pròpies sèries

És relativament fàcil passar prop d’una escola i veure alguna nena amb una motxilla del personatge de la Sky, la gossa rosa de la sèrie La Patrulla Canina. La sèrie, i en particular aquest personatge, fa anys que és objecte de crítiques, ja que és el paradigma de com les sèries infantils han tractat tradicionalment els personatges femenins. De fet, el rol de la Sky dins de la sèrie està tipificat dins del principi de la barrufeta. Això és: incloure només un personatge femení en una sèrie coral, de manera que el seu paper dins de la sèrie és representar la feminitat, a diferència dels altres personatges, que tenen un ventall divers de personalitats que els defineixen (el simpàtic, el maldestre, el valent, etc.). El terme va ser ideat per l’assagista Katha Pollitt per advertir que les ficcions basades en aquest principi projectaven només una manera de ser nena, que és una síntesi dels múltiples atributs associats tradicionalment a la feminitat. 

De fet, el nom que li va donar Katha Pollit és una referència al personatge femení d’Els barrufets, que neix justament així, creada per en Gargamel en una marmita on llança tot d’atributs que associa amb la dona. És clar que Els barrufets van ser creats fa pràcticament cent anys, mentre que les sèries que actualment segueixen el mateix principi amb prou feines tenen una dècada de vida. Els creadors de La Patrulla Canina van reaccionar a les crítiques incloent-hi altres personatges femenins per equilibrar i reduir el problema. No tots els responsables de les sèries infantils actuals han tingut la capacitat o la voluntat de fer un exercici d’autocrítica. Però en paral·lel, i des de fa uns anys, altres sèries han emergit trencant esquemes i creant un nou tipus de personatge femení diferent, que aspira a ser un nou model de referència més pròxim al que demanen els temps actuals. 

Qüestionen el món que les envolta

Les noves protagonistes de les sèries infantils són personatges que es defineixen, sobretot, pel seu esperit crític i la voluntat de fer preguntes i qüestionar el món on viuen. El personatge que millor representa aquesta intenció, i una de les que encapçala aquesta nova onada de sèries, és la protagonista de Hilda, a Netflix, que està dirigida a espectadors a partir de cinc anys. La Hilda és una nena curiosa que viu en un poble que està envoltat per un mur. Aquest mur el van construir per mantenir fora del poble els monstres que viuen al voltant, que són considerats perillosos. En canvi, per a ella, el mur “deixa fora tot el que és interessant”. La sèrie, basada en els còmics de Luke Pearson, presenta les diferents incursions del personatge fora del mur, on coneixerà els monstres, que en realitat són membres d’altres cultures diferents de la humana, amb una idiosincràsia pròpia. 

De fet, en comptes de ser una amenaça per als humans, sovint són els humans els que estan fent mal a aquests pobles amb la seva actitud invasiva del món que comparteixen. A partir d'aquesta idea, la sèrie proposa als petits espectadors escoltar els que perceben com a diferents en comptes de tenir-los por. La metàfora del mur com els prejudicis amb què mirem els altres i que s’han de trencar també la trobem a Amphibia, a la plataforma Disney+, dirigida a criatures més grans, a partir de 8 anys. En aquesta sèrie, la protagonista va a parar en un món extravagant ple de granotes i altres amfibis, i ha de vèncer la reticència inicial que la du a voler tornar a casa com més aviat millor, per conèixer els habitants d’aquest univers i descobrir una amistat molt més valuosa que la que tenia amb la seva millor amiga al món humà.

Volen ser elles mateixes

Una característica encara més comuna de les noves protagonistes de les sèries infantils és el fet de voler ser elles mateixes. La protagonista d’Amphibia acaba al món de les granotes per cedir a la pressió social que de vegades exerceixen les amistats, que et duen a fer coses que no són pròpies de tu. El viatge d’aquest personatge passa per adonar-se d’això i decidir ser ella mateixa. L’amistat, sobretot la femenina, és molt important en totes aquestes sèries i pren el lloc que, en el model tradicional, té l’interès amorós. En aquestes noves sèries, la trama romàntica o bé no hi és o bé és un element més de la història, però en cap cas és el centre de la vida de la protagonista (i per això totes aquestes sèries superen amb nota el test de Bechdel). Es reflexiona sobre l’amistat i també es parla del fet de no tenir amics. És el cas de la protagonista de Casa Búho, a Movistar+, una sèrie dirigida a criatures a partir de 9 anys en què la protagonista no té amics perquè els seus gustos i aficions no són considerats normals. Fins i tot la seva mare pensa que hauria de fer un esforç per encaixar, cosa que el personatge es negarà a fer.

El fet d’haver d’encaixar amb el que l’entorn espera de tu és un tema central que està relacionat amb la voluntat d’aquests personatges de ser fidels a si mateixos. Aquest tema, quan es desenvolupa en el terreny amorós, porta a un trencament amb la sexualitat normativa. La protagonista de She-Ra and the princesses of power, a Netflix, es va convertir en el primer personatge femení protagonista d’una sèrie infantil que es mostrava obertament lesbiana fent un petó a un altre personatge femení en un moment històric per a les sèries infantils. El fet que el personatge sigui una princesa i que construeixi una relació afectiva amb algú que no és un príncep, que seria l’estàndard, fa encara més clar el trencament amb el rol assignat. Aquesta sèrie és la que defensa més decididament que cadascú ha de ser lliure de ser qui vulgui, i aquest és el tema central de la història, amb un repartiment que inclou un personatge que es defineix com a no binari i un altre de transgènere.

Són fortes emocionalment

La fortalesa d’aquest nou model de protagonista femenina no prové únicament de les seves capacitats atlètiques, sinó que es tracta, sobretot, d’una fortalesa emocional. Són personatges que s’enfronten a situacions molt intenses relacionades amb relacions personals importants. En molts casos es combinen les dues facetes. A Carmen Sandiego, a Netflix, el personatge és hàbil amb les seves acrobàcies i resol situacions límit a cop de salts mortals, com ja havia fet en encarnacions anteriors. Però ara, a més, ha de ser també forta d’una manera diferent quan va descobrint qui era la seva mare, un viatge que la desgasta molt. La relació amb mares i pares és un tema recurrent en moltes sèries d’aquesta nova fornada i, sovint, és l’element que porta el personatge a una situació emocionalment intensa. 

A la sèrie Infinity train, que s’ha d’estrenar aviat a la HBO, la protagonista està patint amb el divorci dels seus pares, una angoixa que no s’havia tractat gaire en les sèries dirigides al públic infantil i que l’argument de la sèrie l’obliga a afrontar, ja que el tren al qual fa referència el títol obliga els seus passatgers a treballar els seus conflictes emocionals a través de proves que hi ha als diferents vagons. La protagonista d’aquesta sèrie conté, a més, totes les característiques mencionades anteriorment. Infinity train és l’exemple més recent d’aquesta nova onada de sèries que presenten protagonistes femenines fortes, valentes i intel·ligents, que prenen les seves pròpies decisions, que tenen interessos variats, que no depenen narrativament de personatges masculins, que defugen l’assignació d’un rol tradicional i que qüestionen el món al mateix temps que viuen grans aventures. Elles busquen, també, fer-se un lloc a les motxilles escolars de nenes i nens.