"No volem que el nostre fill jugui a futbol"

BarcelonaSetembre és el mes en el qual moltes famílies acaben de decidir quines extraescolars faran els seus fills durant el curs que comença. I segurament, en moltes llars, ha estat sobre la taula la possibilitat de fer futbol. Aquest és encara l’esport triat per més infants –especialment nens, però cada cop més nenes–. A la ciutat de Barcelona, per exemple, una de cada quatre llicències esportives registrades en el curs 2023/24 pel Consell de l’Esport Escolar de la ciutat (CEEB) correspon a futbol 5, i a futbol 7 es van registrar més d’un miler de llicències més.

El bàsquet (6.482 llicències) i el vòlei (5.264 llicències) són els altres dos esports més sol·licitats darrere del futbol, però amb una clara distància. Més lluny encara se situen el patinatge artístic, amb 2.067 llicències; el cros, amb 1.215; la gimnàstica rítmica, amb 1.647, o la gimnàstica artística, amb 1.165.

Aquesta inclinació pel futbol té molt a veure amb una cultura esportiva molt focalitzada en aquest esport. És el que genera més referents per als infants i, en aquestes edats, això és fonamental per determinar les preferències.

No obstant això, també és cert que hi ha famílies que el veuen amb reticències. Algunes el perceben com un esport massa competitiu, poc inclusiu o que genera més situacions conflictives que altres esports. Per a Anna Vilanova, professora de sociologia de l’esport de l’INEFC i directora de l’Observatori Català de l’Esport, “no és el futbol, sinó el que la societat li atribueix”, i afegeix que, tot i ser el mateix esport, el futbol professional femení es viu en un ambient més familiar i festiu que el seu homònim masculí.

Sergi Hernández, psicòleg esportiu especialitzat en infants, assegura que a la seva consulta veu molts casos d’infants pressionats per les famílies, pels clubs o pels entorns, que van generant en aquests menors una sensació que allò que estan fent al camp de futbol té molta transcendència. “Acaba passant que el que havia de ser un moment de gaudi, de compartir i de passar-ho bé després de l’escola es converteix en una estona molt competitiva, fins i tot en els entrenaments”, explica. Segons diu, aquestes situacions, que es donen cada cop en infants més petits –fins i tot de sis o set anys–, generen una autoexigència patològica.

Hernández relaciona aquests casos amb un fenomen que ha vist créixer en els últims anys i que lamenta: el mercantilisme en el món de l’esport infantil. Segons explica, hi ha clubs, fins i tot de pobles o ciutats petites, que, per guanyar prestigi, fan ofertes econòmiques a les famílies d’alguns infants que destaquen per la seva qualitat. "Això genera contextos de més pressió que no estan ajudant al desenvolupament que busques per a l’infant amb la pràctica esportiva, com ara desenvolupar l’autoconfiança, l’autoestima, l’autoconcepte".

Altres esports

També hi ha famílies que veuen el futbol com un joc poc inclusiu. Això és precisament el que ha portat a la comissió d’extraescolars de l’AFA de l’Escola Auditori, del barri del Poblenou de Barcelona, a no incloure en la seva oferta d’activitats esportives el futbol. Segons Carmen Molins, membre d’aquesta comissió, han apostat pel vòlei i l’hoquei patins perquè en aquests dos esports tots els infants parteixen de nivells més baixos, no hi ha tantes diferències tècniques com en el futbol i no hi ha nens que de seguida queden exclosos perquè tenen menys destresa.

Més enllà de les extraescolars, també són moltes les escoles que regulen o limiten la pràctica de futbol a l’hora del pati. És el cas de l’Escola Municipal Reina Violant de Barcelona. Fa uns anys, en aquest centre educatiu es va fer un estudi sobre l’ús dels espais del pati per part dels infants que va concloure que els nens ocupaven tota la pista quan jugaven a futbol, que era sempre, i les nenes quedaven relegades als voltants. Amb aquesta conclusió i amb l’arribada d’una nova direcció al centre que volia impulsar la pràctica d’altres esports, es va decidir limitar a un els dies de la setmana que els infants d’una classe poden jugar a futbol a l’hora del pati. Segons Olga Ramírez, directora d’aquesta escola, el resultat ha estat satisfactori, no tant perquè hagin canviat els usos dels espais per part de nenes i nens com perquè s’han promocionat altres esports i es donen menys conflictes que quan es jugava sempre a futbol.

Triar el club

En la mateixa línia, la Mònica, professora d’educació física, afirma que durant molts anys havia treballat el futbol amb els seus alumnes i fins i tot havien arribat a fer una lligueta amb altres escoles. Però ho van deixar de fer i van apostar per un esport alternatiu, el colpball. Aquest esport és una invenció d’un professor d’educació física valencià amb la intenció de crear un esport dinàmic, coeducatiu, integrador i solidari, a la vegada que divertit i motivador. La Mònica es mostra molt satisfeta amb el canvi: “Amb el futbol es generaven problemes contínuament. Amb el colpball, no. No té referents, no està viciat. Tothom parteix de zero i és molt més inclusiu”.

La seva experiència com a mestra també ha portat la Mònica a intentar evitar que el seu fill opti pel futbol com a extraescolar. “Ens demanava futbol, però el vam animar a provar el bàsquet, li ha encantat i ara no el vol deixar”, explica. “I que consti que el futbol és un esport xulo, que hi hem jugat. Però ara mateix hi ha uns models i uns referents que no els vull fomentar en el meu fill, que, a més, ja té moltes oportunitats per jugar a futbol a banda de les extraescolars”, aclareix.

En el cas de Carmen Molins, el seu fill ha provat altres esports però no l’han convençut. Continuava demanant fer futbol i la seva família va optar per buscar una escola que encaixés amb els seus valors. Entre les singularitats d’aquesta escola destaca el fet que el seu fill, per la seva edat, només juga un partit al mes. “A més, l’ambient que es veu en els partits és de famílies molt respectuoses i no una excessiva competitivitat entre els infants”, afegeix.

Buscar un club on es puguin sentir còmodes és precisament una de les propostes que fa Sergi Hernández a les famílies que es trobin amb fills o filles que els demanin fer futbol i això els generi dubtes. “L’infant ha de triar l’esport i la família, el club”. Una altra de les opcions que dona és posar-li al davant més opcions. “Els podem portar a veure partits d’altres esports. Fins i tot, si tenim l’oportunitat, deixar que ho provin també. Perquè, de vegades, queden sorpresos amb com els agrada un esport que no coneixien o amb la destresa que poden tenir en alguna cosa que no sabien”, argumenta.

Lligues lúdiques

La Federació Catalana de Futbol ha estrenat aquesta darrera temporada les lligues lúdiques, una proposta per trencar la barrera d’entrada de l’excessiva competitivitat en el futbol. L’objectiu d’aquestes és el gaudi de l’esport i, per fomentar-ho, tenen una normativa específica que preveu, per exemple, que no hi hagi ascensos ni descensos o que els equips siguin mixtos. En aquesta primera temporada s’hi han apuntat 126 equips. Aquesta iniciativa va en la línia del que proposa la directora de l’Observatori Català de l’Esport, Anna Vilanova: abandonar el model únic en la pràctica esportiva i afavorir que apareguin diferents models dintre del mateix esport que donin resposta a allò que busca cada família en particular.