No fa cas a les joguines de fusta

BanyolesLes joguines de fusta estan de moda, les famílies tenen joguines poc estructurades, però resulta que els nens no els fan cas i, en canvi, la granja amb llums de casa els avis els crida més l’atenció.

El cervell és mandrós

Els adults ho sabem: mirem les xarxes socials, tot i saber que són addictives, que ens treuen capacitat d’atenció, i que, quan les mirem, el temps passa volant. Doncs als infants els passa el mateix, si la joguina ho fa tot per ells, s’hi enganxen perquè és més fàcil prémer un botó que agafar plastilina, enganxar-la a un camió i fer ells el so de la sirena.

Les joguines passives

Són fàcils d’identificar perquè treuen el protagonisme a l’infant, com la clàssica joguina que quan es prem un botó reprodueix un so. L’actitud de l’infant és passiva: prem i espera una resposta provocant un joc ràpid, pobre, d’atenció molt curta i amb poc desafiament. Insta a interaccions i exploracions ràpides i amb poc recorregut perquè, un cop saben el so que fa, l’abandonaran i necessitaran provar-ne una altra ràpidament, igual que nosaltres mirant les xarxes! Però el joc de qualitat deixa de ser-ho quan és dirigit, ja sigui per una joguina, un adult o una pantalla, perquè llavors és un entreteniment i, per a nosaltres, com a professionals del joc, ens és important diferenciar l'un de l’altre.

Les joguines actives

Habitualment pensem que han de ser cares, de fusta i “educatives”, i no, una joguina activa es caracteritza per altres coses:

• Dona el protagonisme total a l’infant, no li indica com ha de jugar.
• A primera vista sembla molt simple, però per descobrir-la calen hores d’exploració i una actitud activa i d’atenció de l’infant.
• Pot estar feta de qualsevol material: plàstic, metall, vímet, cautxú...
• Ha de ser segura, però no necessàriament l'has de trobar en una botiga de jocs.
• S’adapta a diferents etapes del joc.
• No ensenya res a l’infant, però dona resposta a un interès o necessitat.

I poden conviure-hi?

Si t’està funcionant i consideres que el seu joc és ric, tot i tenir joguines passives, endavant. En el nostre cas i en el de moltes famílies que hem assessorat no ha estat així. El canvi substancial es va donar quan vam deixar només les joguines actives.

Conclusió

S’està parlant molt de la falta d’atenció que patim com a societat, i el joc de qualitat a la infantesa pot frenar aquesta tendència. Nosaltres som testimonis de l’acció transformadora que es desperta en els infants quan són capaços de generar el seu propi joc i saben treure profit a materials que aparentment no són res.