Eva Escudero Fraile: "Hi ha alumnat que li fa vergonya reconèixer davant de la classe que no entén una cosa"

BarcelonaConstruir un món més just no és possible si el talent femení i el punt de vista de les dones no està més present en les disciplines científiques. Des de la meva perspectiva com a mestra de primària et puc dir que els referents femenins apareixen ara en els llibres de text de manera molt més habitual que fa uns anys, però això mateix encara no passa en els llibres de l'ESO.

Què tal li van les mates, a la teva filla?

— Té la mateixa relació amb les matemàtiques que amb altres assignatures. Ella disfruta més amb les feines artístiques i creatives, però es deixa ensenyar i s'esforça en aprendre. M'agrada molt veure com s'interessa per saber quina utilitat tenen les coses que li ensenyen.

Les mates ja no fan por?

— Afortunadament els docents ja no observem aquest pànic a les matemàtiques que sí que sentíem els de la meva generació quan érem els nens. En els nivells de primària, tant nens com nenes, es diverteixen amb les mates. Disposem de moltes eines que ens permeten plantejar jocs, reptes, activitats de càlcul mental, gamificacions. El que sí que passa és que a vegades les dificultats s'oculten perquè a l'alumne li fa vergonya reconèixer davant de la classe que no entén una cosa, i això fa que arrossegui un sentiment de culpabilitat que l'allunya de l'assignatura.

I què cal fer?

— Desdramatitzar l'error. Fer servir l'humor per aprendre a riure'ns dels nostres errors, i els professors hem de ser els primers.

Els primers a equivocar-vos?

— A mi m'agrada fer bromes en les quals em deixo en evidència. Quan els alumnes em corregeixen els dic "Un zero per a la profe", i es fan un fart de riure. Esclar que la classe s'esvalota, però de seguida aconsegueixo que estiguin més relaxats i receptius.

En què t'esforces, com a mare?

— En ser coherent entre el que penso i el que faig. Actualment, els pares i mares no ho tenim gaire fàcil, perquè rebem molta informació sobre criança, educació, salut i, amb la millor de les intencions, voldríem aplicar-ho tot. Veig mares i pares que volen que tot sigui perfecte. Em resulta angoixant aquesta hipermaternitat, perquè no permet fer altres coses a banda dels fills.

Què hauria d'entendre una hipermare?

— Ha d'acceptar que el seu fill o filla no és perfecte, que té tot el dret del món a equivocar-se i que no passa res. A mi m'encanta que la meva filla m'expliqui les coses que la preocupen, i que em tingui prou confiança per saber que jo l'escoltaré sense jutjar-la. Mira, des de fa uns anys que vaig decidir que havia de triar les batalles.

Explica-m'ho.

— No pots començar cada dia discutint perquè s'ha vestit amb una roba que no combina bé o perquè no vol esmorzar. Per tant, em pregunto: oi que va neta i abrigada?, doncs ja està. No té més importància. Ja esmorzarà a l'escola amb més gana. Els anys passen i tu, com a mare, et vas coneixent millor i fent les coses amb més seguretat.

Com prepares la teva filla per superar els conflictes de pati?

— Amb assertivitat i empatia. Li dic que no sigui ni passiva ni agressiva. M'agrada fer-li veure que les amistats han de cuidar-se quan realment valen la pena, perquè no tothom pot ser amic nostre. Els conflictes són naturals i sorgiran sempre. Aquest és un fet al qual les mestres ens enfrontem cada dia. La part complicada és saber quina mena de comportaments o actituds es poden negociar i quines altres fan que ens allunyem de les persones.

Què aprens de la teva filla?

— La lleialtat que sent cap a les persones que estima i respecta. La seva capacitat de perdó. Que sigui capaç de rectificar. Mirant-la aprenc que l'activitat física és una excel·lent manera d'aconseguir la pau. Sento la seva presència com un regal absolut. L'etapa que viu em sembla meravellosa, malgrat que educar-la m'esgota i em desespera, sovint. Tot passa tan ràpid. Fa vertigen pensar en el futur i intento no oblidar que he de disfrutar cada moment.

Què és l'últim que l'Helena t'ha demanat?

— Menja de tot però un dels seus plats preferits és la lasanya amb mandonguilles que fa l'àvia. L'altre dia se m'acosta i deixa anar tota seriosa i convençuda que necessita una samarreta que digui "I love mandonguilles".