Nines hipersexualitzades

BanyolesSi pensem en aquestes nines a tots ens ve al cap la rossa i prima amb talons i mesures impossibles, però moltes altres del mercat segueixen el model de cosificació i estan totalment encasellades en el que se suposa que ha de fer una noia, perpetuant models estereotipats que l’escola i les famílies fa temps que volem erradicar.

Les seves mesures són humanament impossibles. El coll seria massa prim per subjectar el cap, els òrgans vitals no cabrien a l’abdomen, els turmells no la subjectarien i amb els canells tan prims no podria aixecar un objecte de mida mitjana. Tot i així, encara sentim "però si només és un joc", "quina exageració", "tampoc els pot afectar tant!", perquè de la nina al concepte que tenim del nostre cos i els estereotipis hi ha un tros.

L’origen de tot plegat

Ernest Dichter, l’heroi malvat de la publicitat i conegut als anys 50 per associar productes a referents sexuals del subconscient, va ser la ment pensant darrere de la campanya de màrqueting, i tot i que la nina en aquell moment no representava l’estereotip de mare de família, va aconseguir l’acceptació amb una fórmula rebuscada que consistia en apel·lar al desig inconscient del que volien profundament les mares: que les seves filles tinguessin parella, diners i acceptació social. La part més macabra és que no va tenir escrúpols a l'hora d'utilitzar la innocència de les nenes com a vehicle per aconseguir l’èxit.

Alternatives

Existeixen nines i ninos amb cos, roba i aficions infantils. També amb cabells llargs i curts, amb diferents tons de pell, inclusius, que guarden unes proporcions reals i adequades i que acampen, pinten, remen al riu, juguen amb estels o grimpen als arbres.

El joc amb nines i ninos és potser un dels més significatius durant la infantesa perquè els permet satisfer una necessitat d’identificació personal representant models socials i de la vida quotidiana, i ho fan per expressar i integrar el que viuen i els sentiments que els desperten aquestes vivències.

Conclusió

Un estudi del 2017 de la revista Science va demostrar que les nenes, a partir dels 6 anys, se senten menys brillants que els nens. Caldria preguntar-nos si els estereotips que encara avui es perpetuen en les joguines que els adults fabriquen i regalen hi tenen alguna cosa a veure.