No diguis satisfyer, digues microsuccionador
El primer 'sex shop' d'Espanya va néixer al Raval i resisteix en ple Eixample barceloní
BarcelonaEl 8 de març del 1978 la revista Interviú publicava que havia obert a Barcelona el primer sex shop de l’estat espanyol. Vuit de març, sí, Dia de la Dona Treballadora, instaurat només tres anys abans. El local es deia Kitsch i estava al número 5 del carrer Robador. "Ja temíem que hi hauria problemes", recorda Adeline Aranega, ànima del negoci des de la seva fundació, quan ella només tenia 21n anys. I, en efecte, al cap de tres mesos, el van tancar per allò que s’anomenava perillositat social i que responia a prejudicis, ments tancades i la més profunda vivència retrògrada de la sexualitat. No va ser fins al 1982 que el negoci va poder acollir-se a l’epígraf fiscal de sex shop i va iniciar-se una certa normalització i normalitat.
"El primer sex shop de l’Estat", caram, quina responsabilitat, no? Impressiona una mica pensar-ho. "Vam anar als quioscos de la Rambla a comprar quatre revistes i junt amb quatre condons. No et pensis que teníem gran cosa més, eh?", recorda l’Adeline. Ja tenia una mica d’experiència: amb un soci havien obert dos anys abans un establiment d’erotisme a Perpinyà. Allà, en plena febre per L’últim tango a París, ella ja parlava espanyol i podia atendre els clients que venien amb autobús atrets per l’escàndol dels films pujats de to. "Teníem cua al carrer per entrar!". Es van guanyar bé la vida i, amb el seu soci i parella, van decidir viatjar a Barcelona, una ciutat en ebullició que s’estava obrint, que respirava una mica després de quaranta anys de foscor. Primer al carrer Robador i després al carrer de Sant Pau, número 20, local que va tancar després de l’incendi del Liceu: "La nostra clientela essencial eren els clients del Liceu", sorprenent revelació!
I, des del 1989, el local del carrer Muntaner és un clàssic de l’Eixample i de la ciutat. A l’Adeline li agrada molt recordar una coneixença decisiva per a ella i per al negoci. La sexòloga Montserrat Calvo Artés, que li va fer de mentora i de mestra en l’aprenentatge dels vincles entre la sexualitat i la salut, una connexió fonamental per entendre i comprendre les necessitats de la clientela del seu negoci. Un exemple clarificador: l’Adeline no pot comptar les vegades que s’ha desplaçat a clíniques especialitzades en tractaments sexològics per presentar els seus productes i així fer-los arribar a pacients amb necessitats terapèutiques. "Molta gent entra a la botiga a explicar-me que té un problema i, depèn de quin sigui, jo els envio al sexòleg, a l’uròleg o al fisioterapeuta expert en sòl pelvià. «Però, així doncs, no em recomanes res?», em diuen. «Sí, que primer vagis al metge»". "Les disfuncions erèctils també cal derivar-les a l’especialista, esclar". I un lema per davant de tot: ajudar, mai jutjar.
La varietat de productes que es poden comprar al Kitsch és immensa. Des de tota mena de llenceria, passant per joguets eròtics variats, indumentària sexual, lubricants, anticonceptius i estimuladors. La pandèmia va afectar molt el mercat, perquè la venda online avui és una realitat contra la qual no es pot competir. El comerç està dividit en dos espais. La botiga la porta l’Adeline i el videoclub, la seva parella. Aquesta divisió és el que ha permès incidir en un dels interessos creixents de l’Adeline: l’enfocament al públic femení. Abans, quan l’audiovisual convivia amb la resta de productes, era fàcil que els clients incomodessin visualment o verbalment les clientes. "De seguida vaig voler frenar-ho. A casa meva cap dona s’ha de sentir cosificada ni ha de patir mirades inquisitives". L’audiovisual, precisament, també ha generat conflictes per comparació: "És que em veig molt lletja", argumentaven clientes cohibides per no poder tenir relacions sexuals amb normalitat per culpa de referents estètics massa "perfectes". "L’ajuda psicològica, en aquest sentit, pot ser molt útil", explica l'Adeline.
El vibrador, l'estrella indiscutida
Al Kitsch no s’hi proposa cap mena d’espectacle ni hi ha res que s’assembli a cap habitació fosca. "Aquí només ens interessa el tracte directe, amable, càlid i eficaç amb el públic, i oferir un servei impecable". No hi ha un sol perfil de client. A grans trets, hi ha el que ve per necessitat, el que ve per plaer i el curiós. I un producte estrella? "El vibrador mai deixarà de vendre’s", relata la propietària. I hi ha el boom dels microsuccionadors de clítoris: "No els dic mai satisfyer perquè és una marca!". "Pensa que fins al 1998 no es va saber com era exactament el clítoris i que l’anorgàsmia femenina ve de molt lluny". La demanda d’aquests aparells va pujar molt l’any 2017 i el Nadal del 2019 "no devia quedar cap dona a Espanya sense microsuccionador", diu bromejant. Però compte, alerta: ara s’està començant a veure que pot provocar orgasmes precoços en les dones i l’ejaculació precoç ha deixat de ser una problemàtica exclusivament masculina.