Que no et donin panga per llenguado

El panga i el llenguado lluiten un combat desigual, que fa deu anys era favorable al primer, però que en els últims anys el llenguado guanya. Mentre el panga recorre 10.000 quilòmetres des del Vietnam per arribar majoritàriament ultracongelat als nostres mercats, el llenguado es pesca en ports locals i, en el cas que arribi de cultiu, ho fa des dels Països Baixos. Si el 2015 el panga guanyava la batalla en la xifra de quilos que arribava als nostres mercats, des de principi d'any, el llenguado dobla la xifra del panga: 120.960 quilos de llenguados congelats van arribar fins a l'agost mentre que, de pangues congelats, la meitat, 62.000 quilos, segons les estadístiques de Mercabarna. I tot això malgrat que el llenguado té un preu molt superior (13,42 € si és congelat; 18,80 € si és fresc) respecte del panga (2,97 €, congelat; 5,98 €, fresc). Què ha passat perquè el llenguado s'hagi imposat al panga?

El 2017 els supermercats Carrefour van anunciar que deixaven de vendre panga a l'estat espanyol, cosa que ja havia fet en altres mercats europeus, com a Bèlgica. D’altra banda, la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA) instava el govern espanyol a deixar de servir panga als menjadors escolars. Per la seva banda, Oceana, organització de protecció del medi ambient, alertava el 2015 que els consumidors no eren conscients del tot del peix que compren. Segons un informe que publicaven, a Brussel·les se servin 30 espècies diferents de peix sota el nom de només cinc, i es feia passar, per exemple, el panga per llenguado. La biòloga marina i responsable del projecte de consum responsable El Peix al Plat, Anna Bozzano, explicava a l’ARA que els catalans només menjàvem "un màxim de deu peixos diferents", i que ella mateixa havia comprovat com un filet de perca (del centre d'Àfrica) es venia amb el nom de "nero". Ara bé, per la gran feina de difusió i de pedagogia, tot plegat ha canviat. "Els menjadors escolars han deixat de cuinar panga de forma majoritària, i els catalans consumim més varietat de peixos, que ronden ja una quinzena", afirma la biòloga marina.

El panga i la química

La balança sembla equilibrada a favor del peix de proximitat, però això no impedeix que calgui recordar que el panga, conegut com el peix gat de Mekong, es ven amb un compost químic, afegit quan surt del Vietnam, concretament l'E-451, que és el trifosfat de sodi, que ajuda que la carn quedi compacta. Per continuar, els dietistes han alçat tradicionalment la veu contra el panga, perquè "conté menys omega-3 que altres peixos blancs", afirma la metge i nutricionista María José Martínez Obiols, i perquè "els nivells detectats de mercuri, i també d’altres tòxics ambientals, com plaguicides, són escandalosament elevats", diu el nutricionista David Gasol. Així que "no només és un peix contaminat, sinó que, a més, contamina tot el planeta per poder-lo transportar fins a Europa", comenta Gasol.

Ara bé, la biòloga marina Anna Bozzano matisa les afirmacions dient que "el panga compleix els requisits en metalls pesants de la Unió Europea", i així ho publica l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Així que certament el panga conté més metalls pesants que els peixos del Mediterrani, però, malgrat això, compleix la normativa de seguretat alimentària. "I també la compleix quan a la seva carn s’hi posa un additiu químic, l’E-451, perquè es mantingui compacta". Sobre l’escàs omega-3 del peix cultivat del Vietnam, la biòloga marina conclou que es deu al fet de no viure en aigua salada, on hi ha el plàncton, que genera aquest nutrient.