Tot el que no saps d'Eurovisió, el festival més ‘petardo’
La 67a edició d’Eurovisió se celebra del 9 al 13 de maig a Liverpool. El 2022 el festival va quedar marcat per la guerra d’Ucraïna, que va decantar el vot del públic cap al país i finalment li va donar la victòria a la Kalush Orchestra. En aquesta ocasió, la gran incògnita és si Suècia s’alçarà amb el micròfon de vidre gràcies a Loreen, que guanyaria per segon cop el festival
E l país que més vegades ha conquerit el micròfon de vidre que rep el vencedor d’Eurovisió és Irlanda. Des de l’inici del festival ha guanyat en set ocasions (1970, 1980, 1987, 1992, 1993, 1994 i 1996) i, a més, és l’únic país que ha sortit vencedor tres anys consecutius. No és l’únic rècord que té Irlanda: Johnny Logan, un dels seus representants, és l’únic que ha guanyat el festival dues vegades. A Eurovisió 2023, la sueca Loreen podria emular aquesta fita: va guanyar el 2012 amb Euphoria i aquest any encapçala totes les travesses amb Tattoo. A més, si s’endú el micròfon de vidre, Irlanda i Suècia estaran empatades en nombre de victòries.
Cançons populars que han sortit d'Eurovisió
'Volare' / Domenico Modugno (1958)
'Poupeé de cire, poupeé de son' / France Gall (1965)
'Yo soy aquel' / Raphael (1967)
'Waterloo' / Abba (1975)
'Save your kisses for me'/ Brotherhood of Man (1976)
'Aba-ni-bi' / Izhar Cohen i Alpha Beta (1978)
'Fly on the wings of love' / Olsen Brothers (2000)
'Everyway that I can' / Sertab Erener (2003)
'Euphoria' / Loreen (2012)
'Rise like a phoenix' / Conchita Wurst (2014)
'Heroes' / Mans Zelmerlow (2015)
Escolteu la llista dels grans èxits d'Eurovisió
Victòries icòniques
Dublín
Amsterdam
Atenes
Kiív
L'anglès, l'idioma que predomina a Eurovisió
En els últims temps, el predomini de l’anglès a Eurovisió s’ha fet evident. La primera vegada que un país de parla no anglesa va presentar una cançó en aquesta llengua va ser el 1965, quan Suècia va competir amb Absent friends. L’any següent el festival va imposar restriccions idiomàtiques i les va mantenir fins al 1973, any a partir del qual els països poden enviar les cançons en l’idioma que vulguin encara que no sigui una de les seves llengües oficials. Respecte a l’ús de llengües estrangeres, cada país té les seves pròpies normes. A Espanya, per exemple, les cançons que es presenten a la preselecció no poden tenir més d’un 40% de la lletra en una llengua no oficial de l’Estat.