Que ningú s’adormi! L’escudella i aquest vi no mariden: són amants

Si el vi, que és art, sempre explica coses de qui l’ha fet, avui tenim un vi fet per algú que és “un neguit des de petitet”. Raül Bobet, un dels genis del vi, un dels imprescindibles, és el que crida “Nessun dorma!”, que ningú s’adormi! Tots els vins que fa són bons, tots sorprenents, tots moderns, tots són i seran uns clàssics. I el que us volem servir avui a la copa és perfectíssim per a l’escudella, perquè l’escudella té una part generosa i greixosa, una part contundent, però també una part lleugera. I així és, també, el Ferrer Bobet 2020.

“El vi no deixa de ser un acte egocèntric. Vols que als altres els agradi el que tu sents. Tu no pots deixar de contar el teu somni, com un trobador”, diu l’autor. I sí. És el trobador alegre i concentrat, que va de finestra en finestra. És trobador perquè és buscador.

I què és aquest vi, tan de festa, tan rodó i tan perfecte, tan llaminerot, tan “Bobet”? Doncs un homenatge, primer de tot; per tant, un joc i una interpretació, com Las Meninas de Picasso. És un homenatge a un dels pioners del Priorat: René Barbier. Sempre que en aquesta pàgina fem un vi del Priorat parlem d’aquests inicis, als anys noranta, i de qui va fer possible una màgia que avui ja forma part de nosaltres. Aquí hi ha garnatxa i carinyena, el cupatge, diguem-ne, típic del Priorat, però també una mica de syrah i una altra mica, mica, mica de cabernet. Reflecteix l’anyada, que va ser plujosa (en el cas del Priorat no és comú); per tant, és molt fresc. “Això em dona marge de joc. Em permet fer el gest més exagerat o més contingut”. El vi es fa a Porrera, “que és molt frescal”.

En Raül és fill de pagesos. “A casa feien vi i oli, i estaven carregats d’hòsties. Vaig anar a fer química a Sarrià i em vaig anar enamorant del món del vi”. És enginyer químic i doctor en enologia. Però també va estudiar un xic de filosofia i d’antropologia. I sabent això, s’entenen molt bé els vins que fa, oi? És científic i poeta a la vegada. Els seus vins són així: una barreja. “Al Priorat, primer, es va abusar d’un fet oximorònic -diu-. Els monjos comencen a fer vi perquè el raïm dona molt de sucre, i molt de sucre és molt de grau alcohòlic. I ells no ho sabien, llavors, però també tenien un sòl amb un PH molt baix”. Per què és important, això? Perquè, per tot plegat, els vins, si “s’espatllaven”, no es convertien en vinagre, es convertien en rancis. “D’això se n’havia abusat, i els vins se sobremaduraven. Nosaltres vam tenir la gosadia de fer-ho més delicat i d’aquesta manera ens atansàvem més al paisatge. Quan bulls massa una cosa no s’expressa tant, oi?”

Vins en alçada

Aquest vi, que potser no se seguirà fent, és d'una vinya pròpia. Tots els altres que fa, en altres indrets, són de vinyes velles, que porten ells en gran part dels casos, però que no són seves. Raül Bovet és un dels pioners a l'hora d'actuar contra el canvi climàtic. Per tant, un dels pioners fent vi d’alçada. Als Pirineus. La finca dels Pirineus la compra el 2001. Allà s’hi fa, per exemple, un vi que tots vostès coneixeran —i estimaran—: el Taleia. Taleia, en pallarès, vol dir fal·lera, i a aquesta fal·lera, a aquest vi, en Roger Mas li ha dedicat una cançó que ho entén tot i ho explica tot.

“Sense intuïció i sense fal·lera és impossible crear res complex. Però quan tens el dibuix al cap, el mètode em serveix per capbussar-m’hi”, diu, tot polit. M’agrada molt aquesta manera de fer conviure tècnica i passió, que és, trobo, la màgia del futbol. “Primer tens un impacte anímic, però després s’ha de canalitzar la rauxa. Amb un mètode”. Si sabés brodar en faria un quadre, d'aquestes paraules.

Gaudiu del vi, que és un vi fet per un home feliç. “Home, vivint a mil metres d’alçada per força em miro el cel, cada nit, i penso: és real, això?”. I esclar. La gràcia de viure és viure com el raïm: patir, però donar fruits saborosos.