"No cal que comparteixis això, perquè se suposa que és secret": escàndol fiscal a PwC
Un cas a Austràlia que es remunta al 2015 posa de manifest les males pràctiques i portes giratòries a les Big Four
SydneyAl cor del districte financer de Sydney és habitual veure ramats d’americanes amb cafès per endur entrant a les seus de les corporacions, però aquest dilluns a la torre u de les International Towers també s'hi veien uniformes de la Policia Federal Australiana. Els agents duien a terme un escorcoll a la seu de la consultora PwC Austràlia que tant l’empresa com el cos policial anunciaven que duraria dies. Un portaveu de PwC afirmava que la policia buscava informació sobre empleats que han deixat la companyia i que “havien treballat amb l’AFP (Policia Federal Australiana) des del principi”.
L’orde d’escorcoll s’emmarcava dins de l’operació Alesia, que l’AFP va començar el maig passat. Ian McCartney, comissari adjunt, confirmava que a l’agost es van registrar dues cases als suburbis benestants de Sandringham i Sorrento, a Melbourne, abans d’escorcollar les oficines de Sydney. Una visita anticipada, ja que fonts periodístiques afirmen que l’empresa tenia coneixement de la investigació i va avisar la plantilla per correu electrònic. McCartney assegurava, però, que la investigació ha fet passos significatius en un serial que arrencava fa més de 10 anys.
Una filtració delictiva
La policia investiga les implicacions delictives de la venda d’informació governamental secreta a clients com Google amb l’objectiu de pagar menys impostos. Així, gràcies al privilegi parlamentari, la senadora Deborah O’Neill va poder accedir i revelar el contingut de 144 pàgines de documentació interna de PricewaterhouseCoopers (PwC, una de les Big Four del món de la consultoria global) que impliquen 53 persones i 14 companyies. Malgrat això, Andy Schmulow, advocat del Tribunal Suprem de Sud-àfrica, es pregunta per què es fan ara aquests escorcolls si la policia va rebre l’avís fa 18 mesos. L’escàndol va esclatar el 2023 amb una notícia del Financial Review sobre la revocació de la llicència d'agent fiscal a Peter Collins per part de la Tax Practitioners Board. Soci de PwC, Collins havia treballat per al Tresor entre el 2013 i el 2016 com a assessor d’una nova llei per obligar les multinacionals –sobretot les tecnològiques– a pagar els impostos corresponents. L’anomenada MAAL (per les sigles en anglès, multinational anti-avoidance law) va entrar en vigor l’1 de gener del 2016, però hi havia empreses que en coneixien el contingut mesos abans. En efecte, el 5 d’agost del 2015, Collins va escriure als seus excompanys de PwC, que van afanyar-se a parlar amb els seus clients.
Encara que havia signat fins a tres clàusules de confidencialitat amb el Tresor d’Austràlia entre el 2013 i el 2018, Collins va continuar filtrant la informació a la consultora fins al 2018: “No cal que comparteixis això, perquè se suposa que és secret”, escrivia en un missatge. “És possible que sigui el gener del 2016, ja que el tresorer pressiona perquè el Parlament aprovi les lleis a l’octubre. Podem parlar de les novetats si tenen un moment”, redactava Paul McNab, advocat i soci de PwC aleshores. Collins va arribar a enviar documentació de l’OCDE.
Un impacte de 110 milions anuals
El 2016 l’Australian Taxation Office (ATO) va detectar que clients de PwC estaven esquivant la nova llei i evitaven així que l’estat recaptés 180 milions de dòlars australians anuals (110 milions d’euros). Van alertar la consultora i la policia federal (AFP) en múltiples ocasions fins al 2018, encara que un any després, conjuntament amb l’AFP, descartaven investigar Collins perquè no trobaven delictes fiscals. Va ser aleshores que el secretari de Tax Practitioners Board, Michel O’Neill, agafava el cas i no va descansar fins que a finals del 2022 van revocar la llicència de Collins. Les investigacions revelen que O’Neill va topar-se amb les reticències dels seus homòlegs de l’ATO, que intentaven entorpir la investigació. De fet, l’agència tributària australiana ha rebut crítiques perquè dos dels seus quatre màxims dirigents provenen de bufets d’advocats privats o de la consultoria KPMG, una de les Big Four.
Per a la senadora Deborah O’Neill, l’escàndol és “una violació flagrant de la confiança pública” i critica que PwC pressionés la seva filial australiana perquè no col·laborés amb la comissió parlamentària. De fet, un informe encarregat per la mateixa consultora el 2023 va resoldre que la cultura empresarial estava basada en “beneficis, beneficis, beneficis”, sense tenir en compte cap altre paràmetre. Schmulow apunta que PwC és una empresa que “ha assessorat el govern sobre el preu que havia de pagar per equipament mèdic i alhora assessorava els fabricants sobre a quin preu havien de vendre”, sense que a ningú li saltessin les alarmes.
Segons Schmulow, un dels problemes són les portes giratòries d’una consultora que ha comptat amb contractes públics per valor de 600 milions de dòlars australians anuals (367,7 milions d’euros) en alguns sectors com la policia federal o defensa: “Tothom en el nostre sistema polític quan es jubila busca feina en una de les Big Four”, subratlla. “L’única persona que no han contractat encara que els demanés feina ha estat l’ex primer ministre Scott Morrison”, afegeix. La situació afecta fins i tot el comissari de l’AFP, Reece Kershaw, que va haver de sortir al pas de les crítiques per uns SMS que va enviar a Mick Fuller, excol·lega a la policia de Nova Gal·les del Sud i avui assessor de PwC.
