Pol Cardona: "No som pares, som una parella enamorada amb una filla"
Músic, professor de cant, cantant, compositor i pare de la Gala, de gairebé 2 anys. És membre de Reggae per Xics, grup de música per al públic familiar. Presenten el disc 'El Cuc Quàntic', amb temes propis i versions del cançoner tradicional adaptat a ritmes jamaicans. Dissabte presenten espectacle al FiM de Vila-seca. Mireu el seu canal a Youtube.com/@ThePenguinsSka.
BarcelonaDes que va néixer la Gala, passada la primera fase de son i dedicació exclusiva a ella, em mirava al mirall dient: “Hola, Polete, quants dies, que fort tot el que t'està passant”.
De sobte t'han enviat a viure en un altre planeta que ja no orbita al voltant del teu melic.
— Quan fas saber que seràs pare tothom et diu “Gaudeix-ho, que passa molt ràpid”, cosa que et fa parar atenció a tots els moments que vius amb la filla i la parella. La paternitat m’ha fet fotografiar la vida com si tingués un carret dels d'abans, amb un nombre limitat de fotos, que m’obliga a fer només les fotos més significatives. Ser pare et fa conscient del temps.
No sabem què tenim fins que ho perdem.
— Passada una primera època d'estar totalment pendent de la Gala, els pocs moments que em quedaven es van anar convertint en moments creatius. Com que estaven molt racionats, es van tornar molt efectius. Tenir tot el temps del món et torna gandul i poc efectiu. Tenir menys temps m’ha permès tenir molt més temps de qualitat amb mi mateix, personal i creatiu.
A El Cuc Quàntic hi ha cançons que parlen del temps.
— Quan et converteixes en pare, també et converteixes en el record que tindrà de tu la teva filla quan sigui gran. Aquesta responsabilitat pot fer que et comportis d’una manera que no és ben bé la teva. Òbviament, hi ha uns mínims, però a vegades em pregunto quin grau de tares personals haig de corregir o canviar, i quines cal que accepti com a pròpies i inevitables, perquè si li venc fum a la Gala, quan d'aquí uns anys s’adoni de la realitat hipòcrita que li he inculcat, s’endurà un disgust.
Per tant, ja és bo que els fills vegin que no som perfectes, ni de lluny.
— M’agrada pensar que la Gala no és només filla, neta o neboda. També és, sobretot, ella mateixa i, per tant, li tocarà viure coses i experiències que convé que s'escapin al meu control com a pare.
Per què el reggae és la música que més agrada a la canalla?
— El reggae, a causa del seu caminar tribal, del contratemps del seu ritme, del missatge positiu de les lletres, genera sempre molt bon humor a qui l’escolta. No m’imagino a ningú deprimit a la seva habitació que, per banyar-se en la seva tristesa, escolti Bob Marley. A mi el reggae em treu, a tota velocitat, dels meus moments baixos.
Estreneu espectacle al FiM de Vila-seca. Què en diu la Gala del que heu preparat?
— Mostrar-li el que fem és divertit i frustrant a la vegada. Quan escenifiques un esquetx que has estat pensant, preparant i retocant perquè s’entengui, faci riure i sigui didàctic, i després l'hi preguntes a alguna criatura, et respon que el que li ha agradat més és quan no sé qui ha ensopegat. Crec que en aquest nou espectacle hem tingut en compte aquest factor.
Una criatura canvia la relació de parella. I ara què?
— A risc d’oferir-te una sobredosi de sucre, et diré que em costa expressar-ho amb paraules. En John Mayer té una cançó, Love is a verb, que diu que estimar és una cosa que es fa, no que es té. La meva responsabilitat és fer que la meva parella segueixi enamorada de mi i que segueixi pensant que soc la seva millor opció com a pare per a la seva filla. Per això la trec a ballar al mig del Mercadona i ella es mor de vergonya. O portem la Gala amb els avis i em ve a buscar a la feina per dur-me a algun lloc elegant a emborratxar-nos. No som pares, som una parella enamorada amb una filla.
Descriu-me un talent excepcional de la teva filla.
— La seva habilitat amagatòria. Li encanta amagar-se i que la trobis. Però últimament ha passat de buscar llocs enginyosos on amagar-se, com ara dins de la rentadora o del cove de la roba bruta, a concentrar-se molt i fer una cara molt seriosa i concentrada de passar completament desapercebuda.
Fa cara de ser invisible...
— Sí. Llavors te la pots trobar al mig del menjador completament immòbil, molt seriosa, amb espatlles amunt i cara avall marcant papada. Aquesta és la seva posició de camuflatge màxim. Llavors diu en veu baixa "Galaaa" i comença la seva recerca, fins que un somriure furtiu li desfà la cara de camuflatge. I llavors la trobes i te la menges a petons.