“Jo no sabia estimar, me n’ha ensenyat la meva dona”
La història d'amor del divulgador científic Joan Anton Català Amigó
Abans de conèixer la Pilar, Joan Anton Català Amigó va sentir-li la veu. Era l’any 1986 i el divulgador científic començava a treballar al Centre Informàtic de la Generalitat de Catalunya, un projecte ple de joves entusiastes que havien de crear el que seria “la informàtica de Catalunya”. En aquells inicis quan trucaven a algú per telèfon i la persona no contestava l’avisaven per megafonia. “Un dia vaig sentir una veu per megafonia que em va enamorar. No sabia qui era perquè no hi havia parlat mai, però vaig intuir a qui pertanyia: a una noia a qui havia vist pels passadissos i que m’havia agradat”, recorda el divulgador.
Un dia, com qui no vol la cosa s’hi va apropar i va comprovar que, efectivament, era ella. I no només això, sinó que la Pilar també s’havia fixat en ell. Van començar a sortir junts i al principi ho van mantenir en secret, i no van ser els únics. “Molts dels meus millors amics també es van conèixer allà”, afirma Català Amigó. Al cap d’un temps van pensar que ja no tenia sentit amagar-ho i el 1990 es van casar.
El divulgador reconeix que no s’hauria pogut dedicar a la seva professió com ho ha fet si no hagués estat pel “suport incondicional i el gran sacrifici” de la Pilar. Ella, afegeix, amb la seva manera de fer i de ser, li ha “ensenyat a estimar”. “Jo no sabia estimar. Era un noi estudiós de la ciència, molt vergonyós, que dedicava moltes hores a estudiar i no tantes a les relacions personals. El meu pare va morir molt jove i crec que mai li vaig dir que l’estimava, ara penso que m’hauria agradat dir-l'hi. La meva mare té 94 anys i a ella sí que l'hi he dit. Ha sigut la Pilar qui m’ha ensenyat què vol dir l’amor. Si hagués de quantificar la graduació de l’amor, jo estic molt per sota del que ella és capaç de fer”.
Amb la Pilar, diu, també comparteixen uns valors que els han mantingut units. “Veiem el món d’una manera similar, compartim valors ecologistes, de consciència social i de defensa de la pau. Som persones disposades a ajudar els altres, moltes vegades fins i tot si això ens va en contra”, assegura.
Pel que fa a la ciència, Català Amigó diu que cal apropar-s’hi amb amor. “La ciència sempre ha comès el pecat de parlar rar. Hem creat una escletxa entre la gent i la ciència i hem de trencar amb això. Quan expliquem la ciència ho hem de fer lligant-la amb l’amor, l’amor a aquesta tribu que es diu humanitat. Hem perdut una mica la sensació de tribu i l’hem de recuperar a través de l’emoció. L'emoció de saber que increïblement magnífic que és aquest experiment de la natura que es diu vida i que ara mateix em permet parlar-te i emocionar-me i estimar”.